(Reedició de la llei de jurisdiccions)
El 25 de novembre de 1905 un grup de militars espanyols van
assaltar les redaccions del setmanari satíric Cu-Cut! i del diari La Veu de
Catalunya, van destrossar-ho tot. El Cu-Cut! havia criticat amb mordacitat
l’exèrcit, al que criticava que s’havia convertit en una institució anacrònica
i inoperant, i també criticava el paper de l’exèrcit a Barcelona com a força
repressora al servei del govern espanyol. I especialment es criticava als
militars per la seva derrota a Cuba (1898). Militants de la Lliga Regionalista
després d’un àpat al Frontón Colón on celebraven la victòria a les eleccions
municipals van sortir cantant Els Segadors, quan van passar pel davant d’una
seu del partit lerrouxista (Partit Radical) van ser tirotejats i alguns dels
militants de la Lliga foren ferits.
El Cu-Cut! publicà un acudit de Joan Garcia Junceda queridiculitzava les victòries dels militars espanyols. Un militar espanyol que
passa pel davant del Frontón Colón veu que hi ha molta gent que celebra alguna
cosa:
-¿Que se celebra aquí, que hay tanta gente?
-El Banquet de la Victòria.
-¿De la victoria? Ah, vaya, serán paisanos.
Els militars espanyols van sentir-se ofesos per aquesta
vinyeta que els ridiculitzava i un grup de 300 oficials de l’exèrcit espanyolde la guarnició de Barcelona van assaltar les redaccions de el Cu-cut! i deldiari La Veu de Catalunya. El Govern espanyol no només no va emprendre cap acció
contra els militars espanyols sinó que va suspendre la publicació de el
Cu-cut!. L’editor va intentar publicar la revista amb un altre nom, fins i tot
va aconseguir que la revista Garba en publiqués un número amb algunes seccions
idèntiques a les del Cu-cut! però el governador civil de Barcelona, un dels
molts “il·lustres” predecessors de Llanos de Luna va ordenar la suspensió
d’aquesta revista. A Catalunya l’atac dels militars espanyols va provocar un
moviment de suport a La Veu de Catalunya i al Cu-cut! que va ser el
catalitzador de la creació de Solidaritat Catalana, la unió de les forces
polítiques catalanes. A Espanya, però, els que van rebre tot el suport van ser
els brètols uniformats que havien assaltat ambdues redaccions. El govern de
Montero Ríos va provar de castigar els militars però va acabar dimitint per les
pressions d’Alfons XIII. L’ascens a la presidència del govern espanyol de
Segismundo Moret va suposar la suspensió de les garanties constitucionals a
Barcelona i l’aprovació de la Llei de Jurisdiccions. Aquesta llei donava a
l’exèrcit el poder de jutjar les ofenses a la Pàtria, els atacs a la unitat de
l’Estat espanyol i a l’Exèrcit, i què era una ofensa a la ofenses a la Pàtria,
els atacs a la unitat de l’Estat espanyol i a l’Exèrcit ho decidia l’exèrcit.
Per exemple: un cop aprovada la llei de jurisdiccions Josep Maria Folch i
Torres i tres redactors del diari La Tralla van ser processats després de
publicar un número extraordinari per commemorar la independència de Cuba.
Actualment el govern de l’Estat espanyol està redactant un
nou codi penal militar que posa en mans dels militars el poder de jutjar a qui
vulguin en cas que hi hagi un conflicte armat, però no queda clar que entenen
ells per conflicte armat, qui el declara o quan. Catalunya organitza una votació,
el govern espanyol decideix enviar l’exèrcit a Catalunya, és això el que ells
consideren conflicte armat?. Segons El País “en cas de conflicte armat”, i com
he dit, no queda clar qui l’ha de declarar, com, quan, ni què es considera
conflicte armat qualsevol persona “'que perjudiqui la defensa d'Espanya o els
seus aliats podrà ser acusada de traïció i condemnada, per un tribunal militar,
a vint anys de presó; i qualsevol civil que desobeeixi un ban militar podrà ser
condemnat a sis anys de presó”. Diguem-ho clarament, Espanya s’està convertint
en una dictadura. Novament un govern que sap que se li està desfent el país a
les mans recorre als tradicionals guardians de la Pàtria espanyola i els donen
un poder arbitrari. Per cert, els vull recordar que això no els ha servit de
res en el passat. Aquests imbècils s’han pensat que els mètodes del passat que
ja van fracassar llavors els serviran per impedir que ens independitzem. Un
problema antic que no solucionaran perquè recorren a mètodes vells que van
fracassar un cop i un altre.
Vídeo: El Cu cut
El nuevo código penal militar otorga a los militares poderes
arbitrarios propios de una dictadura
(Reedición de la ley de jurisdicciones)
El 25 de noviembre de 1905 un grupo de militares españoles
asaltaron las redacciones del semanario satírico Cu-Cut! y del diario La Veu de
Catalunya, destrozaron todo. El Cu-Cut! había criticado con mordacidad el
ejército, en el que criticaba que se había convertido en una institución
anacrónica e inoperante, y también criticaba el papel del ejército en Barcelona
como fuerza represora al servicio del gobierno español. Y especialmente se
criticaba a los militares por su derrota en Cuba (1898). Militantes de la Lliga
Regionalista después de una comida en el Frontón Colón donde celebraban la
victoria en las elecciones municipales salieron cantando Els Segadors, cuando
pasaron por delante de una sede del partido lerrouxista (Partido Radical)
fueron tiroteados y algunos de los militantes de la Lliga fueron heridos.
.jpg)
El Cu-Cut! publicó un chiste de Juan Garcia Junceda que ridiculizaba las victorias de los militares españoles. Un militar español que
pasa por delante del Frontón Colón ve que hay mucha gente que celebra algo:
-¿Que se celebra aquí, que hay tanta gente?
-El Banquet de la Victòria.
-¿De la victoria? Ah, vaya, serán paisanos.
Los militares españoles se sintieron ofendidos por esta
viñeta que los ridiculizaba y un grupo de 300 oficiales del ejército español dela guarnición de Barcelona asaltaron las redacciones de Cu-cut! y del diario LaVoz de Catalunya. El Gobierno español no sólo no emprendió ninguna acción
contra los militares españoles sino que suspendió la publicación del Cu-cut!.
El editor intentó publicar la revista con otro nombre, incluso consiguió que la
revista Garba en publicara un número con algunas secciones idénticas a las del
Cu-cut! pero el gobernador civil de Barcelona, uno de los muchos
"ilustres" predecesores de Llanos de Luna ordenó la suspensión de
esta revista. En Catalunya el ataque de los militares españoles provocó un
movimiento de apoyo a La Voz de Catalunya y al Cu-cut! que fue el catalizador de
la creación de Solidaritat Catalana, la unión de las fuerzas políticas
catalanas. En España, sin embargo, los que recibieron todo el apoyo fueron los
vándalos uniformados que habían asaltado ambas redacciones. El gobierno de
Montero Ríos intentó castigar a los militares pero terminó dimitiendo por las
presiones de Alfonso XIII. El ascenso a la presidencia del gobierno español de
Segismundo Moret supuso la suspensión de las garantías constitucionales en
Barcelona y la aprobación de la Ley de Jurisdicciones. Esta ley daba al
ejército el poder de juzgar las ofensas a la Patria, los ataques a la unidad de
España y al Ejército, y que era una ofensa a la ofensas a la Patria, los
ataques a la unidad de el Estado español y el Ejército lo decidía el ejército.
Por ejemplo: una vez aprobada la ley de jurisdicciones Josep Maria Folch i
Torres y tres redactores del diario La Tralla fueron procesados tras publicar
un número extraordinario para conmemorar la independencia de Cuba.
Actualmente el gobierno del Estado español está redactando
un nuevo código penal militar que pone en manos de los militares el poder de
juzgar a quien quieran en caso de que haya un conflicto armado, pero no queda
claro que entienden ellos por conflicto armado, quien lo declara o cuando. Catalunya
organiza una votación, el gobierno español decide enviar al ejército a Catalunya,
¿es eso lo que ellos consideran conflicto armado?. Según El País "en caso
de conflicto armado", y como he dicho, no queda claro quién debe declarar,
como, cuando, ni qué se considera conflicto armado cualquier persona “que
perjudique la defensa de España o sus aliados podrá ser acusada de traición y
condenada, por un tribunal militar, a veinte años de prisión, y cualquier civil
que desobedezca un bando militar podrá ser condenado a seis años de prisión".
Digámoslo claramente, España se está convirtiendo en una dictadura. Nuevamente
un gobierno que sabe que se le está deshaciendo el país en las manos recurre a
los tradicionales guardianes de la Patria española y les dan un poder
arbitrario. Por cierto, quiero recordar que esto no les ha servido de nada en
el pasado. Estos imbéciles han pensado que los métodos del pasado que ya
fracasaron entonces les servirán para impedir que nos independizamos. Un
problema antiguo que no solucionarán porque recurren a métodos viejos que
fracasaron una y otra vez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada