31 de març 2011

Les revoltes a Síria i Líbia

Les revoltes a Síria i Líbia

Els règims despòtics d’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica trontollen davant de les masses que protesten aïradament. Han caigut dos dels règims que semblaven més ferms, Egipte i Tunísia. Un altre règim que semblava inamovible, Síria, comença a reprimir les protestes d’una manera cada vegada més sagnant. El règim de Bahrein reprimeix les protestes amb l’ajut de l’exèrcit d’Aràbia Saudita, al Iemen també s’estan produint matances.

El règim libi començar a recular

A Líbia hi ha, diguem-ho clarament, una guerra civil que enfronta el règim de l’estrambòtic general Gadafi amb els revoltats. Sembla que Gadafi comença a sentir l’actuació de la coalició internacional que actua bombardejant des de l’aire. Han hagut de reconèixer que han estat derrotats a Ajdabiya. El règim, tot i reconèixer la derrota, ha denunciat que els bombardejos de l’aviació francesa “i las forces aliades dels croats” han comés “una horrible matança” a Ardabiya i els seus voltants. Segons les fonts militars líbies els bombardejos han causat centenars de morts entre els que hi ha moltes dones i nens. El llenguatge mai és innocent quan es tracta de propaganda bèl·lica, les fonts militars líbies es refereixen a “croats” per referir-se a les tropes de la coalició, això no és innocent ni gratuït, el règim espera que usant aquests termes medievals rebre recolzament dels seus veïns, però els seus veïns prou feina tenen per arreglar els seus problemes interns, és a dir, reprimir als seus pobles. Aquests tirans invoquen la guerra santa contra els infidels per mantenir-se en el poder, i en aquest cas és cert que hi ha una intervenció forana sota el paraigües de l’ONU encapçalada pels països occidentals, però el problema de Gadafi no són els avions de la coalició, són els seus compatriotes que estan farts d’ell i del règim que representa, i el problema de Líbia no és ni que la bombardegin els caces occidentals ni que el poble libi hagi dit prou a Gadafi, el veritable problema de Líbia és el dictador Gadafi. Ell ja pot anar fent crides a lluitar contra els croats, el seu poble ja no se l’escolta. Els bombardejos sobre Ajdabiya han causat la destrucció de les forces de Gadafi a la zona, les imatges satel·litari mostren els vehicles de les tropes de Gadafi destruïts i els cadàvers de molts partidaris del tirà. Els supervivents han fugit de la ciutat en direcció a Dega.

La Internacional tirana unida

Només faltava Hugo Chávez embolicant la troca en aquest assumpte. El cabdill veneçolà ha dit que va parlar amb el dictador siri Bashar al Assad, al que va qualificar d’”humanista”, socialista i persona que “no és cap extremista”, un “home amb una gran sensibilitat humana”. Collons!!!. Doncs Bashar està dissimulant molt bé el seu “humanisme” aquests dies – ell i el seu pare van oblidar el seu “humanisme” des de que van començar a governar Síria – o tenen una idea una mica peculiar sobre l’”humanisme”. El règim de l’humanista Bashar està reprimint les protestes amb tota la contundència que els és possible. Chávez acusa als revoltats libis d’estar armats i finançats des de l’estranger i infiltrats de terroristes i assassins. Chávez afirma que “no són conflictes socials, no; armats, com a Líbia, l'oposició a Líbia no és que camina desarmada,, són grups violents infiltrats per grups terroristes. Van prendre quarters, van assassinar soldats; oficial que agafaven l’afusellaven; soldats els van matar en massa, poble innocent" i “van traure i van portar metralladores, avions de combat, tancs de guerra, canons de llarg abast”. És a dir, que segons Chávez el règim libi no està reprimint al seu poble, segurament el poble libi encara estima al líder suprem, només que no ho saben, Gadafi també deu ser un “home humanitari” com Bashar. Chávez sembla que prefereix l’amistat de personatges tan sinistres com Ahmadineyad, Bashar o Gadafi abans que tenir una bona relació amb les democràcies. Ha signat tractats de cooperació amb els sàtrapes d’Orient Mitjà i el seu llenguatge caducat de cabdill salvapàtries llatinoamericà dels anys 70 es barreja amb el discurs antisemita i antiimperialista dels règims islamistes d’Iran i altes autocràcies de la zona com Síria i Líbia.

Iran i Hezbolà recolzen Síria

El règim libi va contractar mercenaris per reprimir el seu poble, Bahrein rep l’ajut de l’exèrcit saudita per reprimir el seu, Síria rep l’ajut d’Iran i del grup terrorista xita libanès Hezbolà per reprimir la revolta del poble siri. Suposo que Hezbolà deu estar ajudant a un dels seus principals protectors i subministradors d’armes. Segons han denunciat activistes siris contraris a Bashar que alguns oficials de les forces de seguretat que reprimeixen els manifestants parlaven farsi (també dita persa, la llengua de l’Iran), no àrab, això voldria dir que entre les forces repressores hi ha iranians. Segons aquestes fons és evident que el règim iranià ajuda al règim siri perquè “Síria és una adquisició d'Iran, i és clar que Iran està preocupat de perdre allà [a Síria] les seves inversions” i "per tant, Iran ha mostrat major implicació [a Síria] que en altres països àrabs".

La reprensió síria

El règim siri empra qualsevol mètode per reprimir les revoltes i ho fa sense que li tremoli el pols. Els manifestants reclamaven al règim de Bashar “llibertat i la fi de la corrupció” i van demanar que els Estats Units, França i les organitzacions internacionals de drets humans condemnin la violència del règim siri contra la població civil, mentrestant el règim ignora les reivindicacions i intenta dispersar els manifestants emprant gas lacrimògen, però els opositors al règim denuncien que van disparar-se ràfegues de metralladora contra els manifestants mentre l’aviació siriana els sobrevolava. El règim ha tractat de justificar les morts de divendres passat com l’obra d’uns provocadors disfressats d’agents de seguretat siris. Fa unes setmanes Bashar al Assad havia dit que “Síria no es veuria afectada pels disturbis que sacsegen al món àrab perquè les polítiques del règim estan en total sintonia amb el sentiment popular”. És evident que com endeví Bashar té poc futur i els seu futur com a dictador podria ser molt curt. El gran avantatge dels dictadors sobre els endevins és que si la caguen (els dictadors) no queda ningú per recordar-los que l’han cagat. I el règim de Bashar sembla que està disposat a mantenir-se en el poder costi el que costi, si cal usarà la força extrema per reprimir les revoltes.

Las revueltas en Siria y Libia

Los regímenes despóticos de Oriente Medio y el norte de África se tambalean ante las masas que protestan airadamente. Han caído dos de los regímenes que parecían más firmes, Egipto y Túnez. Otro régimen que parecía inamovible, Siria, comienza a reprimir las protestas de una manera cada vez más sangrienta. El régimen de Bahrein reprime las protestas con la ayuda del ejército de Arabia Saudí, el Yemen también se están produciendo matanzas.

El régimen libio empezó a retroceder

En Libia hay, digámoslo claramente, una guerra civil que enfrenta el régimen del estrambótico general Gadafi con los sublevados. Parece que Gadafi comienza a sentir la actuación de la coalición internacional que actúa bombardeando desde el aire. Han tenido que reconocer que han sido derrotados en Ajdabiya. El régimen, a pesar de reconocer la derrota, ha denunciado que los bombardeos de la aviación francesa "y las fuerzas aliadas de los cruzados" han cometido "una horrible matanza" en Ardabiya y sus alrededores. Según las fuentes militares libias los bombardeos han causado cientos de muertos entre los que hay muchas mujeres y niños. El lenguaje nunca es inocente cuando se trata de propaganda bélica, las fuentes militares libias se refieren a "cruzados" para referirse a las tropas de la coalición, esto no es inocente ni gratuito, el régimen espera que usando estos términos medievales recibir apoyo de sus vecinos, pero sus vecinos apenas tienen para arreglar sus problemas internos, es decir, reprimir a sus pueblos. Estos tiranos invocan la guerra santa contra los infieles para mantenerse en el poder, y en este caso es cierto que hay una intervención foránea bajo el paraguas de la ONU encabezada por los países occidentales, pero el problema de Gadafi no son los aviones de la coalición, son sus compatriotas que están hartos de él y del régimen que representa, y el problema de Libia no es ni que la reciba los cazas occidentales ni que el pueblo libio haya dicho basta a Gadafi, el verdadero problema de Libia es el dictador Gadafi. Él ya puede ir haciendo llamamientos a luchar contra los cruzados, su pueblo ya no se le escucha. Los bombardeos sobre Ajdabiya han causado la destrucción de las fuerzas de Gadafi en la zona, las imágenes satelital muestran los vehículos de las tropas de Gadafi destruidos y los cadáveres de muchos partidarios del tirano. Los supervivientes han huido de la ciudad en dirección a Deba.

La Internacional tirana unida

Sólo faltaba Hugo Chávez mareando la perdiz en este asunto. El caudillo venezolano dijo que habló con el dictador sirio Bashar al Assad, al que calificó de "humanista", socialista y persona que "no es ningún extremista", un "hombre con una gran sensibilidad humana". ¡Joder!. Pues Bashar está disimulando muy bien su "humanismo" estos días - él y su padre olvidaron su "humanismo" desde que empezaron a gobernar Siria - o tienen una idea un tanto peculiar sobre el "humanismo". El régimen del humanista Bashar está reprimiendo las protestas con toda la contundencia que les es posible. Chávez acusa a los sublevados libios de estar armados y financiados desde el extranjero y infiltrados de terroristas y asesinos. Chávez afirma que "no son conflictos sociales, no; armados, como Libia, la oposición en Libia no es que anda desarmada, son grupos violentos infiltrados por grupos terroristas. Tomaron cuarteles, asesinaron soldados; oficial que cogían lo fusilaban; soldados los mataron en masa, pueblo inocente" y "sacaron y llevaron ametralladoras, aviones de combate, tanques de guerra, cañones de largo alcance". Es decir, que según Chávez el régimen libio no está reprimiendo a su pueblo, seguramente el pueblo libio aún ama al líder supremo, sólo que no lo saben, Gadafi también debe ser un "hombre humanitario" como Bashar. Chávez parece que prefiere la amistad de personajes tan siniestros como Ahmadineyad, Bashar o Gadafi antes que tener una buena relación con las democracias. Ha firmado tratados de cooperación con los sátrapas de Oriente Medio y su lenguaje caducado de caudillo salvapatrias latinoamericano de los años 70 se mezcla con el discurso antisemita y anti-imperialista de los regímenes islamistas de Irán y altas autocracias de la zona como Siria y Libia.

Irán y Hezbolá apoyan Siria

El régimen libio contrató mercenarios para reprimir a su pueblo, Bahrein recibe la ayuda del ejército saudí para reprimir su, Siria recibe la ayuda de Irán y del grupo terrorista Chita libanés Hezbolá para reprimir la revuelta del pueblo sirio. Supongo que Hezbolá debe estar ayudando a uno de sus principales protectores y suministradores de armas. Según han denunciado activistas sirios contrarios a Bashar que algunos oficiales de las fuerzas de seguridad que reprimen a los manifestantes hablaban farsi (también llamada persa, la lengua de Irán), no árabe, eso querría decir que entre las fuerzas represoras hay iraníes. Según estas fuentes es evidente que el régimen iraní ayuda al régimen sirio para que "Siria es una adquisición de Irán, y está claro que Irán está preocupado de perder allí [en Siria] sus inversiones" y "por tanto, Irán ha mostrado mayor implicación [en Siria] que en otros países árabes".

La represión siria

El régimen sirio emplea cualquier método para reprimir las revueltas y lo hace sin que le tiemble el pulso. Los manifestantes reclamaban al régimen de Bashar "libertad y el fin de la corrupción" y pidieron que los Estados Unidos, Francia y las organizaciones internacionales de derechos humanos condenen la violencia del régimen sirio contra la población civil, mientras el régimen ignora las reivindicaciones y intenta dispersar a los manifestantes utilizando gas lacrimógeno, pero los opositores al régimen denuncian que dispararse ráfagas de ametralladora contra los manifestantes mientras la aviación siria los sobrevolaba. El régimen ha tratado de justificar las muertes del viernes pasado como la obra de unos provocadores disfrazados de agentes de seguridad sirios. Hace unas semanas Bashar al Assad había dicho que "Siria no se vería afectada por los disturbios que sacuden al mundo árabe para que las políticas del régimen están en total sintonía con el sentimiento popular". Es evidente que como adivino Bashar tiene poco futuro y su futuro como dictador podría ser muy corto. La gran ventaja de los dictadores sobre los adivinos es que si la cagan (los dictadores) no queda nadie para recordarles que la han cagado. Y el régimen de Bashar parece que está dispuesto a mantenerse en el poder a toda costa, si es necesario usará la fuerza extrema para reprimir las revueltas.