Tinc dos atles a casa, un és dels anys 60, l’altre el vaig
comprar els anys 90, aquests dos atles actualment només són útils com a
curiositat històrica perquè les fronteres han canviat totalment. Des de que jo
vaig néixer han desaparegut del mapa la URSS, Txecoslovàquia i Iugoslàvia, i
Espanya va perdre el Sàhara, bé, van sortir per cames. Algú em recordava fa un
parell de dies que el Sàhara està ocupat pel Marroc, ben cert, però també és
cert que el Sàhara, que era una província espanyola, tenia aquest estatus
oficial, va independitzar-se de l’Estat espanyol, una altra cosa és que Marroc
va aprofitar la situació política interna espanyola per posar-hi les seves
urpes. El tema del Sàhara és un exemple de procés d’independència inconclús
degut a que totes les parts implicades van fer allò que els pertocava amb el
cul.
Des de l’any 1963, la data que va ser imprès aquest atles,
les fronteres han canviat molt. Només a Europa han desaparegut, com abans he
dit, la URSS, Txecoslovàquia i Iugoslàvia. De la desintegració de l’antiga
Iugoslàvia va resultar la creació de set nous Estats a Europa (Bòsnia y Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, República
de Macedònia, Montenegro, Sèrbia i Kosovo). De la desintegració
de la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques): Armènia, Azerbaidjan,
Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan,
Turkmenistan, Ucraïna, Uzbekistan, Alt Karabagh, Abkhàzia, Ossètia
del Sud i Transnístria. Alguns d’aquests nous Estats no són part d’Europa
sinó d’Àsia o estan entre ambdós continents, però formaven part de la URSS que
tot i tenir la major part del seu territori a l’Àsia era considerat un Estat
europeu. Però això és irrellevant.
De Txecoslovàquia van sorgir la República Txeca i Eslovàquia.
El que és rellevant és que tots aquests nous Estats sorgits
de la desintegració d’uns altres Estats han nascut en un període de temps que
va des de finals dels anys 80 i principis dels 90. A tot això cal afegir la
reunificació d’Alemanya. Qui hagués dit l’any 1985 que la URSS, Iugoslàvia i
Txecoslovàquia s’acabarien desintegrant en el termini dels cinc anys següents
l’haurien tractat de ximple, si hagués dit que Alemanya tornaria a unir-se en
un únic Estat, l’haurien tancat, però hauria tingut raó.
Un atles és una fotografia del passat, quan l’adquirim és
molt probable que poc després hagi quedat obsolet pels canvis. L’Estat espanyol
s’empara en la Constitució espanyola per negar el dret a l’autodeterminació de
Catalunya, malgrat que l’Estat espanyol va signar aquest tractat l’any 1977, és
a dir, que l’Estat va signar la Declaració Universal dels Drets dels Pobles un
any abans d’aprovar la mateixa Constitució (1978) en què els espanyolistes
s’emparen per negar que els catalans tinguem dret a independitzar-nos.
Atlas
Tengo dos atlas en casa, uno es de los años 60, el otro lo
compré en los años 90, estos dos atlas actualmente sólo son útiles como
curiosidad histórica porque las fronteras han cambiado totalmente. Desde que
nací han desaparecido del mapa la URSS, Checoslovaquia y Yugoslavia, y España
perdió el Sahara, bueno, salieron por piernas. Alguien me recordaba hace un par
de días que el Sahara está ocupado por Marruecos, es cierto, pero también es
cierto que el Sahara, que era una provincia española, tenía este estatus
oficial, independizarse de España, otra cosa es que Marruecos aprovechó la
situación política interna española para poner sus garras allí. El tema del
Sahara es un ejemplo de proceso de independencia inconcluso debido a que todas
las partes implicadas hicieron lo que les correspondía con el culo.
Desde el año 1963, la fecha en que fue impreso este atlas,
las fronteras han cambiado mucho. Sólo en Europa han desaparecido, como antes
he dicho, la URSS, Checoslovaquia y Yugoslavia. La desintegración de la antigua
Yugoslavia resultó la creación de siete nuevos Estados en Europa (Bosnia y
Herzegovina, Croacia, Eslovenia, Macedonia, Montenegro, Serbia y Kosovo). La
desintegración de la URSS (Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas):
Armenia, Azerbaiyán, Bielorrusia, Estonia, Georgia, Kazajstán, Kirguistán,
Letonia, Lituania, Moldavia, Rusia, Tayikistán, Turkmenistán, Ucrania,
Uzbekistán, Alto Karabaj, Abjasia, Osetia del Sur y Transnistria. Algunos de
estos nuevos Estados no son parte de Europa sino de Asia o están entre ambos
continentes, pero formaban parte de la URSS que a pesar de tener la mayor parte
de su territorio en Asia era considerado un Estado europeo. Pero esto es
irrelevante.
De Checoslovaquia surgieron la República Checa y Eslovaquia.
Lo que es relevante es que todos estos nuevos Estados
surgidos de la desintegración de otros Estados han nacido en un período de
tiempo que va desde finales de los años 80 y principios de los 90. A todo esto
hay que añadir la reunificación de Alemania. Quién hubiera dicho en 1985 que la
URSS, Yugoslavia y Checoslovaquia acabarían desintegrando en el plazo de los
cinco años siguientes lo habrían tratado de tonto, si hubiera dicho que
Alemania volvería a unirse en un único Estado, lo habrían cerrado, pero habría
tenido razón.
Un atlas es una fotografía del pasado, cuando la adquirimos
es muy probable que poco después haya quedado obsoleto por los cambios. El
Estado español se ampara en la Constitución española para negar el derecho a la
autodeterminación de Catalunya, a pesar de que el Estado español firmó este
tratado en 1977, es decir, que el Estado firmó la Declaración Universal los
Derechos de los Pueblos un año antes de aprobar la misma Constitución (1978) en
que los españolistas se amparan para negar que los catalanes tengamos derecho a
independizarnos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada