6 de maig 2012

Una plaça Sant Jaume plena d’estelades

Una plaça Sant Jaume plena d’estelades
Ahir a la tarda la plaça Sant Jaume va omplir-se d’estelades. Els presents vam ser convocats mitjançant  Twitter i Facebook. “No vull pagar”, “Independència” i “fora, fora la bandera espanyola” van ser els crits més escoltats.  Segons alguns mitjans allà hi havia prop de 2000 persones. Sol ser habitual que es minimitzi el nombre de participants. Han estat convidats l’impulsor de la campanya #novullpagar, Josep Casadellà, i la primera insubmisa fiscal, Marta Manlleu. 

A l’acte va ser llegit el manifest escrit per Lluís Solà: “De 1714 ençà, quan les tropes de Felip V van entrar a Catalunya, Espanya es va proposar d’ensorrar el nostre país. S’ho va proposar llavors i s’ho continua proposant ara. La voluntat d’extingir les nostres formes de vida ha estat constant. Més d’una vegada hem estat en perill de perdre el rumb. Però hem resistit i encara resistim. Som un país com els altres, i tenim dret a tenir els mateixos drets que els altres països. Els mateixos drets que Espanya, que França o Dinamarca. Tenim dret a què la nostra llengua, tantes vegades perseguida, sigui la llengua oficial de Catalunya, com l’espanyol ho és a Espanya o el francès a França. O és que hi ha països i llengües de primera i de segona categoria? És que Espanya o França volen ser bilingües? I quan tinguem llibertat per fer-ho, serem els primers a respectar les altres llengües que hi ha al nostre país. Les respectarem com mai no han respectat la nostra. Som una nació, i tenim el dret i el deure de mantenir els nostres costums, la nostra cultura, de fer respectar les nostres lleis i de distribuir i d’augmentar la nostra riquesa segons el que decideixin els ciutadans de Catalunya. Tenim el dret i el deure de decidir sobre les nostres coses com qualsevol altre país. Tenim el dret i el deure de ser lliures. Som un país com els altres i, tanmateix, ens continuen oprimint, trepitjant i menyspreant. Som un país amb una identitat pròpia, com tots els altres, amb un passat, un present i un futur, i ho volem fer saber al món. Volem aportar a Europa i al món el nostre gra d’humanitat, el nostre gra de solidaritat, les nostres idees, la nostra feina. Avui no som aquí per fer una manifestació més. Avui som aquí perquè ens volen deixar sense res, ens volen ensorrar definitivament. Ens volen convertir en un país sense decisió, irresponsable. Fa temps que ho intenten i ara ho tornen a intentar. Però el poble de Catalunya ha fet saber més d’una vegada que vol decidir, que és responsable i que ho vol ser. I estem cansats de veure com passa el temps i que els nostres polítics, els polítics que ens representen, no actuen amb fermesa i decisió. Estem cansats d’ambigüitats calculades, de grans paraules que no tenen cap efectivitat pràctica, que no signifiquen res ni porten enlloc, d’enganys i mitges tintes. Quan al nostre país li és negat tot, li és sostret tot, li és robat tot, cal restituir-li la dignitat i la llibertat. És que Espanya, França o Suècia acceptarien de ser tractades així?
 Ens diuen que tenim un govern, que hi ha gent que vetlla per nosaltres, pels nostres interessos, però ens preguntem: on són? Més aviat tenim la sensació d’estar sols, com un ramat que no té pastor, com un vaixell sense timó, i a desgrat que el nostre poble i la nostra gent lluita i es mou, sembla com si els qui han de prendre decisions ens volguessin aturar. No podem ni volem continuar més en el cercle de renúncies i d’empobriment del nostre país que ens prediquen. Sabem que això significa la ruïna definitiva. Ja no podem mirar més a una altra costat, ja no podem parar més l’altra galta.
S’han burlat de la veu del nostre poble, de l’expressada a les urnes en la votació de la modificació de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006 i de l’expressada a les manifestacions, a les campanyes, a les organitzacions civils, a les escoles, a les ciutats, als barris. I ningú no ha dit ni decidit res. Volem, exigim que els polítics, els nostres polítics, escoltin la veu d’aquest país. Demanem que els nostres dirigents prenguin decisions per tal que el nostre país sigui un país com els altres, lliure, respectat i respectable. La Independència no és cap somni ni cap capritx, no és per a unes quantes persones. És una necessitat vital per a totes les dones i homes de Catalunya. No volem ser un país vexat, un país sense decisió, un país irresponsable. Necessitem la Independència per poder tirar endavant tot el que ens afecta, tot el que ens correspon, els trens, les carreteres, els ports, els aeroports, les escoles, les universitats, les empreses, les botigues, la sanitat, el comerç, la justícia, la solidaritat entre la nostra gent, per preservar la cohesió social. Per poder decidir què volem i què no volem. Per decidir nosaltres sobre les nostres coses. No volem ser un país arruïnat moralment, culturalment ni econòmicament. Volem un país pròsper, socialment avançat. Un país digne i lliure per al nostres fills. Un país on la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre esperit tinguin un futur. Volem, necessitem un país respectat i lliure. Ara més que mai necessitem construir tots plegats una Catalunya independent entre els pobles independents. Això és el que volem. Això és el que necessitem.

Visca Catalunya lliure!

Lluís Solà, poeta.

#santjaumeplena

















Una plaza Sant Jaume llena de estelades

Ayer por la tarde la plaza Sant Jaume se llenó de estelades. Los presentes fuimos convocados mediante Twitter y Facebook. "No quiero pagar", "Independencia" y "fuera, fuera la bandera española" fueron los gritos más escuchados. Según algunos medios allí había cerca de 2000 personas. Suele ser habitual que se minimice el número de participantes. Han sido invitados el impulsor de la campaña #novullpagar, Josep Casadellà, y la primera insumisa fiscal, Marta Manlleu.

En el acto fue leído el manifiesto escrito por Lluís Solà: "De 1714 hasta ahora, cuando las tropas de Felipe V entraron en Cataluña, España se propuso derrumbar nuestro país. Se lo propuso entonces y lo sigue proponiendo ahora. La voluntad de extinguir nuestras formas de vida ha sido constante. Más de una vez hemos estado en peligro de perder el rumbo. Pero hemos resistido y aún resistimos. Somos un país como los demás, y tenemos derecho a tener los mismos derechos que los demás países. Los mismos derechos que España, que Francia o Dinamarca. Tenemos derecho a que nuestra lengua, tantas veces perseguida, sea la lengua oficial de Cataluña, como el español lo es en España o el francés en Francia. O es que hay países y lenguas de primera y de segunda categoría? Es que España o Francia quieren ser bilingües? Y cuando tengamos libertad para hacerlo, seremos los primeros en respetar las otras lenguas que hay en nuestro país. Las respetaremos como nunca han respetado la nuestra. Somos una nación, y tenemos el derecho y el deber de mantener nuestras costumbres, nuestra cultura, de hacer respetar nuestras leyes y de distribuir y de aumentar nuestra riqueza según lo decidan los ciudadanos de Cataluña. Tenemos el derecho y el deber de decidir sobre nuestras cosas como cualquier otro país. Tenemos el derecho y el deber de ser libres. Somos un país como los demás y, sin embargo, nos siguen oprimiendo, pisando y despreciando. Somos un país con una identidad propia, como todos los demás, con un pasado, un presente y un futuro, y lo queremos hacer saber al mundo. Queremos aportar a Europa y al mundo nuestro grano de humanidad, nuestro grano de solidaridad, nuestras ideas, nuestro trabajo. Hoy no estamos aquí para hacer una manifestación más. Hoy estamos aquí porque nos quieren dejar sin nada, nos quieren hundir definitivamente. Nos quieren convertir en un país sin decisión, irresponsable. Hace tiempo que lo intentan y ahora lo vuelven a intentar. Pero el pueblo de Cataluña ha hecho saber más de una vez que quiere decidir, que es responsable y que quiere serlo. Y estamos cansados ​​de ver como pasa el tiempo y que nuestros políticos, los políticos que nos representan, no actúan con firmeza y decisión. Estamos cansados ​​de ambigüedades calculadas, de grandes palabras que no tienen ninguna efectividad práctica, que no significan nada ni llevan a ninguna parte, de engaños y medias tintas. Cuando en nuestro país le es negado todo, le es sustraído todo, le es robado todo, hay que restituirle la dignidad y la libertad. Es que España, Francia o Suecia aceptarían ser tratados así?
 Nos dicen que tenemos un gobierno, que hay gente que vela por nosotros, por nuestros intereses, pero nos preguntamos: ¿dónde están? Más bien tenemos la sensación de estar solos, como un rebaño que no tiene pastor, como un barco sin timón, ya pesar de que nuestro pueblo y nuestra gente lucha y se mueve, parece como si quienes deben tomar decisiones nos quisieran detener. No podemos ni queremos continuar más en el círculo de renuncias y de empobrecimiento de nuestro país que nos predican. Sabemos que esto significa la ruina definitiva. Ya no podemos mirar más a otra lado, ya no podemos parar más la otra mejilla.
Se han burlado de la voz de nuestro pueblo, de la expresada en las urnas en la votación de la modificación del Estatuto de Autonomía del año 2006 y de la expresada en las manifestaciones, a las campañas, a las organizaciones civiles, en las escuelas, en las ciudades, los barrios. Y nadie ha dicho ni decidido nada. Queremos, exigimos que los políticos, nuestros políticos, escuchen la voz de este país. Pedimos que nuestros dirigentes tomen decisiones para que nuestro país sea un país como los demás, libre, respetado y respetable. La Independencia no es un sueño ni capricho, no es para unos pocas personas. Es una necesidad vital para todas las mujeres y hombres de Cataluña. No queremos ser un país vejado, un país sin decisión, un país irresponsable. Necesitamos la Independencia para poder sacar adelante todo lo que nos afecta, todo lo que nos corresponde, los trenes, las carreteras, los puertos, los aeropuertos, las escuelas, las universidades, las empresas, las tiendas, la sanidad, el comercio, la justicia, la solidaridad entre nuestra gente, para preservar la cohesión social. Para poder decidir qué queremos y qué no queremos. Para decidir nosotros sobre nuestras cosas. No queremos ser un país arruinado moralmente, culturalmente ni económicamente.Queremos un país próspero, socialmente avanzado. Un país digno y libre para nuestros hijos. Un país donde nuestra lengua, nuestra cultura y nuestro espíritu tengan un futuro.Queremos, necesitamos un país respetado y libre. Ahora más que nunca necesitamos construir todos juntos una Cataluña independiente entre los pueblos independientes.Esto es lo que queremos. Esto es lo que necesitamos.
Visca Catalunya lliure!
Lluís Solà, poeta.
# Santjaumeplena