23 de maig 2012

La rocambolesca història d’una Copa del Rei que entregarà un príncep

La rocambolesca història d’una Copa del Rei que entregarà un príncep

Hi havia una vegada un equip basc, l’Athletic de Bilbao, i un equip català, el Futbol Club Barcelona, van classificar-se per jugar la final de la Copa d’un rei espanyol, i a Espanya va començar a tremolar tot perquè aquesta final s’havia de jugar a la capital de Regne. “Que venen els catalans (i els bascos), amagueu les criatures”, cridaven des de l’interior de les cavernes mediàtiques. Aquest partit s’havia de jugar a l’Estadi Santiago Bernabeu, seu de l’equip del règim, el Reial Madrid. El terratrèmol pujava d’intensitat, Madrid, Espanya, i qui sap, si potser també l’Univers, semblava (a parer d’alguns àugurs) que es destruirien. A Florentino, amo i senyor de l’equip del règim, se li va encendre una bombeta, va anunciar que el partit no es podria jugar perquè el dia del partit no hi hauria lavabos, no és que el Madrid estigui tan fotut que s’hagin de vendre les tasses de vàter de l’Estadi, no, aparentment, i per una casualitat estranya i misteriosa els lavabos del Santiago Bernabeu estarien en obres. Després hem descobert que al Bernabeu s’hi pot pixar de luxe. Mentrestant la RFEF va decidir buscar un altre Estadi, van escollir el Vicente Calderón, l’Estadi de l’altre equip de la capital del Regne, l’Atlètic de Madrid. La ciutat, però, no deixava de tremolar mentre albiraven des dels merlets de la vila i cort com s’apropaven les hordes de gudaris (bascos) i almogàvers (catalans).

A Madrid temen que, com ja va succeir en l’anterior partit, els aficionats bascos i catalans xiulin l’himne espanyol i al Borbó, això posa molt nerviosos als nacionalistes espanyols perquè un partit d’aquest nivell es veu a molts països del món i quedarà evidenciat que Espanya no és l’Estat sòlid, inalterable, monolític que ells volen presentar al món. Quan les aficions de dos equips diferents xiulen l’himne i al Cap de l’Estat és que hi ha un problema, un problema que els nacionalistes espanyols no voldrien que transcendís a nivell internacionalment.

Com tots recordareu, fa unes setmanes el rei d’Espanya va trencar-se la cama mentre estava caçant un elefant, això va descobrir que es trobava a Botswana. La monarquia està de capa caiguda, envoltada de diversos escàndols, i qui havia de donar bon exemple, se’l troben matant paquiderms i en braços d’una senyora alemanya.

Quan va conèixer-se aquest assumpte va començar a circular per la xarxa que els bascos proposaven cantar la tonada infantil “un elefant es balancejava”. El rei no té ganes d’escoltar “l’orfeó de l’Athletic de Bilbao”,qui sap si acompanyat per “Cors o l’Escolania del Barça” i ha decidit que delegava en l’hereu al tron.

Que la RFEF canviés d’estadi per culpa d’unes obres de remodelació imaginàries i que el convidat d’honor decideixi no anar-hi perquè no vol escoltar la tonada de l’elefant és prou delirant.

Només ens faltaven els fatxes i Esperanza Aguirre. La Falange va decidir aprofitar el circ per sortir a fer el pallasso i van convocar una manifestació contra bascos i catalans i en defensa de la unitat d’Espanya i la bandera (del pollastre, és clar). Sorprenentment, o no tant, considerant que estem parlant d’Espanya, la delegació del govern espanyol a Madrid va decidir autoritzar aquesta manifestació ultradretana malgrat tots els riscos que això suposa. Sembla que la irresponsabilitat d’aquesta administració de l’Estat, que abans coneixíem amb el nom de Govern Civil, no té límits. Recordareu que quan a Arenys de Munt va començar a parlar-se de la consulta pel dret a decidir la mateixa delegació del govern va intentar prohibir-la al·legant una presumpta il·legalitat que no existia, ja que va celebrar-se la consulta sense que acabés ningú imputat per cap delicte, però la mateixa delegació del govern va autoritzar el mateix dia una protesta de la Falange, amb tot el risc que això implicava. És irresponsable autoritzar dues manifestacions de caràcter oposat, però la delegació del govern espanyol a Barcelona ho va fer.

Sembla que la irresponsabilitat forma part del càrrec perquè la delegació del govern espanyol a Madrid va autoritzar una manifestació espanyolista i feixista convocada sota el lema "Contra el separatismo, una bandera". Si saps que tens a 20000 o 30000 bascos i a un nombre semblant de catalans, no autoritzis una manifestació espanyolista que pretén anar al xoc tant amb els bascos com amb els catalans a no ser que siguis tan irresponsable de voler que passi alguna cosa greu.

I la que ens faltava pel duro era Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid i lideressa espanyolista i musa del “cazalla party” (versió espanyola del Tea Party) que ha dit que ”Els ultratges a labandera o a l’himne són delicte al Codi Penal. No s’han de consentir i pertant, la meva opinió és que el partit s’ha de suspendre i celebrar-se a portatancada en un altre lloc” si es produeix la xiulada, és clar. Només hi ha uns quants problemes.

Encara no ha passat res. Suposant que passi seria una irresponsabilitat decidir que no es juga el partit fins que hagi sortit de l’Estadi tot el públic o ajornar el partit fins un altre dia. Només per una xiulada a un himne sense lletra i a un rei que ha perdut tot el seu prestigi davant dels seus súbdits espanyols, perquè bascos i catalans no teníem tan bona opinió del Borbó elefanticida, no es pot suspendre o ajornar un partit de futbol, l’aplicació del Codi Penal en aquest cas és (quasi) impossible, a no ser que pretenguin detenir a 60000 bascos i catalans. No estem a l’any 1925 quan Primo de Rivera va decidir tancar el Camp de Les Corts per la xiulada a l’himne espanyol, encara que la mentalitat d’alguns espanyols estigui encara ancorada en aquelles sinistres èpoques. Xiular l’himne espanyol o a un monarca desacreditat no és cap delicte, potser pot molestar a molts espanyols, el veritablement inacceptable és que apareguin a la xarxa missatges que parlen de posar bombes per matar bascos i catalans.





La rocambolesca historia de una Copa del Rey que entregará un príncipe

Había una vez un equipo vasco, el Athletic de Bilbao, y un equipo catalán, el Fútbol Club Barcelona, ​​que se clasificaron para jugar la final de la Copa de un rey español, y en España empezó a temblar todo porque esta final debía jugarse en la capital de Reino. "Que vienen los catalanes (y los vascos), escondan las criaturas", gritaban desde el interior de las cavernas mediáticas. Este partido debía jugarse en el Estadio Santiago Bernabeu, sede del equipo del régimen, el Real Madrid. El terremoto subía de intensidad, Madrid, España, y quién sabe, si quizás también del Universo, parecía (a juicio de algunos augures) que se destruirían. A Florentino, dueño y señor del equipo del régimen, se le encendió una bombilla, anunció que el partido no se podría jugar porque el día del partido no habría aseos, no es que el Madrid esté tan jodido que se tengan que vender las tazas de inodoro del Estadio, no, aparentemente, y por una casualidad extraña y misteriosa los lavabos del Santiago Bernabeu estarían en obras. Después hemos descubierto que el Bernabeu se puede mear de lujo. Mientras la RFEF decidió buscar otro Estadio, escogieron el Vicente Calderón, el Estadio del otro equipo de la capital del Reino, el Atlético de Madrid. La ciudad, sin embargo, no dejaba de temblar mientras divisaban desde los almenas de la villa y corte como se acercaban las hordas de gudaris (vascos) y almogávares (catalanes).
En Madrid temen que, como ya sucedió en el anterior partido, los aficionados vascos y catalanes piten el himno español y al Borbón, eso pone muy nerviosos a los nacionalistas españoles porque un partido de este nivel se ve en muchos países del mundo y quedará evidenciado que España no es el Estado sólido, inalterable, monolítico que ellos quieren presentar al mundo. Cuando las aficiones de dos equipos diferentes silban el himno y al Jefe del Estado es que hay un problema, un problema que los nacionalistas españoles no querrían que trascendiera a nivel internacional.
Como todos recordaréis, hace unas semanas el rey de España se rompió la pierna mientras estaba cazando un elefante, eso descubrió que se encontraba en Botswana. La monarquía está de capa caída, rodeada de varios escándalos, y quien tenía que dar buen ejemplo, se lo encuentran matando paquidermos y en brazos de una señora alemana.
Cuando se supo este asunto comenzó a circular por la red que los vascos proponían cantar la canción infantil "un elefante se balanceaba". El rey no tiene ganas de escuchar "el orfeón del Athletic de Bilbao", quién sabe si acompañado por "los Coros o la Escolanía del Barça" y ha decidido que delegaba en el heredero al trono.
Que la RFEF cambiara de estadio por culpa de unas obras de remodelación imaginarias y que el invitado de honor decida no ir porque no quiere escuchar la canción del elefante es bastante delirante.
Sólo nos faltaban los fachas y Esperanza Aguirre. La Falange decidió aprovechar el circo para salir a hacer el payaso y convocaron una manifestación contra vascos y catalanes y en defensa de la unidad de España y la bandera (del pollo, claro). Sorprendentemente, o no tanto, considerando que estamos hablando de España, la delegación del gobierno español en Madrid decidió autorizar esta manifestación ultraderechista a pesar de todos los riesgos que ello supone. Parece que la irresponsabilidad de esta administración del Estado, que antes conocíamos con el nombre de Gobierno Civil, no tiene límites. Recordaréis que cuando en Arenys de Munt comenzó a hablarse de la consulta por el derecho a decidir la misma delegación del gobierno intentó prohibirla alegando una presunta ilegalidad que no existía, ya que se celebró la consulta sin que acabara nadie imputado por ningún delito, pero la misma delegación del gobierno autorizó el mismo día una protesta de la Falange, con todo el riesgo que ello implicaba. Es irresponsable autorizar dos manifestaciones de carácter opuesto, pero la delegación del gobierno español en Barcelona lo hizo.
Parece que la irresponsabilidad forma parte del cargo porque la delegación del gobierno español en Madrid autorizó una manifestación españolista y fascista convocada bajo el lema "Contra el separatismo, una bandera". Si sabes que tienes a 20000 o 30000 vascos y a un número similar de catalanes, no autorices una manifestación españolista que pretende ir al choque tanto con los vascos como con los catalanes a no ser que seas tan irresponsable de querer que pase algo grave.
Y la que nos faltaba para el duro era Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunidad de Madrid y lideresa españolista y musa del "cazalla party" (versión española del Tea Party) que ha dicho que "los ultrajes a labandera o al himno son delito en el Código Penal. No se debenconsentir y por lo tanto, mi opinión es que el partido se suspenderá ycelebrarse a puerta cerrada en otro lugar" si se produce el silbido, claro. Sólo hay unos cuantos problemas.
Aún no ha pasado nada. Suponiendo que pase sería una irresponsabilidad decidir que no se juega el partido hasta que haya salido del Estadio todo el público o aplazar el partido hasta otro día. Sólo por una pitada a un himno sin letra y un rey que ha perdido todo su prestigio ante sus súbditos españoles, porque vascos y catalanes no teníamos tan buena opinión del Borbón elefanticida, no se puede suspender o aplazar un partido de fútbol, ​​la aplicación del Código Penal en este caso es (casi) imposible, a no ser que pretendan detener a 60.000 vascos y catalanes. No estamos en el año 1925 cuandoPrimo de Rivera decidió cerrar el Campo de Les Corts por la pitada al himnoespañol, aunque la mentalidad de algunos españoles esté todavía anclada en aquellas siniestras épocas. Pitar el himno español o a un monarca desacreditado no es ningún delito, tal vez puede molestar a muchos españoles, lo verdaderamente inaceptable es que aparezcan en la red mensajes que hablan de poner bombas para matar vascos y catalanes.