21 de set. 2009

Maria


El Món ja no és el que era, s’han perdut les maneres. Abans els lladres entraven a casa per robar-te els diners i les joies, alguns se t’enduien la tele o l’ordinador amb totes les pelis porques que t’havies baixat durant mesos. I això, diguem-ho clar, era lleig, molt lleig, però ara s’ha posat de moda entrar a robar a les cases i emportar-se el test on havies plantat la maria, coneguda també com marihuana, on hem arribat, senyors, al final ens robaran els bolets al·lucinògens que cultivem a sota de la pica.


El Mundo ya no es lo que era, se han perdido las maneras. Antes los ladrones entraban en casa por robarte el dinero y las joyas, algunos se te llevaban la tele o el ordenador con todas las pelis que te habías bajado durante meses. Y eso, digámoslo claro, era feo, mucho feo, pero ahora se ha puesto de modo entrar a robar en las casas y llevarse la maceta donde habías plantado la maría, conocida también como marihuana, ¿donde hemos llegado?, señores, al final nos robarán las setas alucinógenas que cultivamos debajo del fregadero.

4 comentaris:

Patric ha dit...

Jo crec que el consum de la marihuana és un problema, al marge de les males maneres dels lladres que entren a les cases a robar plantes de marihuana que les pesonas tenen per al seu ús personal.

Antoniatenea ha dit...

Pero no negarás que tiene su punto divertido....quien es más transgresor el de la maceta o el que te la roba???

Jaume C. i B. ha dit...

Antonia: La noticia en si tiene cierto punto de vodevil.

Patricia: Be, és cert que el consum de drogues suposa un problema sanitari però en aquest cas és sorprenent que t'entrin a casa per robar-te els testos on tens la maria plantada.

Patric ha dit...

A mi no m'agraden les drogues, però si algú vol drogar és problema seu, si no molesta a ningú, però dubto que un drogoaddicte, que perd part del seu judici i voluntat no sigui un perill per a altres persones. És una raó per estar en contra del tràfic iícit de drogues i això inclou la sembra i cultiu d'ella. No em agraden els traficants però tampoc em agraden els que consumeixen droga, no els veig com a víctimes sinó com a persones febles / vulnerables.
- Tampoc no m'agraden les persones que roben, que estafen, que calumnien, que fan xantatge, que escampen falsos rumors .. No m'agraden les persones que cometen delictes. No em inspiren llàstima, penso que són persones a vegades molt hipòcrites i no bones persones. Si això és una vulnerabilitat o debilitat humana no estic tan segura. Una persona que és capaç de destruir altres per sobreviure per a mi és un covard. Capaços d'atacar a traïció a les persones i són així un perill social. Tot i que penso això penso que cal considerar la idea de rehabilitació o integració social, de la qual cosa dubto molt en alguns casos. Crec que en primer lloc cal considerar els infants i joves en plans de rehabilitació perquè crec que ells tenen més possibilitats. Un adult costa molt més. Crec que la rehabilitació ha d'anar amb una presa de consciència del dany que han ocasionat i d'un compromís social per la resta dels seus dies. No n'hi ha prou que demanin perdó.