10 de març 2012

Golda Meir tenia raó: «Hi haurà pau el dia que els àrabs estimin més als seus fills del que odien als nostres».

Golda Meir tenia raó: «Hi haurà pau el dia que els àrabs estimin més als seus fills del que odien als nostres». 
Vull publicar aquest excel·lent article del diari turc publicat en anglés Hurriyet Daily News escrit per Burak Bekdil, un periodista turc independent que publica a diversos mitjans internacionals. Hi ha una frase de Golda Meir que l’autor turc destaca jo també vull destacar-la: «Hi haurà pau el dia que els àrabs estimin més als seus fills del que odien als nostres». Golda Meir. Golda Meir va ser primera ministra d’Israel entre 1969 i 1974. L’article ens parla d’una realitat que molts pretenen obviar amb el valor afegit d’haver estat escrit per un turc musulmà. Ni la pitjor matança que hagi pogut cometre Israel té comparació amb les matances perpetrades per grups terroristes islàmics o pels règims d’alguns països musulmans contra la seva pròpia població. Els exemples serien actualment Síria, Líbia, Nigèria i altres països. 

PER QUÈ GOLDA MEIR TENIA RAÓ?
Hurriyet Daily News
Burak Bekdil
Van passar més de dos anys i mig des que el Primer Ministre de Turquia, Tayyip Erdogan, llancés cap al president d'Israel, Shimon Peres: "Vostès (els jueus) saben bé com matar". Erdogan va declarar, en més d'una oportunitat, que el principal obstacle per a la pau en aquesta part del món és Israel i, un cop, fins i tot va trucar a l'Estat jueu: "gra de pus al Pròxim Orient que vessa odi i rancor". En aquest mes sagrat del Ramadà, carregat de la sang de terroristes musulmans, intentarem aclarir qui són els que saben bé com matar.
En el moment en que el recompte de morts a Síria s'acosta a lloa 2000 persones, el nombre d'assassinats kurds-turcs no cessa (més de 40 mil des de 1984) i tots dos sumen a la carrera sagnant anomenada Mig Orient. Només durant l'actual mes de Ramadà, el preu sagnant del partit dels treballadors de Kurdistan (PKK), va arribar a 50 assassinats (en la guerra entre kurds musulmans i turcs musulmans). Aquesta compte, no inclou a les víctimes de PKK a Turquia i nord de l'Iraq, a partir de la venjança de l'exèrcit de Turquia, atès que, en rares oportunitats, informen amb exactitud.
Parlem llavors de les evidències:
Sudan, no és part del Mig Orient convencional. Ens abstenim del genocidi que passa allà. Ens abstenim dels actes de massacre que tenen lloc a l'est del Pakistan (Bangla Desh) i es sintetitzen en 1.25 milions de morts (1971), o 200 mil morts en la guerra entre islamistes i el govern de Baljit (1991 i 2006). Però, una simple revisió de l'Orient Mitjà es resumeix en un milió de víctimes a la guerra de l'Iran-Iraq (musulmans en la seva totalitat); 300.000 membres de la minoria musulmana van ser assassinats a mans de Saddam Hussein. 80.000 iranians morts durant la Revolució Islàmica. 25.000 morts entre 1970-1971. Els dies del Setembre Negre, a mans del govern jordà en la seva guerra contra els palestins i 20 mil islàmics morts el 1982 per part d'Al-Assad pare en Hamat. Les estimacions de l'Organització de la Salut Mundial sobre la quantitat de morts a l'Iraq a mans de Bin Laden es van situar, fa uns anys, en més de 150 mil.
En un estudi de 2007, Gunnar Heinsohn, de la Universitat de Bremen i Daniel Pipes, Director del Fòrum de Mig Orient, van revelar que, des de 1948, al voltant de 11 milions de musulmans van morir per efecte de la violència, dels quals 35 mil ( 0,3%) van acabar les seves vides durant els sis anys de guerra àrab contra Israel, és a dir, un de cada 315 morts. En contra, més del 90% dels morts van ser assassinats per altres musulmans.
Conflictes al llarg del món des de 1950: D'aquests, el nombre de morts musulmans-àrabs en el conflicte àrab-israelià va arribar a 46 mil. Aquest càlcul inclou 11 mil morts en la Guerra d'Independència d'Israel. Aquesta xifra representa un 0,05% del total de morts en tots els conflictes i 0,4% de tots els morts àrabs del conflicte àrab-israelià. Segons Heinsohn i Pipes, el aterridor llistat de troballes assenyala un nombre integral de 85 milions de morts.
En un altre càlcul, el que s'absté dels "petits" actes de barbàrie com l'ocorregut a Síria i altres morts durant la Primavera Àrab, només l'Iraq de Saddam, Jordània, Síria d'Al Assad pare, la guerra Iran-Iraq, la campanya de Bin Laden a l'Iraq, la Revolució iraniana islàmica i el conflicte kurd-turc, van provocar 1,65 milions de morts musulmans en mans d'altres musulmans en comparació a menys de 50 mil morts en el conflicte àrab-israelià des de 1950, mentre aquesta xifra inclou els morts durant i després de l'operació Plom Fos, ocorregut després de l'estudi de Heinsohn-Pipes. Per qui no tingui una calculadora a mà, permetin-me dir: 50.000 representen el 3% de 1,65 milió.
Golda Meir, la quarta primer ministre d'Israel, sostenia una posició realista en dir que la pau al Pròxim Orient serà possible sol "quan els àrabs estimin als seus nens més dels que ells ens odien a nosaltres".
Golda Meir tenia raó (2)
«Hi haurà pau el dia que els àrabs estimin més als seus fills del que odien als nostres» (Golda Meir)
En el mig any transcorregut des que vaig escriure el meu article «Perquè Golda Meir tenia raó» (1) (Hurryet Daily News, 23.8.12) la quantitat de morts a Síria va augmentar de 2000 a més de 7000 - unes cinc vegades les víctimes palestines en l'operació israeliana «Plom fos» a finals de 2008 i començaments de 2009.
Aquestes inquietants xifres ens fan recordar necessàriament els famosos dites del primer ministre Recep Tayyip Erdogan:
1) Els musulmans no maten.
2) Els jueus saben com matar.
Sudan no es troba a l'Orient Mitjà pròpiament dit, per tant ignorem el genocidi que va tenir lloc allà. Ignorem també les massacres de pakistanesos occidentals al Pakistan Oriental (Bangladesh) que va totalitzar 1.250.000 morts el 1971. O les 200.000 víctimes a Algèria a la guerra entre els islamistes i el govern entre 1991 i 2006.
Una investigació limitada al que es considera estrictament Orient Mitjà ens donarà un milió de morts en la guerra inter-musulmana entre l'Iran i l'Iraq; 300.000 integrants de minories musulmanes aniquilats per Saddam Hussein; 25.000 morts en la lluita del govern jordà contra els palestins en el Setembre Negre; i 20.000 islamistes assassinats per Hafez Assad a Hama. Les estimacions de l'Organització Mundial de la Salut assenyalen que les matances perpetrades pels partidaris d'Ossama Ben Laden en els últims anys a l'Iraq van deixar uns 150.000 morts.
Un estudi realitzat el 2007 per Gunnar Heinsohn, de la Universitat de Bremen, i per Daniel Pipes, director del Fòrum de l'Orient Mitjà, va arribar a la conclusió que uns 11 milions de musulmans van ser morts de manera violenta des de 1948, dels quals 35.000 van morir durant les guerres àrabs contra Israel, o sigui una víctima cada 315 baixes. En canvi, més del 90% van morir per l'acció violenta d'altres musulmans.
Més recentment, en una dura crítica al suport sectari de l'Iran al règim sirià, el vice primer ministre Bulent Arinc va dir el 5 de febrer: «Jo em dirigeixo a la república islàmica de l'Iran: Jo no sé si vostès mereixen ser anomenats islamistes. ¿Van dir alguna paraula sobre el que està succeint a Síria?
El Sr Arinc tenia raó. No obstant això, algú podia haver-li preguntat: «Jo em dirigeixo als líders de Turquia que són bons musulmans: van alçar vostès la seva veu contra les matances al Sudan? O per el que va succeir a Bahrain? De què religió són els culpables dels incessants assassinats a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica (incloent a Síria)? Per què els musulmans maten massivament a altres musulmans i li diuen al món sencer: els musulmans no maten? Quina és la veritable població musulmana al món si totes aquestes matances van ser perpetrades per no-musulmans?
Per què milers de turcs van fer una manifestació per protestar contra la massacre de 1992 mentre exaltaven l'assassí del periodista turc d'origen armeni Hrant Dink? Per què van cridar eslògans contra els armenis? És que aquests turcs que hagin estat disposats a matar armenis eren budistes?
Segons el parer del Sr Erdogan, el discurs d'odi en aquesta manifestació no va ser més que un incident aïllat. En altres paraules, cap de les manifestacions d'odi havien de ser investigades per la llei. ¿Pensaria el Sr Erdogan el mateix si el discurs d'odi s'ha dirigit contra turcs musulmans? És que no som tots iguals davant la llei?
El Sr Erdogan va donar suport als sirians oprimits pel règim de Bashar al-Assad.Potser ell hauria de sentir a una de les víctimes, a un cantant que té una sola cama i està sent sotmès a tractament mèdic en territori turc. El setmanari «Time» cita aquest home, un dels 300 que va escapar a Turquia en l'última onada de refugiats: «Preferim Israel a Bashar. Els israelians no van fer als palestins el que Bashar va fer a Síria ».
En realitat, realment qui sap matar?
Font: Diari «Hurryet Daily News» de Turquia
Traducció al català: Ya’agob C. B.









Golda Meir tenía razón: «Habrá paz el día que los árabes amen más a sus hijos de lo que odian a los nuestros».
Quiero publicar este excelente artículo del diario turco publicado en inglés Hurriyet Daily News escrito por Burak Bekdil, un periodista turco independiente que publica en diversos medios internacionales. Hay una frase de Golda Meir que el autor turco destaca yo también quiero destacar la: «Habrá paz el día que los árabes amen más a sus hijos de lo que odian a los nuestros». Golda Meir. Golda Meir fue primera ministra de Israel entre 1969 y 1974. El artículo nos habla de una realidad que muchos pretenden obviar con el valor añadido de haber sido escrito por un turco musulmán. Ni la peor matanza que haya podido cometer Israel tiene comparación con las matanzas perpetradas por grupos terroristas islámicos o los regímenes de algunos países musulmanes contra su propia población. Los ejemplos serían actualmente Siria, Libia, Nigeria y otros países.

¿POR QUÉ GOLDA MEIR TENÍA RAZÓN?
Hurriyet Daily News
Burak Bekdil
Pasaron más de dos años y medio desde que el Primer Ministro de Turquía, Tayyip Erdogan, lanzara hacia el Presidente de Israel, Shimon Peres: “Ustedes (los judíos) saben bien cómo matar”. Erdogan declaró, en más de una oportunidad, que el principal obstáculo para la paz en ésta parte del mundo es Israel y, una vez, incluso llamó al Estado judío: “grano de pus en Medio Oriente que derrama odio y rencor”. En este mes sagrado del Ramadán, cargado de la sangre de terroristas musulmanes, intentaremos aclarar quienes son los que saben bien cómo matar.
En el momento en que el recuento de muertos en Siria se acerca a loa 2000 personas, el número de asesinados kurdos-turcos no cesa (más de 40 mil desde 1984) y ambos suman a la carrera sangrienta denominada Medio Oriente. Solo durante el actual Mes de Ramadán, el precio sangriento del partido de los trabajadores de Kurdistán (PKK), llegó a 50 asesinados (en la guerra entre kurdos musulmanes y turcos musulmanes). Esa cuenta, no incluye a las víctimas de PKK en Turquía y norte de Irak, a partir de la venganza del ejército de Turquía, dado que, en raras oportunidades, informan con exactitud.
Hablemos entonces de las evidencias:
Sudán, no es parte del Medio Oriente convencional. Nos abstenemos del genocidio que ocurre allí. Nos abstenemos de los actos de masacre que tienen lugar en el este de Pakistán (Bangladesh) y se sintetizan en 1.25 millones de muertos (1971), o 200 mil muertos en la guerra entre islamistas y el gobierno de Baljit (1991 y 2006). Pero, una simple revisión del Medio Oriente se resume en un millón de víctimas en la guerra de Irán-Irak (musulmanes en su totalidad); 300 mil miembros de la minoría musulmana fueron asesinados a manos de Saddam Hussein. 80 mil iraníes muertos durante la Revolución Islámica. 25 mil muertos entre 1970-1971. Los días del Septiembre Negro, a manos del gobierno jordano en su guerra contra los palestinos y 20 mil islámicos muertos en 1982 por parte de Al Asad padre en Hamat. Las estimaciones de la Organización de la Salud Mundial sobre la cantidad de muertos en Irak a manos de Bin Laden se ubicaron, hace unos años, en más de 150 mil.
En un estudio de 2007, Gunnar Heinsohn, de la Universidad de Bremen y Daniel Pipes, Director del Foro de Medio Oriente, revelaron que, desde 1948, alrededor de 11 millones de musulmanes murieron por efecto de la violencia, de los cuales 35 mil (0,3%) acabaron sus vidas durante los seis años de guerra árabe contra Israel, es decir, uno de cada 315 muertos. En contrario, más del 90% de los muertos fueron asesinados por otros musulmanes.

Conflictos a lo largo del mundo desde 1950: De ellos, el número de muertos musulmanes-árabes en el conflicto árabe-israelí llegó a 46 mil. Ese cálculo incluye 11 mil muertos en la Guerra de Independencia de Israel. Esa cifra representa un 0,05% del total de muertos en todos los conflictos y 0,4% de todos los muertos árabes del conflicto árabe-israelí. Según Heinsohn y Pipes, el aterrador listado de hallazgos señala un número integral de 85 millones de muertos.
En otro cálculo, el que se abstiene de los “pequeños” actos de barbarie como el ocurrido en Siria y otros muertos durante la Primavera Árabe, solo Irak de Sadam, Jordania, Siria de Al Asad padre, la guerra Irán-Irak, la campaña de Bin Laden en Irak, la Revolución iraní islámica y el conflicto kurdo-turco, provocaron 1,65 millones de muertos musulmanes en manos de otros musulmanes en comparación a menos de 50 mil muertos en el conflicto árabe-israelí desde 1950, mientras esa cifra incluye a los muertos durante y tras la operación Plomo Fundido, ocurrido después del estudio de Heinsohn-Pipes. Para quien carezca de una calculadora a mano, permítanme decir: 50 mil representan el 3% de 1,65 millón.
Golda Meir, la cuarta Primer Ministro de Israel, sostenía una posición realista al decir que la paz en Medio Oriente será posible solo “cuando los árabes amen a sus niños más de los que ellos nos odian a nosotros”.


«Habrá paz el día en que los árabes amen más a sus hijos de lo que odian a los nuestros» (Golda Meír)
En el medio año transcurrido desde que escribí mi artículo «Porqué Golda Meír tenía razón» (1) (Hurryet Daily News, 23.8.12) la cantidad de muertos en Siria aumentó de 2000 a más de 7000 - unas cinco veces las víctimas palestinas en la operación israelí «Plomo fundido» a fines de 2008 y comienzos de 2009.

Estas inquietantes cifras nos hacen recordar necesariamente los famosos dichos del primer ministro Recep Tayyip Erdogan:

1) Los musulmanes no matan.
2) Los judíos saben como matar.
Sudàn no se encuentra en Oriente Medio propiamente dicho, por lo tanto ignoremos el genocidio que tuvo lugar allí. Ignoremos también las masacres de pakistaníes occidentales en Pakistán Oriental (Bangladesh) que totalizó 1.250.000 muertos en 1971. O las 200.000 víctimas en Argelia en la guerra entre los islamistas y el gobierno entre 1991 y 2006.
Una investigación limitada a lo que se considera estrictamente Oriente Medio nos dará un millón de muertos en la guerra inter-musulmana entre Irán e Irak; 300.000 integrantes de minorías musulmanas aniquilados por Saddam Hussein; 25.000 muertos en la lucha del gobierno jordano contra los palestinos en el Setiembre Negro; y 20.000 islamistas asesinados por Hafez Assad en Hama. Las estimaciones de la Organización Mundial de la Salud señalan que las matanzas perpetradas por los partidarios de Osama Ben Laden en los últimos años en Irak dejaron unos 150.000 muertos.
Un estudio realizado en 2007 por Gunnar Heinsohn, de la Universidad de Bremen, y por Daniel Pipes, director del Foro de Oriente Medio, llegó a la conclusión de que unos 11 millones de musulmanes fueron muertos de manera violenta desde 1948, de los cuales 35.000 murieron durante las guerras árabes contra Israel, o sea una víctima cada 315 bajas. En cambio, más del 90% perecieron por la acción violenta de otros musulmanes.
Más recientemente, en una dura crítica al apoyo sectario de Irán al régimen sirio, el vice primer ministro Bulent Arinc dijo el pasado 5 de febrero: «Yo me dirijo a la república islámica de Irán: Yo no sé si ustedes merecen ser llamados islamistas. ¿Dijeron alguna palabra sobre lo que está sucediendo en Siria?
El Sr. Arinc tenía razón. Sin embargo, alguien podía haberle preguntado: «Yo me dirijo a los líderes de Turquía que son buenos musulmanes: ¿Alzaron ustedes su voz contra las matanzas en Sudán? ¿O por lo que sucedió en Bahrein? ¿De qué religión son los culpables de los incesantes asesinatos en Oriente Medio y el Norte de África (incluyendo a Siria)? ¿Porqué los musulmanes matan masivamente a otros musulmanes y le dicen al mundo entero: los musulmanes no matan? ¿Cuál es la verdadera población musulmana en el mundo si todas esas matanzas fueron perpetradas por no-musulmanes?
¿Porqué miles de turcos hicieron una manifestación para protestar contra la masacre de 1992 mientras exaltaban al asesino del periodista turco de origen armenio Hrant Dink? ¿Porqué gritaron slogans contra los armenios? ¿Acaso esos turcos que hubieran estado dispuestos a matar armenios eran budistas?
A juicio del Sr. Erdogan, el discurso de odio en esa manifestación no fue más que un incidente aislado. En otras palabras, ninguna de las manifestaciones de odio debían ser investigadas por la ley. ¿Pensaría el Sr. Erdogan lo mismo si el discurso de odio se hubiera dirigido contra turcos musulmanes? ¿Acaso no somos todos iguales ante la ley?
El Sr. Erdogan apoyó a los sirios oprimidos por el régimen de Bashar al-Assad. Quizás él debería oír a una de las víctimas, a un cantante que tiene una sola pierna y está siendo sometido a tratamiento médico en territorio turco. El semanario «Time» cita a este hombre, uno de los 300 que escapó a Turquía en la última ola de refugiados: «Preferimos Israel a Bashar. Los israelíes no hicieron a los palestinos lo que Bashar hizo a Siria».
En realidad, ¿quién realmente sabe matar?
Fuente: Diario «Hurryet Daily News» de Turquía
Traducción: Egon Friedler