28 de set. 2011

La caverna mediàtica espanyola intenta clavar les seves banyes a Catalunya

La caverna mediàtica espanyola intenta clavar les seves banyes a Catalunya



La prohibició de les corrides de toros pel Parlament de Catalunya a instàncies d'una iniciativa legislativa popular amb 180000 signatures al darrera ha enfurismat la caverna mediàtica espanyola fins a uns límits delirants. Una iniciativa impulsada des de la societat civil que va aplegar 180000 signatures de ciutadans que vam donar suport a aquesta ILP. Ho vam fer en l'exercici de la nostra llibertat personal i individual. Però a Carpetovetònia no ho veuen de la mateixa manera, segons ells som xusma, escombraria nacionalista, uns nazis dominats per uns cacics autoritaris, i molts altres epítets grollers, barroers i insultants que ens dediquen els cavernaris articulistes i periodistes de la Carpetovetònia interior i cavernària. No és nou, la premsa de Madrid té “grans mestres” de l'insult gratuït als catalans i a tot allò que els sembli català.


Carlos Herrera (Onda Cero): "Els toros li remeten a tota aquesta xusma, els convida a pensar, hi ha un signe identitari que els emparenta amb les terres d'Espanya, i això ho porten molt malament, tota aquesta brossa nacionalista. Què es pot fer?. El recurs al Constitucional haurà de manifestar quan els terminis ho permeten. I veurem si hi són els Pascualito, aquests són molt demandats, Pascual Sala i els seus sequaços fan el que se'ls digui".
Carlos Herrera posseït per l'esperit de Losantos ens titlla de xusma i d'escombraries nacionalistes, per immediatament defensar la més que probable presentació del recurs contra la prohibició de les corrides de toros sabent que els membres del Tribunal Constitucional són grans aficionats a les corrides, i que probablement declararan la prohibició inconstitucional.


Manuel Martín Ferrand (Punto Radio): "El de Catalunya ha estat una cacicada sense més, una exhibició de poder en contra del sentiment ciutadà".
Manuel Martín Ferrand des de la COPE titlla la prohibició de cacicada i afirma sense complexes que no té suport social. Ignora que això va sortir de la societat i que va rebre el suport de 180000 ciutadans amb les seves signatures, no va sortir del Parlament ni del govern de la Generalitat. És a dir, Martín Ferrand o menteix o no està informat de com va anar tot el procés. Estic segur que està informat, seria molt greu que algú que és opinant professional estigués tan mal informat com per no saber com va anar un procés de recollida de signatures i presentació de la ILP antitaurina, però llavors menteix, i això és encara més greu. Cacicada seria que el Tribunal Constitucional s'atribueixi el dret a decidir que allò que vam votar els catalans ells ho poden canviar “manu iudici” perquè ells estan pel damunt dels catalans, no seria només una cacicada, seria un acte propi d'una dictadura, i això és el que van fer aquests senyors del Tribunal Constitucional tan aficionats a les corrides de toros amb l'Estatut de Catalunya, van decidir que un Estatut redactat pel Parlament de Catalunya, corregit i retallat per les Corts espanyoles, votat pels ciutadans catalans en referèndum i sancionat pel Cap de l'Estat espanyol ells el poden potinejar i trossejar sense que això ens provoqui una sensació que els presumptes defensors del sistema democràtic són els que han comés la cacicada.


Luis del Val (COPE): "Aquest edifici dissenyat per Gaudí, quan Barcelona respirava llibertat i modernisme, i un torero català a qui li prohibeixen estendre el capot a la seva terra representa tot un símbol de la Catalunya autoritària d'aquest principi de segle".
No és la primera vegada que llegeixo o escolto paraules com les de Luís del Val enyorant amb nostàlgia èpoques passades amb una idea molt esbiaixada del que era l'època de la que parlen. L'època en què va construir-se la Pedrera va ser molt important per l'arquitectura modernista però no era pas una època de llibertats polítiques ni hi havia una democràcia. La Casa Milà, obra de Gaudí va ser construïda entre els anys 1906 i 1910, entre l'any 1905 i 1906 s'havia aprovat la llei de jurisdiccions a instàncies dels militars espanyols, els mateixos que van perpetrar l'assalt a les redaccions del Cu-cut i de la Veu de Catalunya, aquesta llei els permetia jutjar per la via militar a tots aquells que al seu entendre (dels militars) suposés un atac a la unitat d'Espanya o l'exèrcit. El senyor Luís del Val deu enyorar-se d'una època en què l'espanyolisme més caspós podia actuar amb total impunitat mentre es privava de la seva llibertat a molts ciutadans, s'impedia la crítica i quedava prohibida amb totes les conseqüències que d'aquesta llei se'n podien derivar qualsevol acte que els militars més espanyolistes consideressin que era un insult. El senyor Luís del Val deu enyorar-se d'aquella Barcelona a la que se li va imposar un Estat excepció durant dos mesos.


O els cavernícoles ignoren la seva història o s'enyoren èpoques en què les llibertats que haguessin pogut existir van ser esborrades del mapa sabre en mà i amb la connivència dels polítics espanyols, ves per on, sembla que hi hagi coses que no canviïn.


Luís del Val s'enyora d'una Barcelona en què l'Estat espanyol va imposar una llei d'excepció, recordo com en la presentació d'un llibre seu Losantos s'enyorava de les “llibertats” de la Barcelona dels anys 70, època final de la dictadura franquista.


La prohibició de les corrides de toros va ser la decisió voluntària de milers de catalans que van decidir donar suport a una ILP. Només calien 50000 signatures però van recollir més 180000. La ILP va passar per un procés segons marca la llei i finalment el nostre Parlament va aprovar que les corrides de toros serien prohibides a partir de 2012.


No li accepto a Herrera que ens titlli d'escombraries nacionalista o de xusma als que vam donar suport a una ILP que volia acabar amb un acte bàrbar i menyspreable com les corrides de toros. Clar que jo puc pensar que ell la mena de xusma d d'escombraries nacionalista espanyola que disfruta torturant animals. Aquella recollida de signatures va realitzar-se seguint un procediment legal que apropa la democràcia a la ciutadania. No és democràtic que la decisió del poble i dels seus representants electes sigui menyspreada, tampoc és que ho siguin les persones que d'una manera o una altra en l'exercici dels nostres drets vam decidir que no volíem que al nostre país continuïn sacrificant-se toros en un espectacle bàrbar. No és la primera vegada que Herrera, que per cert va viure entre nosaltres i va formar-se professionalment al nostre país, insulta als catalans, deu voler fer-se perdonar aquest pecat de joventut ara que està a la Carpetovetònia interior.


El sentiment protaurí a Catalunya és minoritari, ínfim, en canvi l'antitaurí es majoritari, que ahir omplissin la plaça de toros de la Monumental de Barcelona és enganyós, la majoria de la gent present a la plaça era gent que s'havia desplaçat des d'Espanya per veure la corrida. Seria una cacicada mantenir un espectacle com aquest quan la majoria dels catalans i el Parlament propi hem decidit que ja n'hi ha prou.


No deixa de sorprendre'm la ignorància en matèria històrica de persones que viuen principalment de la seva opinió. Al nacionalisme espanyol no li agrada que puguem parlar en la nostra llengua, estudiar en ella, els molesta, ho senten com el gran fracàs del seu projecte espanyolitzador per Catalunya. I no són honrats. Si el projecte del nacionalisme espanyol de “reduir-nos a les lleis i els costums de Castella” és encara vigent que ho diguin, no passa res, nosaltres continuarem dient que “s'hi posin fulles” i tot seguirà igual, fins que una de les dues parts se'n cansi o nosaltres aconseguim independitzar-nos d'Espanya. No és honrat que una gent que ens vol imposar el mateix projecte espanyolitzador de l'Olivares, de Felip V, de Primo de Rivera i de Franco ens acusi a nosaltres d'autoritaris quan nosaltres decidim que volem viure i estudiar en català, que nosaltres no volem que continuï aquest sangonós espectacle de les corrides de toros i ho fem mitjançant un procediment que partint de la ciutadania acaba sent aprovat pel Parlament que ens representa.


Una cacicada va ser que els famosos “jutges de la Maestranza” decidissin que ells estan pel damunt dels catalans i del Parlament de Catalunya i que, irònicament li esmenin la plana al Cap de l'Estat, del seu Estat, i per tant, jeràrquicament, és el seu cap. No hem d'oblidar, i ja ho he dit abans, que (l'avantprojecte de) l'Estatut de Catalunya va ser redactat i aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles van aprovar-lo després de passar-hi el ribot, que els catalans el vam aprovar en referèndum i el va sancionar el Cap de l'Estat. I llavors un partit polític decideix recorre el text ja aprovat i uns jutges del TC aficionats a les corrides de toros i amb una mentalitat profundament espanyolista decideixen que ells estan pel damunt del poble de Catalunya i dels seus representants, de les Corts espanyoles – que són les que els nomenen – i del Cap de l'Estat. Això si que va ser una cacicada perpetrada per un tribunal que va desprestigiar-se a si mateix durant quatre anys i que va dictar una sentència que justificava les seves decisions expressant uns comentaris propis d'un tribunal d'un país autoritari. La premsa conservadora espanyola sempre ha tingut per Catalunya, la seva cultura o els seus prohoms paraules molt poc respectuoses, aquesta mateixa premsa que si que podia escopir la seva catalanofòbia sense complexes i emprant uns termes que entren en el terreny del racisme contra els catalans. I malauradament si obrim un ABC actual o el seu clònic La Razón, o El (in)Mundo o La Gaceta, podem trobar que malgrat que hagin canviat els noms perquè la mort no perdona ni al més gran dels fills de puta feixistes i la naturalesa humana és finita, veiem que la mentalitat perdura, el llenguatge ranci és el mateix, suposo que deuen heretar el diccionari d'insults als catalans de generació en generació, i ens trobem que el sevillà columnista Antonio Burgos és la reencarnació del murcià falangista Jaime Capmany, tots dos grans aficionats a practicar l'insult contra els catalans.


Les paraules que escolteu corresponen a programes de ràdio però la premsa escrita també va dedicar-nos alguns epítets desagradables.


I tot per prohibir les corrides de toros a Catalunya, quan fa 20 anys van ser prohibides a les Canàries sense que s'hi produís aquest xivarri a la caverna de la Carpetovetònia interior. Són una colla d'hipòcrites, si llavors la caverna mediàtica va restar callada i els polítics espanyolistes també, i tinc entès que llavors les Canàries estaven sota la jurisdicció espanyola, perquè ara fan aquests escarafalls?.
Vídeo: La caverna mediàtica espanyola intenta clavar les seves banyes a Catalunya



La caverna mediática española intenta clavar sus cuernos en Cataluña


La prohibición de las corridas de toros por el Parlamento de Cataluña a instancias de una iniciativa legislativa popular con 180.000 firmas detrás ha enfurecido la caverna mediática española hasta unos límites delirantes. Una iniciativa impulsada desde la sociedad civil que reunió 180.000 firmas de ciudadanos que apoyamos esta ILP. Lo hicimos en el ejercicio de nuestra libertad personal e individual. Pero Carpetovetònia no lo ven de la misma manera, según ellos somos chusma, basura nacionalista, unos nazis dominados por unos caciques autoritarios, y muchos otros epítetos groseros, torpes e insultantes que nos dedican los cavernarios articulistas y periodistas de la Carpetovetònia interior y cavernaria . No es nuevo, la prensa de Madrid tiene "grandes maestros" del insulto gratuito a los catalanes ya todo lo que les parezca catalán.


Carlos Herrera (Onda Cero): "Los toros le remiten a toda esta chusma, los invita a pensar, hay un signo identitario que los emparenta con las tierras de España, y eso lo llevan muy mal, toda esta basura nacionalista. ¿Qué se puede hacer?. El recurso al Constitucional deberá manifestar cuando los plazos lo permiten. Y veremos si son los Pascualito, estos son muy demandados, Pascual Sala y sus secuaces hacen lo que les diga ".
Carlos Herrera poseído por el espíritu de Losantos nos tacha de chusma y de basura nacionalistas, para inmediatamente defender la más que probable presentación del recurso contra la prohibición de las corridas de toros sabiendo que los miembros del Tribunal Constitucional son grandes aficionados a las corridas , y que probablemente declararán la prohibición inconstitucional.


Manuel Martín Ferrand (Punto Radio): "Lo de Cataluña ha sido una cacicada sin más, una exhibición de poder en contra del sentimiento ciudadano".
Manuel Martín Ferrand desde la COPE tilda la prohibición de cacicada y afirma sin complejos que no tiene apoyo social. Ignora que eso salió de la sociedad y que recibió el apoyo de 180,000 ciudadanos con sus firmas, no salió del Parlamento ni del gobierno de la Generalitat. Es decir, Martín Ferrand o miente o no está informado de cómo fue todo el proceso. Estoy seguro de que está informado, sería muy grave que alguien que es opinando profesional estuviera tan mal informado como para no saber cómo fue un proceso de recogida de firmas y presentación de la ILP antitaurina, pero entonces miente, y eso es aún más grave.Cacicada sería que el Tribunal Constitucional se atribuya el derecho a decidir que lo que votamos los catalanes ellos lo pueden cambiar "manu Iudica" porque ellos están por encima de los catalanes, no sería sólo una cacicada, sería un acto propio de una dictadura , y eso es lo que hicieron estos señores del Tribunal Constitucional tan aficionados a las corridas de toros con el Estatuto de Cataluña, decidieron que un Estatuto redactado por el Parlamento de Cataluña, corregido y recortado por las Cortes españolas, votado por los ciudadanos catalanes en referéndum y sancionado por el Jefe del Estado español ellos pueden jugar y trocear sin que ello nos provoque una sensación de que los presuntos defensores del sistema democrático son los que han cometido la cacicada.


Luis del Val (COPE): "Este edificio diseñado por Gaudí, cuando Barcelona respiraba libertad y modernismo, y un torero catalán al que le prohíben extender el capote en su tierra representa todo un símbolo de la Cataluña autoritaria de este principio de siglo".
No es la primera vez que leo o escucho palabras como las de Luis del Val añorando con nostalgia épocas pasadas con una idea muy sesgada de lo que era la época de la que hablan. La época en que se construyó la Pedrera fue muy importante para la arquitectura modernista pero no era una época de libertades políticas ni había una democracia. La Casa Milà, obra de Gaudí fue construida entre los años 1906 y 1910, entre el año 1905 y 1906 se había aprobado la ley de jurisdicciones a instancias de los militares españoles, los mismos que perpetraron el asalto a las redacciones del Cu-cut y de la Veu de Catalunya, esta ley les permitía juzgar por la vía militar a todos aquellos que a su entender (los militares) supusiera un ataque a la unidad de España o el ejército. El señor Luis del Val debe añorar de una época en la que el españolismo más casposo podía actuar con total impunidad mientras se privaba de su libertad a muchos ciudadanos, impedía la crítica y quedaba prohibida con todas las consecuencias que deesta ley se podían derivar cualquier acto que los militares más españolistas consideraran que era un insulto. El señor Luis del Val debe añorar de aquella Barcelona en la que se le impuso un Estado excepción durante dos meses.


O los cavernícolas ignoran su historia o añoran épocas en que las libertades que hubieran podido existir fueron borradas del mapa sable en mano y con la connivencia de los políticos españoles, mira por dónde, parece que haya cosas que no cambien.


Luis del Val añora de una Barcelona en que el Estado español impuso una ley de excepción, recuerdo como en la presentación de un libro suyo Losantos añoraba de las "libertades" de la Barcelona de los años 70, época final de la dictadura franquista.


La prohibición de las corridas de toros fue la decisión voluntaria de miles de catalanes que decidieron apoyar una ILP. Sólo hacían falta 50.000 firmas pero recogieron más 180.000. La ILP pasó por un proceso según marca la ley y finalmente nuestro Parlamento aprobó que las corridas de toros serían prohibidas a partir de 2012.


No le acepto a Herrera que nos tilde de basura nacionalista o chusma los que apoyamos una ILP que quería terminar con un acto bárbaro y despreciable como las corridas de toros. Claro que yo puedo pensar que él la clase de chusma de de basura nacionalista española que disfruta torturando animales. Esa recogida de firmas se realizó siguiendo un procedimiento legal que acerca la democracia a la ciudadanía. No es democrático que la decisión del pueblo y de sus representantes electos sea despreciada, tampoco es que lo sean las personas que de una manera u otra en el ejercicio de nuestros derechos decidimos que no queríamos que en nuestro país continúen sacrificándose se toros en un espectáculo bárbaro. No es la primera vez que Herrera, que por cierto vivió entre nosotros y se formó profesionalmente en nuestro país, insulta a los catalanes, querrá hacerse perdonar ese pecado de juventud ahora que está en la Carpetovetònia interior.


El sentimiento protaurino en Cataluña es minoritario, ínfimo, en cambio el antitaurino es mayoritario, que ayer llenaran la plaza de toros de la Monumental de Barcelona es engañoso, la mayoría de la gente presente en la plaza era gente que se había desplazado desde de España para ver la corrida. Sería una cacicada mantener un espectáculo como éste cuando la mayoría de los catalanes y el Parlamento propio hemos decidido que ya basta.


No deja de sorprenderme la ignorancia en materia histórica de personas que viven principalmente de su opinión. Al nacionalismo español no le gusta que podamos hablar en nuestra lengua, estudiar en ella, les molesta, lo sienten como el gran fracaso de su proyecto españolizador para Cataluña. Y no son honrados. Si el proyecto del nacionalismo español de "reducir a las leyes y las costumbres de Castilla" es aún vigente que lo digan, no pasa nada, nosotros seguiremos diciendo que "se pongan hojas" y todo seguirá igual, hasta que una de las dos partes se canse o nosotros conseguimos independizarnos de España. No es honrado que una gente que nos quiere imponer el mismo proyecto españolizador del Olivares, de Felipe V, de Primo de Rivera y de Franco nos acuse a nosotros de autoritarios cuando nosotros decidimos que queremos vivir y estudiar en catalán, que nosotrosno queremos que continúe este sangriento espectáculo de las corridas de toros y lo hacemos mediante un procedimiento que partiendo de la ciudadanía acaba siendo aprobado por el Parlamento que nos representa.


Una cacicada fue que los famosos "jueces de la Maestranza" decidieran que ellos están por encima de los catalanes y del Parlamento de Cataluña y que, irónicamente le enmienden la plana al Jefe del Estado, de su Estado, y por tanto, jerárquicamente , es su cabeza. No debemos olvidar, y ya lo he dicho antes, que (el anteproyecto de) del Estatuto de Cataluña fue redactado y aprobado por el Parlamento de Cataluña, las Cortes españolas aprobaron-después de pasar el cepillo, que los catalanes el aprobamos en referéndum y lo sancionó el Jefe del Estado. Y entonces un partido político decide recorre el texto ya aprobado y unos jueces del TC aficionados a las corridas de toros y con una mentalidad profundamente españolista deciden que ellos están por encima del pueblo de Cataluña y de sus representantes, de las Cortes españolas - que son las que los nombran - y del Jefe del Estado. Eso si que fue una cacicada perpetrada por un tribunal que desprestigió a sí mismo durante cuatro años y que dictó una sentencia que justificaba sus decisiones expresando unos comentarios propios de un tribunal de un país autoritario. La prensa conservadora española siempre ha tenido por Cataluña, su cultura o sus prohombres palabras muy poco respetuosas, esta misma prensa que si que podía escupir su catalanofobia sin complejos y utilizando unos términos que entran en el terreno del racismo contra los catalanes. Y desgraciadamente si abrimos un ABC actual o su clónico La Razón, o El (in) Mundo o La Gaceta, podemos encontrar que aunque hayan cambiado los nombres para que la muerte no perdona ni al mayor de los hijos de puta fascistas y la naturalezahumana es finita, vemos que la mentalidad perdura, el lenguaje rancio es lo mismo, supongo que deben heredar el diccionario de insultos a los catalanes de generación en generación, y nos encontramos que el sevillano columnista Antonio Burgos es la reencarnación del murciano falangista Jaime Capmany , ambos grandes aficionados a practicar el insulto contra los catalanes.


Las palabras que escuchan corresponden a programas de radio pero la prensa escrita también dedicarnos algunos epítetos desagradables.


Y todo por prohibir las corridas de toros en Cataluña, cuando hace 20 años fueron prohibidas en Canarias sin que se produjera este alboroto en la caverna de la Carpetovetònia interior. Son una pandilla de hipócritas, si entonces la caverna mediática quedó callada y los políticos españolistas también, y tengo entendido que entonces las Canarias estaban bajo la jurisdicción española, ¿porque ahora hacen estos aspavientos?.