7 de nov. 2009

L'”impost revolucionari” de l'SGAE

L'”impost revolucionari” de l'SGAE

Esteban Criado González és un perruquer de L'Hospitalet de Llobregat a qui l'SGAE reclama el pagament mensual de 12 € pel dret a poder escoltar emissores de ràdio musicals dins del seu establiment. L'SGAE li vol fer signar un contracte amb l'SGAE per poder tenir dret a escoltar música, si escoltés les notícies no hauria de pagar. Un inspector de l'SGAE va passar per la porta de la perruqueria del senyor Criado i va decidir entrar indicant-li que si volia escoltar música havia de pagar i signar un contracte. Els inspectors de l'SGAE tenen un incentiu – una comissió – per cada contracte que aconsegueixin. Incentivar l'activitat recaptatòria pseudomafiosa hauria de ser delicte, especialment quan s'actua intimidant la gent.

Video: El canon de la SGAE

Vídeo: SGAE, que bien se lo montan

El ”impuesto revolucionario” de la SGAE

Esteban Criado González es un peluquero de L'Hospitalet de Llobregat a quien la SGAE reclama el pago mensual de 12 € por el derecho a poder escuchar emisoras de radio musicales dentro de su establecimiento. La SGAE le quiere hacer firmar un contrato con la SGAE para poder tener derecho a escuchar música, si escuchase las noticias no tendría que pagar. Un inspector de la SGAE pasó por la puerta de la peluquería del señor Criado y decidió entrar indicándole que si quería escuchar música debía pagar y firmar un contrato. Los inspectores de la SGAE tienen un incentivo – una comisión – por cada contrato que consigan. Incentivar la actividad recaudatoria pseudomafiosa debería ser delito, especialmente cuando se actúa intimidando la gente.

7 comentaris:

Patric ha dit...

Se suposa que no poden escoltar música en els negocis sense pagar un impost.

L'home que reclamava en el vídeo deia que l'autor de la música en els CD era ell i que llavors haurien de pagar-li a ell uns diners. La conversa, que no anava enlloc, era interminable. Així són a vegades les converses telefòniques amb la gent d'alguns serveis, et deixen esperant amb música i mai et donen les respostes i s'ha d'agrair que no et tallin el telèfon.

Jaume C. i B. ha dit...

Molta gent té la ràdio posada en el seu comerç, és un disbarat que et vulguin cobrar per això.
Hi havia una sèrie de vídeos on amb un gran sentit de l'humor es criticava l'SGAE per voler cobrar. En un d'ells un home estava taral·lalejant una cançó i de sobte apareix un individu de l'SGAE volent cobrar-li.
Trucar als serveis d'atenció a l'usuari sol no servir per a res, és com parlar amb un mur, en el fons molts d'aquests serveis tenen la funció que perdis tota esperança de treure alguna cosa clara.

Patric ha dit...

Jo crec que el que passa és que volen obtenir alguns diners en forma de drets d'autor per als artistes, els quals sempre han tingut problemes, diuen, amb els seus ingressos i beneficis previsionals. Són alguns dels artistes que guanyen diners i poden tenir una vellesa tranquil.la, però hi ha molts altres, que es dediquen tota la seva vida a la creació artística i no guanyen tants diners, llavors s'organitzen d'acord amb alguna llei per obtenir algun diners per a ells de les seves obres.

Jo crec que perquè puguin cobrar un dret en qualsevol negoci on toquin música ha d'haver una llei. No estic molt segura que a la gent li agradi pagar aquest dret.

Jaume C. i B. ha dit...

Trobo molt be que l'SGAE vetlli pels drets dels artistes però a qui li ha d'exigir els diners és a les discogràfiques no a una senyora que amenitza el seu local amb música en directe - llegir l'altre article que vaig escriure sobre l'SGAE i una senyora britànica - o un perruquer que té la ràdio amb música. En aquests moments l'SGAE va aconseguir que sobre qualsevol dispositiu que permeti l'emmagatzemament de dades - CDs, DVDs, targetes de memòria, MP3 - es carregui un canon, una mena d'impost. Això és absurd si considerem que tots aquests dispositius hi ha gent que els fa servir per emmagatzemar material propi. Jo mateix emmagatzemo els meus vídeos i les meves fotos en CDs, no veig perquè haig de pagar a l'SGAE per un material que és obra meva, però l'SGAE recapta i recapta, i tinc molts dubtes que els diners realment vagin a parar als artistes als quals l'SGAE diu defensar. La llei empara l'SGAE en tots els països, a cada SGAE, ja que és un lobby que té molta força.

Anònim ha dit...

Increïble i vergonyós.
No ho hem de permetre.
Només faltaria que haguessim de pagar per escoltar música. Els clients, d'una manera o d'una altra ho acabariem repercutint.

I ens indignem només pel cas Millet?

Jaume C. i B. ha dit...

L'SGAE va crear-se per vetllar pels drets dels artistes però ara només vetlla per ella mateixa.
Be faria la SGAE aclarint com ha aconseguit les magnífiques seus que ha anat obrint de mica en mica en els últims anys. I no tots els artistes hi estan contents amb l'SGAE.

Patric ha dit...

Qué pena que te parezca que la gente de esa oficina actúa como maffia porque eso me indica entonces que allá tienen un serio problema.
Yo creo que no deberían cobrar por la música o las expresiones culturales. Deberían controlar los procedimientos que permite la ley, y seguramento eso está en algún reglamento de la misma ley.