Al nacionalisme espanyol li costa acceptar l'existència d'altres llengües, no diguem ja l'ús habitual d'aquestes, i li és impossible acceptar que aquestes altres llengües (català, èuscara i gallec) s'emprin dins del Senat i el Congrés dels Diputats. I aquesta oposició a l'ús de les altres llengües és una posició comú de tots els partits nacionalistes espanyols (PSOE, PP i UPYD).
ERC ha fet una proposta per reformar l'article 6 del Reglament del Congrés dels Diputats per permetre que els diputats gallecs, bascos i catalans puguin usar les llengües oficials en les activitats parlamentàries. Aquesta proposta d'Esquerra té el suport de CIU, PNB, BNG, IU-ICV i Nafarroa Bai.
La proposta diu que es podran presentar escrits i iniciatives parlamentàries en gallec, català i èuscara adjuntant la traducció en castellà. I es podran fer intervencions davant el Ple, la Diputació Permanent i les comissions parlamentàries. La proposta d'Esquerra també defensa que ciutadans i institucions puguin dirigir-se al Congrés dels Diputats emprant qualsevol de les llengües oficials en les Comunitats Autònomes. Fa un any Esquerra ja va provar d'introduir una proposta similar convidant les altres formacions polítiques a subscriure-la però llavors no va arribar a ser registrada en els serveis de la Cambra. Aquest cop si que ha rebut el suport d'altres forces polítiques.
Però els partits nacionalistes espanyols (PSOE, PP, UPYD i UPN) no hi estan d'acord. El portaveu socialista José Antonio Alonso defensa que l'única llengua que s'empri al Congrés sigui la castellana. Ja ens podem imaginar que si els socialistes espanyols s'hi oposen amb aquests arguments, i aquests són els nacionalistes espanyols moderats, l'oposició dels ultranacionalistes espanyols (PP i UPYD) deu ser molt més intransigent.
José Bono un socialista que de tan nacionalista espanyol que és sembla que sigui del PP no ha estat gaire encertat. Quan el diputat del PNB Aitor Esteban ha acabat la seva intervenció en èuscara va “agrair-li les seves paraules dient que el fet que a la Cambra es permeti usar les altres llengües de l'Estat és una “mostra del respecte de la Cambra” a les diferents identitats de l'Estat.. Si bé és cert que no ha interromput la intervenció del diputat basc, acabada la intervenció d'aquest, Bono ha dit que “no ha interromput el diputat durant el temps de la seva intervenció, bàsicament, per demostrar que som molts els que no ens molesta sentir parlar en èuscara. Al contrari, pensava més que en el que deia, en el que la nostra Constitució diu" sobre el "especial respecte que hem de tenir per les llengües diferents del castellà". Després ha advertit als partits que recolzaven la modificació del reglament de la Cambra que “els qui fem les lleis hem de saber que hi ha molts ciutadans que no els agraden les lleis que fem i que malgrat això les compleixen, com la del tabac. Si volen parlar en un idioma diferent, han de canviar la llei". Per a la salut de moltes llengües si que és cert que el castellà pot ser nociu, és això el que està reconeixent el president de la Cambra?. Hi ha vegades que crec que a aquests nacionalistes espanyols els perd el vocabulari sense adonar-se que el llenguatge se'ls pot girar en contra i el que ells potser pretenen convertir en una ofensa pels seus contraris pot acabar ofenent-los a ells. Si, les lleis s'han de complir, això s'ho haurien d'aplicar a ells mateixos.
Joan Tardà (ERC) va iniciar la seva intervenció en castellà però poc després va canviar al català i van obrir-se les portes de l'avern, bé, les va obrir el diputat andalús del PP Ricardo Tarno que s'ha aixecat en el seu escó i li ha dit al president de la Cambra José Bono que “és intolerable, president, això és intolerable”.
Bono ha cridat a l'odre l'intolerant diputat peper però després ha dit que ho ha fet per demostrar qui fa demagògia amb les llengües de l'Estat i impedir que poguessin dir que al Congrés s'impedeix la llibertat. Després ha dit que l'única llengua oficial al Congrés és la castellana apel·lant a la intel·ligència de Joan Tardà perquè fos conscient que “parlar en català el fa menys comprensible”. Després ha advertit que per emprar les llengües cooficials cal canviar l'article 3 de la Constitució i que “no em tornin a posar en la tessitura d'haver d'adoptar mesures reglamentàries". Si que hi ha qui fa demagògia amb les llengües, el senyor Bono és un gran demagog en aquest assumpte, fa un joc de mans estrany per evitar que li donin la culpa d'impedir-ne l'ús de les altres llengües, dóna les culpes a qui les fa servir i els “renya” per fer-ho, i després li falta el respecte a un diputat, a en Tardà, que pel fet parlar en català és menys comprensible després d'apel·lar a la intel·ligència d'aquest. La intel·ligència minvada, senyor Bono, és la de qui no entén, no de qui no és entès, i també és poc intel·ligent qui falta el respecte als altres pel fet de parlar una altra llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada