19 de set. 2009

Professors menystinguts i pares claudicants


Professors menystinguts i pares claudicants

És indubtable que els professors han perdut la seva autoritat davant dels seus alumnes. Se'n donen moltes raons del perquè ha succeït això però dubto molt que realment se sàpiga quina hi ha sigut la causa o les causes que han portat a que els professors se sentin menystinguts pels seus alumnes, i aquest sentiment de menysvaloració sembla que no és subjectiu sinó molt objectiu. Parlen d'enfortir l'autoritat dels professors i es proposen remeis al problema però obliden que part de la responsabilitat en l'educació dels nens correspon als pares, pares que en els últims anys han passat olímpicament de la seva responsabilitat com educadors deixant aquesta responsabilitat en mans exclusivament dels professors. La presidenta de la Comunitat de Madrid, la inefable Esperanza Aguirre ens ha sortit amb una de les seves idees de bomber proposant que es recuperin les tarimes. La gent jove no ha conegut les tarimes, jo si – que vell que em sento – es tractava d'un espai entarimat des del qual el professor donava la classe en una posició aixecada respecte de la resta de la classe uns quants centímetres. Els partidaris de la tarima al·leguen que la tarima és un element que dóna autoritat al professor. Personalment no crec que l'autoritat la doni enfilar el professor 30 centímetres pel damunt del nivell de la classe, si tot fos una qüestió d'alçada podríem penjar al professor del sostre. No crec que la solució sigui posar al professor a més alçada, si els alumnes són una colla de brètols és perquè els seus pares han deixat de fer la seva part de la feina d'educadors dels seus fills. A alguns pares si que els hauríem d'enfilar damunt d'una tarima i penjar-los però, i ara parlant més seriosament, crec que el primer que s'hauria de fer és reunir els professors de cada centre amb els pares i que cadascú se'n faci responsable de la part de l'educació que els pertoca.

Profesores menospreciados y padres claudicantes

Es indudable que los profesores han corretón su autoridad ante de sus alumnos. Se dan muchas razones del porque ha sucedido eso pero dudo mucho que realmente se sepa cuál hay sido la causa o las causas que han llevado a que los profesores se sientan menospreciados por sus alumnos, y este sentimiento de menosprecio parece que no es subjetivo sino muy objetivo. Hablan de fortalecer a la autoridad de los profesores y se proponen remedios al problema pero olvidan que parte de la responsabilidad en la educación de los niños corresponde a los padres, padres que en los últimos años han pasado olímpicamente de su responsabilidad como educadores dejando esta responsabilidad en manos exclusivamente de los profesores. La presidenta de la Comunidad de Madrid, la inefable Esperanza Aguirre nos ha salido con una de sus ideas de bombero proponiendo que se recuperen las tarimas. La gente joven no ha conocido las tarimas, yo si – que viejo que me siento – se trataba de un espacio entarimado desde el cual el profesor daba la clase en una posición levantada respeto del resto de la clase unos cuantos centímetros. Los partidarios de la tarima alegan que la tarima es un elemento que da autoridad al profesor. Personalmente no creo que la autoridad la dé elevar al profesor 30 centímetros por encima del nivel de la clase, si todo fuese una cuestión de altura podríamos colgar al profesor del techo. No creo que la solución sea poner al profesor a más altura, si los alumnos son una pandilla de gamberros es porque sus padres han dejado de hacer su parte de la faena de educadores de sus hijos. A algunos padres si que los deberíamos subir encima de una tarima y colgarlos, sin embargo, y ahora hablando más seriamente, creo que lo primero que se tendría de hacer es reunir los profesores de cada centro con los padres y que cada uno se haga responsable de la parte de la educación que les corresponde.

3 comentaris:

Patric ha dit...

És curiós que algú proposi tarimes com a forma de recuperar l'autoritat dels professors ... crec que només en la universitat hi ha tarimes quan es tracta d'un auditori on un professor dicta una classe a més de cent alumnes. En aquest cas ell està en un escenari.
En algunes escoles el lloc on hi ha el professor és una mica més alt .. això és cert.

Nuss Busquets Garcia ha dit...

Avui mateix he estat parlant d'això mateix amb la meva avia. M'ha explicat com un pare a agredït a la directora i incitava al seu fill a ridiculitzar al professor. Tret que penso que això es un cas aïllat, sí que crec que no es té en compte al professor com a persona. La meva avia m'ha preguntat com els hi parlaven als professors, si de tu o de vosté, suposo que saps que en anglès nomes existeix una forma per dirigirse al receptor, tanmateix sí que els anomenen Mr. i Mrs.

Així es mostra el respecte? D'una manera formal sí, una manera efímera en la meva opinió, li pots estar dient de tot el que et puguis imaginar sense deixar de dirigirte de vosté pero sincerament jo no podría. No em sé dirigir de vosté a una persona i ho admeto, ¿m'han ensenyat? Potser, no ho recordo. Pero mai ningú m'ha exigit parlarli així. Això es una de les coses que s'han deixat de fer servir però dubto moltíssim que sigui el motiu de la perdua de autoritat dels professors.

¿Guanyaran autoritat amb les tarimes? No ho sé, el que sí que sé es que s'invertiran un munt de calers en destrossar els terres per tornar a ser terres. La autoritat es una de les coses que s'ha de guanyar el professor, la manera en que un professor comença el seu primer dia de classe es clau per com els alumnes el mirarán el que queda de curs. Es una de les coses que haurien de ensenyar i practicar els que volen ser mestres per després evitar depressions i tot això perquè gran part dels joves que estàn a l'institut no hi volen estar per molt trist que sigui dir-ho i culpen al professor per això.

D'altre banda hi han professors que tampoc tenen consideració amb els alumnes, me n'he trobat d'aquests que encara pensen que estem en èpoques de Franco i podem moure'ns com reis amb una vara a la mà, son aquests els que junt amb estudiants que no ho volen ser i que son una mica més susceptibles del compte i pot ser amb una cullaradeta de pares que el que li passi al fill es l'origen del món cuinen els conflictes que fan venir al cap de la Aguirre aquestes idees de bombero que dius tu, i jo també ho diria.

¡Salut! (i juventut, que no estàs pas vell).

Jaume C. i B. ha dit...

Patricia: Quan jo anava a l'escola hi havia tarimes, d'això fa ja més de vint anys.

Nuss: Sé que en anglés no existeix diferència entre el tu i el vosté. Quan jo estudiava, allà cap al pleistocé, tractavem els professores de vosté i ells ens tractaven de vosté a nosaltres.
Les tarimes quan jo estudiava eren de fusta, avui en dia una estructura d'alumini pot fer el mateix servei, encara que trobo una bajanada recuperar un element com la tarima. L'autoritat del mestre no augmenta pel fet d'aixecar-lo uns quants centímetres del terra. No només destrossaran el terra, a sota de les tarimes s'acumulava un munt de porqueria.
El problema en opinió meva neix a casa, són els pares els que han d'educar els fills perquè es comportin com persones, el professor ha de donar una assignatura no dedicar-se a ensinistrar feres.