24 de set. 2010

El Parlament aprova la llei de l'aranès

El Parlament aprova la llei de l'aranès

El Parlament de Catalunya ha aprovat la llei de l'aranès per la que aquesta llengua assumeix el rang de llengua oficial a Catalunya, rang que també tenen el català i el castellà. La llei ha sigut aprovada amb els vots de CiU, PSC, ERC i ICV. L'aprovació d'aquesta llei compromet la Generalitat en la protecció de l'aranès, patrimoni cultural de la Vall d'Aran i de Catalunya. El Síndic de l'Aran va celebrar l'aprovació d'aquesta llei perquè en aquests moments “l'aranès es troba en la unitat de vigilància intensiva”, en risc de desaparèixer, tal i com indica l'atles interactiu de la Unesco de les llengües en perill en el Món. Partit Popular i C's han votat en contra. Una de les raons del PP és que la llengua s'ha redactat a esquenes de la Vall d'Aran. Sembla que els senyors diputats del PP no han escoltat al Síndic d'Aran. Ves per on, el PP torna a assumir una representació que no tenen i es presenten com a defensors de no se sap què, quan en realitat el que fan és cometre una agressió contra la llengua aranesa. El PP també al·lega que aquesta llei és un desacatament a la sentència del Tribunal (pre)Constitucional (espanyol) ja que la llei imposa l'ús preferent d'aquesta llengua en les institucions d'Aran. Quina por, els aranesos podran dirigir-se a les seves institucions en la seva llengua, això podria provocar un cataclisme que destruís Espanya. Que es fotin el PP i el seu Tribunal (pre)Constitucional. Un representant del partit lerrouxista C's denuncia que aquesta llei obre les portes a les multes lingüístiques. Els aranesos obligaran els nens castellanoparlants a aprendre a dir “setze jutges mengen fetge d'un penjat” en aranès. Quin horror!. No he escoltat mai a cap dirigent de PP o C's defensar el català, tampoc cap de les altres llengües, veuen qualsevol avenç d'aquestes llengües com una amenaça pel castellà. Els quatre partits catalans han sigut prou valents per fer aquesta llei, tot i que crec que això s'hauria d'haver fet no ara sinó fa 30 anys, deixant clar que la llengua aranesa és un dels nostres patrimonis com a país i que mereix especial cura considerant la seva delicada situació. A diferència d'altres Comunitats Autònomes amb una o vàries llengües pròpies que han sigut incompetents per redactar lleis que protegeixin aquest patrimoni cultural, el Parlament de Catalunya si que ha sigut capaç de fer-ho, encara que al meu parer la llei arribi una mica tard. El govern de l'Aragó fa 30 anys que intenta redactar una llei de llengües que reconegui el català i l'aragonés enmig d'una oposició del PP i el Partit Aragonesista, té pebrots que un partit que es fa dir aragonesista renegui d'una part de la cultura del seu propi país, una llengua que per cert, porta el nom del país i que segons l'atles interactiu de la Unesco de les llengües en perill en el Món està al límit de la subsistència. Ja és prou greu que un Estat intenti destruir la seva riquesa cultural però encara em sembla més greu que la gent del propi territori i aquelles institucions que més interessades haurien d'estar en la conservació i promoció d'aquesta riquesa hi col·labori sigui activa o passivament amb l'Estat en la destrucció d'aquesta riquesa.




Eth Parlament apròve era lei der aranés

Eth Parlament de Catalonha a aprovat era lei der aranés per era qu'aguesta lengua assumís eth reng de lengua oficiau en Catalonha, reng que tanben an eth catalan e eth castelhan. Era lei a estat aprovada damb es vòts de CiU, PSC, ERC e ICV. Era aprobacion d'aguesta lei compromet era Generalitat er eth emparament der aranés, auviatge culturau dera Val d'Aran e de Catalonha. Eth Sindic der Aran celebrèc era aprobacion d'aguesta lei pr'amor qu'er aguesti moments “er
aranés se tròbe er era unitat de vigilància intensiva”, eth risc de desaparéisher, tau e com indique er
atlàs interactiu dera Unesco des lengües eth perilh er eth Mon. Partit Popular e C's an votat eth contra. Ua des arrasons deth PP ei qu'era lengua s'a redigit a esquies dera Val d'Aran. Semble qu'es senhors deputats deth PP non an escotat ath Sindic d'Aran. Ve per a on, eth PP torne a assumir ua representacion que non an e se presenten coma defensors de non se sap qué, quan era realitat çò que fan ei cométer ua agression contra era lengua aranesa. Eth PP tanben a eth•lega qu'aguesta lei ei un desacatament ara senténcia deth Tribunau (pre)Constitucionau (espanhòu) donques qu'era lei impose er usatge preferent d'aguesta lengua er es institucions d'Aran. Quina pòur, es aranesi poderàn dirigir-se as sues institucions er era sua lengua, açò apoiridie provocar un cataclisme que destruïsse Espanha. Que se foten eth PP e eth sòn Tribunau (pre)Constitucionau. Un representant deth partit lerrouxista C's denóncie qu'aguesta lei òbri es pòrtes as multes lingüistiques. Es aranesi obligaràn es mainatges castellanoparlants a apréner a díder “setze jutges mingen hitge d'un penjat” er aranés. Quin orror!. Non è escotat jamès a cap dirigent de PP o C's deféner eth catalan, tanpòc cap des autes lengües, ven quin auanç que sigue d'aguestes lengües coma ua menaça peth castelhan. Es quate partits catalans an estat pro valents entà hèr aguesta lei, maugrat que creigui qu'açò se li calerie auer hèt non ara mès hè 30 ans, en tot deishar clar qu'era lengua aranesa ei un des nòsti auviatges coma país e que merite especiau guarís en tot considerar era sua delicada situacion. A diferéncia d'autes Comunitats Autonòmes damb ua o diuèrses lengües pròpries qu'an estat incompetents entà redigir leis que protegisquen aguest auviatge culturau, eth Parlament de Catalonha se qu'a estat capabla de hè'c, encara qu'a era mia opinion era lei arribe un shinhau tard. Eth govèrn der Aragon hè 30 ans que sage redigir ua lei de lengües qu'arreconeishe eth catalan e er aragonés ath miei d'ua oposicion deth PP e eth Partit Aragonesista, a pebrots qu'un partit que se hè a díder aragonesista renègue d'ua part dera cultura deth sòn pròpri país, ua lengua que per cèrt, pòrte eth nòm deth país e que segons er atlàs interactiu dera Unesco des lengües eth perilh er eth Mon ei ath limit dera subsistència. Ja ei pro grèu qu'un Estat sage destruïr era sua riquesa culturau mès encara me semble mès grèu qu'era gent deth pròpri territòri e aqueres institucions que mès interessades les calerie èster er era conservacion e promocion d'aguesta riquesa i caulet•labori sigue activa o passivament damb er Estat er era destruccion d'aguesta riquesa.




El Parlamento aprueba la ley del aranés

El Parlamento de Cataluña ha aprobado la ley del aranés por la que esta lengua asume el rango de lengua oficial en Cataluña, rango que también tienen el catalán y el español. La ley ha sido aprobada con los votos de CiU, PSC, ERC e ICV. La aprobación de esta ley compromete la Generalitat en la protección del aranés, patrimonio cultural de la Vall d'Aran y de Cataluña. El Síndic de Arán celebró la aprobación de esta ley para que en estos momentos "el aranés se encuentra en la unidad de cuidados intensivos", en riesgo de desaparecer, tal y como indica el atlas interactivo de la Unesco de las lenguas en peligro en el Mundo. Partido Popular y C's han votado en contra. Una de las razones del PP es que la lengua se ha redactado a espaldas de la Vall d'Aran. Parece que los señores diputados del PP no han escuchado al Síndic d'Aran. Mira por dónde, el PP vuelve a asumir una representación que no tienen y se presentan como defensores de no se sabe qué, cuando en realidad lo que hacen es cometer una agresión contra la lengua aranesa. El PP también alega que esta ley es un desacato a la sentencia del Tribunal (pre) Constitucional (español) ya que la ley impone el uso preferente de esta lengua en las instituciones de Aran. Qué miedo, los araneses podrán dirigirse a sus instituciones en su lengua, esto podría provocar un cataclismo que destruyera España. Que se jodan el PP y su Tribunal (pre) Constitucional. Un representante del partido lerrouxista C's denuncia que esta ley abre las puertas a las multas lingüísticas. Los araneses obligarán a los niños castellanohablantes a aprender a decir "dieciséis jueces comen hígado de un colgado" en aranés. Qué horror!. No he escuchado nunca a ningún dirigente de PP o C's defender el catalán, tampoco ninguna de las otras lenguas, ven cualquier avance de estas lenguas como una amenaza por el español. Los cuatro partidos catalanes han sido suficientemente valientes para hacer esta ley, aunque creo que esto debería haberse hecho no ahora sino hace 30 años, dejando claro que la lengua aranesa es uno de nuestros patrimonios como país y que merece especial cuidado considerando su delicada situación. A diferencia de otras Comunidades Autónomas con una o varias lenguas propias que han sido incompetentes para redactar leyes que protejan este patrimonio cultural, el Parlamento de Cataluña si que ha sido capaz de hacerlo, aunque en mi opinión la ley llegue un poco tarde. El gobierno de Aragón hace 30 años que intenta redactar una ley de lenguas que reconozca el catalán y el aragonés en medio de una oposición del PP y el Partido Aragonesista, tiene pimientos que un partido que se hace llamar aragonesista reniegue de una parte de la cultura de su propio país, una lengua que por cierto, lleva el nombre del país y que según el atlas interactivo de la Unesco de las lenguas en peligro en el Mundo está al límite de la subsistencia. Ya es bastante grave que un Estado intente destruir su riqueza cultural pero todavía me parece más grave que la gente del propio territorio y aquellas instituciones que más interesadas deberían estar en la conservación y promoción de esta riqueza colabore sea activa o pasivamente con el Estado en la destrucción de esta riqueza.