4 de des. 2011

L'IRAN CONTRA TOTS (II)

L'IRAN CONTRA TOTS (II)

Dèja vu a la iraniana

Fa 32 anys una horda d'estudiants islamistes iranians amb el suport i l'aquiescència del règim dels aiatol•làs va assaltar l'ambaixada dels Estats Units a Teheran, retenint durant més de 400 dies el seu personal. Entre aquells estudiants islamistes hi havia un joveníssim Mahmud Ahmadinejad. 32 anys després una altra horda de joves estudiants islamistes han assaltat l'ambaixada de la Gran Bretanya a Teheran amb l'aquiescència del règim dels aiatol•làs també, Ahmadinejad ja no és aquell jove, no és estudiant, continua sent un islamista, i ara és el president de la República Islàmica de l'Iran. Sembla que res hagi canviat a l'Iran en aquests 32 anys. Estudiants islamistes assalten ambaixada anglosaxona i en ambdós casos la figura sinistre d'Ahmadinejad hi és present.
El cos diplomàtic iranià té 48 hores per sortir de la Gran Bretanya

L'assalt d'una ambaixada en altres èpoques hauria tingut greus conseqüències, no s'hauria limitat a l'expulsió del personal diplomàtic del país agressor, hauria estat l'origen d'una guerra.

El ministre d'Exteriors britànic William Hague va anunciar davant la Cambra dels Comuns que l'ambaixada britànica a Teheran ha estat tancada i que s'ha donat als diplomàtics iranians a la Gran Bretanya 24 hores per sortir del país.

El govern britànic responsabilitza al règim iranià de l'assalt a la seva seu diplomàtica a Teheran. I tenen raó. A l'Iran ningú es manifesta sinó és amb el consentiment del règim, recordem que quan hi ha hagut alguna protesta contra el règim a aquest no li tremola el pols a l'hora d'esclafar les protestes. Recordem les protestes contra el frau que va donar la reelecció a Ahmadinejad. El règim va reprimir les protestes brutalment. El règim iranià està darrera de l'assalt dels estudiants islamistes a l'ambaixada britànica, com estava al darrera de l'assalt a l'ambaixada nord-americana fa 32 anys.

El primer ministre britànic, David Cameron, considera que l'assalt de l'ambaixada britànica a Teheran és un ultratge i estudia la pressa de mesures molt dures contra l'Iran.

William Hague reconeix que les relacions entre ambdós països s'han anat complicant degut a les diferències sobre el respecte dels drets humans i sobre el desenvolupament del programa nuclear iranià però això no pot ser una justificació per assaltar l'ambaixada diplomàtica a l'Iran. El govern britànic va decidir suspendre les transaccions financeres amb els bancs iranians. El règim iranià va respondre reduint les relacions diplomàtiques amb la Gran Bretanya al nivell de l'encarregat de negocis. Després va produir-se l'assalt de l'ambaixada.

L'assalt de l'ambaixada d'un altre país és un fet inacceptable. Tots els Estats membres de la UE haurien de trencar relacions diplomàtiques amb l'Iran, tancar les ambaixades i expulsar el cos diplomàtic iranià de la UE.

El govern britànic ha recomanat als seus ciutadans que no viatgin a l'Iran si no és essencial i als britànics que resideixen a l'Iran, ja són ganes, que romanguin a les seves cases. El personal britànic de l'ambaixada i les seves famílies estan localitzats, ara s'intenta saber on està el personal de seguretat.

Els estudiants islamistes iranians van assaltar la seu diplomàtica britànica i la residència de l'ambaixador britànic, van apropiar-se de la documentació, van cremar la Union Jack i van destruir un retrat de la reina Isabel II.

William Hague, ministre britànic d'Exteriors considera al règim iranià responsable dels fets per no haver pres mesures per protegir l'ambaixada. Exigeix al règim iranià que prengui mesures per garantir la seguretat del personal britànic, la devolució de les propietats i la seguretat del recinte de l'ambaixada.
La central nuclear d'Ispahan va patir danys

En un article anterior comentava que s'havia produït una explosió al recinte nuclear d'Ispahan, unes instal•lacions en què s'enriqueix urani. El diari The Times ha publicat unes fotos de satèl•lit en què es pot apreciar una explosió, núvols de fum i senyals de destrucció a la planta nuclear. Els iranians neguen que es produís aquesta explosió. Fonts de la intel•ligència israeliana asseguren que la instal•lació nuclear va patir danys importants. The Times ha publicat imatges satel•litari de l'explosió que va produir-se a prop de Teheran i que va provocar la mort d'una 30 de membres de la Guàrdia Revolucionària i entre ells el general Hassan Moghaddam, que dirigia el programa de míssils iranians.

Segons fonts oficials iranianes l'explosió va produir-se accidentalment quan provaven un sistema de míssils dissenyat específicament per atacar Israel. Els israelians neguen la seva responsabilitat en un sabotatge contra el programa nuclear iranià encara que “hi ha molts diferents actors tractant de sabotejar, detenir o obligar l'Iran a aturar el seu programa d'armes nuclears”.

El governador de la ciutat Alireza Zaker Isfahani va declarar públicament que l'explosió s'havia produït durant uns exercicis militars però aquesta declaració fou eliminada i el règim iranià va fer unes altres declaracions negant que s'hagués produït l'explosió. Sol ser habitual que les autoritats neguin inicialment que s'hagi produït cap accident, especialment els règims totalitaris que solen preferir que mai passi res, però les coses passen i un accident que afecti una central nuclear no és cap broma.

Mentre Dan Meridor, ministre de la Intel•ligència militar i energia atòmica d'Israel diu que “hi ha països que apliquen sancions econòmiques i uns altres actuen d'una altra manera enfront l'amenaça nuclear iraniana”. Parla de sabotatge?.

En un article que vaig escriure fa mesos vaig parlar sobre el fet que diversos serveis d'intel•ligència havien aconseguit introduir en el mercat negre de dispositius per a centrals nuclears peces amb defectes. L'Iran no pot comprar-ho en el mercat legal perquè les sancions li ho impedeixen i ha de recórrer al mercat negre. Però el mercat negre d'equips nuclears estava “controlat” pels serveis d'intel•ligència de molts països que van introduir equips defectuosos. Aquest ha estat un dels fets que ha anat endarrerint el programa nuclear iranià, no l'únic, però si que un dels que més l'ha afectat. Més que el sabotatge directe probablement del que s'està parlant és d'aquesta intervenció del mercat negre de les peces i equips per a instal•lacions nuclears introduint equips defectuosos. El general israelià retirat Giora Eiland va declarar a una emissora de l'Exèrcit israelià que “no pot haver-hi tantes coincidències, i quan hi ha molts incidents és provable que hi hagi una mà que estigui guiant, encara que potser sigui la mà de Déu”. Jo diria que la mà és una mà humana i terrenal.
Estats Units no sap si Israel els avisarà abans d'atacar l'Iran

El cap de l'Estat Major de les Forces Armades dels Estats Units, el general Martin Dempsey ha afirmat que no sap si el govern israelià avisarà els nord-americans abans d'atacar l'Iran o no. Reconeix que entre ambdós països hi ha diferents punts de vista per tractar l'assumpte del programa nuclear militar iranià. El general Dempsey està convençut que les sancions i les pressions diplomàtiques són el camí correcte encara que no tanca la porta a la possibilitat d'atacar l'Iran. “No n'estic segur que els israelians comparteixin les nostres avaluacions sobre això”. “I degut a que no les comparteixen perquè per a ells aquesta és una amenaça existencial – el règim iranià ha declarat obertament el seu propòsit de destruir Israel – penso probablement que és just dir que les nostres expectatives són diferents en aquest moment”. Israel està dins de l'abast dels míssils iranians, els Estats Units no. Si les sancions econòmiques i les pressions diplomàtiques no aconsegueixen que l'Iran desisteixi de desenvolupar el seu programa militar nuclear i el seu programa de míssils de llarg abast, l'Estat d'Israel que se sent amenaçat podria atacar l'Iran.







IRÁN CONTRA TODOS (II)

Deja vu a la iraní

Hace 32 años una horda de estudiantes islamistas iraníes con el apoyo y la aquiescencia del régimen de los ayatolás asaltó la embajada de Estados Unidos en Teherán, reteniendo durante más de 400 días a su personal. Entre aquellos estudiantes islamistas había un jovencísimo Mahmud Ahmadineyad. 32 años después otra horda de jóvenes estudiantes islamistas asaltaron la embajada de Gran Bretaña en Teherán con la aquiescencia del régimen de los ayatolás también, Ahmadineyad ya no es aquel joven, no es estudiante, sigue siendo un islamista, y ahora es el presidente de la República Islámica de Irán. Parece que nada haya cambiado en Irán en estos 32 años. Estudiantes islamistas asaltan embajada anglosajona y en ambos casos la figura siniestro de Ahmadineyad está presente.
El cuerpo diplomático iraní tiene 48 horas para salir de la Gran Bretaña

El asalto de una embajada en otras épocas habría tenido graves consecuencias, no se habría limitado a la expulsión del personal diplomático del país agresor, habría sido el origen de una guerra.

El ministro de Exteriores británico William Hague anunció ante la Cámara de los Comunes que la embajada británica en Teherán ha sido cerrada y que se ha dado a los diplomáticos iraníes en Gran Bretaña 24 horas para salir del país.

El gobierno británico responsabiliza al régimen iraní del asalto a su sede diplomática en Teherán. Y tienen razón. En Irán nadie se manifiesta sino es con el consentimiento del régimen, recordemos que cuando ha habido alguna protesta contra el régimen a éste no le tiembla el pulso a la hora de aplastar las protestas. Recordemos las protestas contra el fraude que dio la reelección a Ahmadineyad. El régimen reprimió las protestas brutalmente. El régimen iraní está detrás del asalto de los estudiantes islamistas en la embajada británica, como estaba detrás del asalto a la embajada estadounidense hace 32 años.

El primer ministro británico, David Cameron, considera que el asalto de la embajada británica en Teherán es un ultraje y estudia la toma de medidas muy duras contra Irán.

William Hague reconoce que las relaciones entre ambos países se han ido complicando debido a las diferencias sobre el respeto de los derechos humanos y sobre el desarrollo del programa nuclear iraní pero eso no puede ser una justificación para asaltar la embajada diplomática en Irán. El gobierno británico decidió suspender las transacciones financieras con los bancos iraníes. El régimen iraní respondió reduciendo las relaciones diplomáticas con Gran Bretaña al nivel del encargado de negocios. Después se produjo el asalto de la embajada.

El asalto de la embajada de otro país es un hecho inaceptable.Todos los Estados miembros de la UE deberían romper relaciones diplomáticas con Irán, cerrar las embajadas y expulsar el cuerpo diplomático iraní de la UE.

El gobierno británico ha recomendado a sus ciudadanos que no viajen a Irán si no es esencial y los británicos que residen en Irán, ya son ganas, que permanezcan en sus casas. El personal británico de la embajada y sus familias están localizados, ahora se intenta saber dónde está el personal de seguridad.

Los estudiantes islamistas iraníes asaltaron la sede diplomática británica y la residencia del embajador británico, apropiaron de la documentación, quemaron la Union Jack y destruyeron un retrato de la reina Isabel II.

William Hague, ministro británico de Exteriores considera al régimen iraní responsable de los hechos por no haber tomado medidas para proteger la embajada. Exige al régimen iraní que tome medidas para garantizar la seguridad del personal británico, la devolución de las propiedades y la seguridad del recinto de la embajada.
La central nuclear de Ispahán sufrió daños

En un artículo anterior comentaba que se había producido una explosión en el recinto nuclear de Ispahán, unas instalaciones en las que se enriquece uranio. El diario The Times ha publicado unas fotos de satélite en el que se puede apreciar una explosión, nubes de humo y señales de destrucción en la planta nuclear.Los iraníes niegan que se produjera esta explosión. Fuentes de la inteligencia israelí aseguran que la instalación nuclear sufrió daños importantes. The Times ha publicado imágenes satelital de la explosión que se produjo cerca de Teherán y que provocó la muerte de una 30 de miembros de la Guardia Revolucionaria y entre ellos el general Hassan Moghaddam, que dirigía el programa de misiles iraníes.

Según fuentes oficiales iraníes la explosión se produjo accidentalmente cuando probaban un sistema de misiles diseñado específicamente para atacar Israel. Los israelíes niegan su responsabilidad en un sabotaje contra el programa nuclear iraní aunque "hay muchos diferentes actores tratando de sabotear, detener u obligar a Irán a detener su programa de armas nucleares".

El gobernador de la ciudad Alireza Zaker Isfahani declaró públicamente que la explosión se había producido durante unos ejercicios militares pero esta declaración fue eliminada y el régimen iraní hizo otras declaraciones negando que se hubiera producido la explosión. Suele ser habitual que las autoridades nieguen inicialmente que se haya producido ningún accidente, especialmente los regímenes totalitarios que suelen preferir que nunca pase nada, pero las cosas pasan y un accidente que afecte a una central nuclear no es ninguna broma.

Mientras Dan Meridor, ministro de la Inteligencia militar y energía atómica de Israel dice que "hay países que aplican sanciones económicas y otros actúan de otra manera frente a la amenaza nuclear iraní". ¿Habla de sabotaje?.

En un artículo que escribí hace meses hablé sobre el hecho de que varios servicios de inteligencia habían conseguido introducir en el mercado negro de dispositivos para centrales nucleares piezas con defectos. Irán no puede comprarlo en el mercado legal para las sanciones se lo impiden y debe recurrir al mercado negro. Pero el mercado negro de equipos nucleares estaba "controlado" por los servicios de inteligencia de muchos países que introdujeron equipos defectuosos. Este ha sido uno de los hechos que ha ido retrasando el programa nuclear iraní, no el único, pero sí que uno de los que más le ha afectado. Más que el sabotaje directo probablemente lo que se está hablando es de esta intervención del mercado negro de las piezas y equipos para instalaciones nucleares introduciendo equipos defectuosos. El general israelí retirado Giora Eiland declaró a una emisora del Ejército israelí que "no puede haber tantas coincidencias, y cuando hay muchos incidentes es probable que haya una mano que esté guiando, aunque quizás sea la mano de Dios". Yo diría que la mano es una mano humana y terrenal.
Estados Unidos no sabe si Israel les avisará antes de atacar Irán

El jefe del Estado Mayor de las Fuerzas Armadas de los Estados Unidos, el general Martin Dempsey afirmó que no sabe si el gobierno israelí avisará a los estadounidenses antes de atacar Irán o no. Reconoce que entre ambos países hay diferentes puntos de vista para tratar el asunto del programa nuclear militar iraní. El general Dempsey está convencido de que las sanciones y las presiones diplomáticas son el camino correcto aunque no cierra la puerta a la posibilidad de atacar Irán. "No estoy seguro de que los israelíes compartan nuestras evaluaciones al respecto". "Y debido a que no las comparten porque para ellos esta es una amenaza existencial - el régimen iraní ha declarado abiertamente su propósito de destruir Israel - pienso probablemente que es justo decir que nuestras expectativas son diferentes en este momento". Israel está dentro del alcance de los misiles iraníes, Estados Unidos no. Si las sanciones económicas y las presiones diplomáticas no consiguen que Irán desista que desarrollar su programa militar nuclear y su programa de misiles de largo alcance, el Estado de Israel que se siente amenazado podría atacar Irán.

1 comentari:

Patric ha dit...

Lamento mucho lo que sucede entre Gran Bretaña e Irán. Lamento que se hayan roto los lazos que existían entre ellos, lamento las sanciones que Gran Bretaña ha decretado contra Irán nuclear y la respuesta violenta de estudiantes universitarios de ese país contra la embajada británica en Teherán. Creo que no se puede aceptar esa respuesta vandálica. El gobierno iraní tiene la obligación de proteger las embajadas de países extranjeros en su territorio. Lamento también que el gobierno británico se haya visto obligado a cerrar su embajada y retirar su personal por ese hecho, y que como respuesta el gobierno iraní haya cerrado su embajada en Londres. Creo que la situación política es grave aunque los medios digan que ambos países no han roto sus lazos completamente. ¿Qué podemos esperar ahora?