26 d’ag. 2008

El català a Aragó / El catalán en Aragón

EDITORIAL: 'El català a Aragó'
El Periódico de Catalunya
El president d'Aragó, el socialista Marcelino Iglesias, s'ha decidit, després de vuit anys d'estira-i-arronsa, a tirar endavant una llei de llengües. Per primera vegada es proclamarà oficialment que la llengua utilitzada en l'anomenada Franja de Ponent és el català, i no una sèrie de parles locals fragmentades o patueses derivades d'un hipotètic navarroaragonès, com defensen el PP, el PAR i les entitats més secessionistes que lluiten contra un suposat "genocidi lingüístic" per part del català.Excepte imprevistos, la llei entrarà a la tardor a les Corts d'Aragó. Encara que no en reconeixerà la cooficialitat, sí que recollirà que la llengua utilitzada per uns 45.000 habitants de la Franja és el català, llengua pertanyent al sistema lingüístic propi de Catalunya, València, Balears, Andorra i l'Alguer, i rebrà la consideració de llengua "pròpia i històrica". Això no suposarà una sortida per la tangent, sinó que implicarà garanties d'ensenyament, ús i normalització topo- nímica.Iglesias, catalanoparlant ell mateix, no s'ha atrevit a proposar la cooficialitat del català i de l'aragonès --com li reclamaven el CHA i IU, a l'oposició, i part del seu partit--, conscient que es tracta d'una qüestió espinosa en què no té la col.laboració del PAR, el seu soci de Govern, i que el debat lingüístic encara no està madur a la seva comunitat.
És comprensible la seva prudència: les sensibilitats i les percepcions de molts ciutadans aragonesos estan molt mediatitzades per les forces conservadores i regionalistes, que prefereixen defensar abans el "chapurriau" que admetre allò que la Real Academia Española i tots els lingüistes mereixedors d'aquest nom reconeixen.
EDITORIAL: 'El catalán en Aragón'
El Periódico de Catalunya
El presidente de Aragón, el socialista Marcelino Iglesias, se ha decidido, tras ocho años de tira y afloja, a sacar adelante una ley de lenguas. Por primera vez se proclamará oficialmente que la lengua usada en la llamada Franja de Ponent es el catalán, y no una serie de hablas locales fragmentadas o patueses derivados de un hipotético navarroaragonés, como defienden el PP, el PAR y las entidades más secesionistas que luchan contra un supuesto "genocidio lingüístico" por parte del catalán.Salvo imprevistos, la ley entrará en otoño en las Cortes de Aragón. Aunque no reconocerá la cooficialidad, sí que recogerá que la lengua usada por unos 45.000 habitantes de la Franja es el catalán, lengua perteneciente al sistema lingüístico propio de Catalunya, Valencia, Baleares, Andorra y Alguer, y recibirá la consideración de lengua "propia e histórica". Esto no supondrá una salida por la tangente, sino que implicará garantías de enseñanza, uso y normalización toponímica. Iglesias, catalanohablante él mismo, no se ha atrevido a proponer la cooficialidad del catalán y del aragonés --como le reclamaban el CHA e IU, en la oposición, y parte de su partido--, consciente de que se trata de una cuestión peliaguda en la que no tiene la colaboración del Par, su socio de Gobierno, y de que el debate lingüístico aún no está maduro en su comunidad. Es comprensible su prudencia: las sensibilidades y las percepciones de muchos ciudadanos aragoneses están muy mediatizadas por las fuerzas conservadoras y regionalistas que prefieren defender antes el "chapurriau" que admitir lo que la Real Academia Española y todos los lingüistas merecedores de ese nombre reconocen.