10 juny 2016

ANTENA 3 I LA FALSA TURISTA QUE NO ENTENIA EL CATALÀ / ANTENA 3 Y LA FALSA TURISTA QUE NO ENTIENDE EL CATALÁN

ANTENA 3 I LA FALSA TURISTA QUE NO ENTENIA EL CATALÀ

 

 

 

O el cas de la desconeguda turista que no entenia el català entrevistada per Antena 3 però que no era ni turista, ni desconeguda, si entenia el català i havia treballat a Antena 3.

 

Espanya no és un país que destaqui gaire als rànquings internacionals però de tant en tant aconsegueix sobresortir, malauradament acostuma a ser en rànquings negatius, per exemple, la premsa espanyola ésconsiderada la pitjor d’Europa. Ho diu la premsa estrangera que entre d’altres coses critica la falta de veracitat dels mitjans espanyols i també critica al govern espanyol pel control de la premsa.

Parlem d’Antena 3, podríem dir que és el buc insígnia del grup mediàtic A3Media, el grup mediàtic dels Lara, propietaris també de l’infame pamflet La Razón, diari recentment condemnat (amb el seu director,Paco Marhuenda, i el seu columnista estrella, Alfonso Ussía) per difamar LeoMessi. Aquest mitjà ha estat acusat de manipular la informació en altres casos, per exemple, quan els dos presentadors de l’informatiu, Álvaro Zancajo i SandraGolpe, emetien un reportatge sobre Veneçuela, la CUP, Podemos i ETA, on els mateixos presentadors eren conscients que estaven emetent un “reportatge” manipulat amb un clar biaix ideològic. Diguem-ho clar, Antena 3 i la resta de mitjans dels Lara, incloent La Razón, són l’òrgan de propaganda del Règim Rajoyista, i ho fan sense escrúpols. Mentir sobre i difamar els opositors polítics del Règim Rajoyista, d’una banda, i lloar al líder del PP d’una manera que recorda molt als locutors de la televisió del Corea del Nord lloant l’”estimat líder” és la línia editorial d’A3Media.

Però hi ha vegades que en la dèria de mentir, difamar i manipular acaben cometent errors dels que t’has de riure (per no plorar). Trist és estudiar la carrera de periodisme per acabar fent el que va fer Laura Herrera, Álvaro Zancajo o Sandra Golpe, prestar-se a un lamentable exercici de manipulació barroer.

Estem en el segle XXI, alguns mitjans i algunes persones no són conscients d’això. Internet pot servir tant per difamar i assetjar a una persona com per desmuntar enganyifes.

Antena 3 va emetre una peça (en diuen així) informativa sobre la senyalització en català a València. El delegat del Govern espanyol al País Valencià, Juan Carlos Moragues - el Llanos de Luna o Dancausa valencià - havia amenaçat l’Ajuntament de València amb accions legals si l’Ajuntament no retolava els senyals de trànsit (també) en castellà. Antena 3 va voler ficar cullerada en el tema i va il·lustrar el reportatge amb preguntes als vianants que passaven per allà. Entre les persones entrevistades hi havia una noia que afirmava en castellà que “doncs la veritat és que no, no em queda molt clar sihe de passar amb el cotxe”. Amb aquesta resposta d’una noia desconeguda que no entenia el català Antena 3 volia demostrar que la retolació en català podia provocar accidents. Avui, per cert, s’ha produït un accident entre un cotxe i un tramvia a Saragossa, ciutat castellanoparlant, si l’accident s’hagués produït a València o a Barcelona segurament la culpa la tindrien els rètols en català, a Saragossa no han pogut donar la culpa, clar, que segur que el tramvia té peces catalanes o el conductor del tramvia és d’origen català. Tot el muntatge ha saltat pels aires quan s’ha descobert la identitat de la desconeguda turista castellanoparlant que no entén el català. Laura Herrera, periodista de elperiodic.com, que va ser delegada de Mediterráneo TV, i, oh, what a surprise, va ser treballadora d’Antena 3, i a més parla i entén perfectament el català. Laura s’ha volgut justificar dient que "es tracta d'una mala utilització que només vol crear polèmica. És un tall de veu d'uns segons. S'està fent esment d'una cosa que no ho és". La polèmica l’ha creat Antena 3,  tu hi has col·laborat i us han enxampat, Laura.

L’argument d’Antena 3 que la retolació en català causa accidents no té ni caps ni peus. Cada dia hi ha milers de persones, moltes d’elles estrangeres, circulant per ciutats i carreteres de països que parlen altres llengües, qualsevol de nosaltres pot haver viatjat a països on es parlen idiomes que no entenem, i això no ens ha suposat cap problema. Probablement Antena 3 creu que els espanyols són idiotes i que cal defensar-los de llengües estranyes, però que ho creguin a Antena 3 i alguns polítics espanyolistes no vol dir que sigui cert, com no és cert que els rètols en català provoquin accidents de trànsit. Cap estadística demostra el que diu Antena 3, un mitjà que és un clar exemple del baix nivell del periodisme espanyol, considerat com el pitjor d’Europa. I el mal periodisme potser no mata, però avergonyeix a qui el pateix i hauria d’avergonyir a qui el fa.

 

 

 

 

 

ANTENA 3 Y LA FALSA TURISTA QUE NO ENTIENDE EL CATALÁN

 

 

 

O el caso de la desconocida turista que no entendía el catalán entrevistada por Antena 3 pero que no era ni turista, ni desconocida, si entendía el catalán y había trabajado en Antena 3.

 

España no es un país que destaque mucho en los rankings internacionales pero de vez en cuando logra sobresalir, desgraciadamente suele ser en rankings negativos, por ejemplo, la prensa española es considerada la peor de Europa. Lo dice la prensa extranjera que entre otras cosas critica la falta de veracidad de los medios españoles y también critica al gobierno español por el control de la prensa.

Hablamos de Antena 3, podríamos decir que es el buque insignia del grupo mediático A3Media, el grupo mediático de los Lara, propietarios también del infame panfleto La Razón, diario recientemente condenado (con sudirector, Paco Marhuenda, y su columnista estrella, Alfonso Ussía) para difamarLeo Messi. Este medio ha sido acusado de manipular la información en otros casos, por ejemplo, cuando los dos presentadores del informativo, Álvaro Zancajo y Sandra Golpe, emitían un reportaje sobre Venezuela, la CUP, Podemos y ETA, donde los mismos presentadores eran conscientes de que estaban emitiendo un "reportaje" manipulado con un claro sesgo ideológico . Digámoslo claro, Antena 3 y el resto de medios de los Lara, incluyendo La Razón, son el órgano de propaganda del Régimen Rajoyista, y lo hacen sin escrúpulos. Mentir sobre y difamar a los opositores políticos del Régimen Rajoyista, por un lado, y alabar al líder del PP de una manera que recuerda mucho a los locutores de la televisión del Corea del Norte alabando el "amado líder" es la línea editorial de 'A3Media.

Pero hay veces que en la manía de mentir, difamar y manipular terminan cometiendo errores de los que te tienes que reír (por no llorar). Triste es estudiar la carrera de periodismo para acabar haciendo lo que hizo Laura Herrera, Álvaro Zancajo o Sandra Golpe, prestarse a un lamentable ejercicio de manipulación torpe.

Estamos en el siglo XXI, algunos medios y algunas personas no son conscientes de ello. Internet puede servir tanto para difamar y acosar a una persona como para desmontar engaños.

Antena 3 emitió una pieza (llaman así) informativa sobre la señalización en catalán en Valencia. El delegado del Gobierno en Valencia, Juan Carlos Moragues - el Llanos de Luna o Dancausa valenciano - había amenazado el Ayuntamiento de Valencia con acciones legales si el Ayuntamiento no rotulaba las señales de tráfico (también) en castellano. Antena 3 quiso meter baza en el tema e ilustró el reportaje con preguntas a los peatones que pasaban por allí. Entre las personas entrevistadas había una chica que afirmaba en castellano que "pues la verdad es que no, no me queda muy claro si tengo que pasar con elcoche". Con esta respuesta de una chica desconocida que no entendía el catalán Antena 3 quería demostrar que la rotulación en catalán podía provocar accidentes. Hoy, por cierto, se ha producido un accidente entre un coche y un tranvía en Zaragoza, ciudad castellanohablante, si el accidente se hubiera producido en Valencia o Barcelona seguramente la culpa la tendrían los rótulos en catalán, en Zaragoza no han podido echarle la culpa, claro, que seguro que el tranvía tiene piezas catalanas o el conductor del tranvía es de origen catalán. Todo el montaje ha saltado por los aires cuando se ha descubierto la identidad de la desconocida turista castellanohablante que no entiende el catalán. Laura Herrera, periodista de elperiodic.com, que fue delegada de Mediterráneo TV, y, oh, what a surprise, fue trabajadora de Antena 3, y además habla y entiende perfectamente el catalán. Laura se ha querido justificar diciendo que "se trata de una mala utilización que sólo quiere crear polémica. Es un corte de voz de unos segundos. Se está haciendo mención de algo que no lo es". La polémica la ha creado Antena 3, tú has colaborado y os han pillado, Laura.

El argumento de Antena 3 que la rotulación en catalán causa accidentes no tiene ni pies ni cabeza. Cada día hay miles de personas, muchas de ellas extranjeras, circulando por ciudades y carreteras de países que hablan otros idiomas, cualquiera de nosotros puede haber viajado a países donde se hablan idiomas que no entendemos, y eso no nos ha supuesto ningún problema . Probablemente Antena 3 cree que los españoles son idiotas y que hay que defenderlos de lenguas extrañas, pero que lo crean en Antena 3 y algunos políticos españolistas no quiere decir que sea cierto, como no es cierto que los rótulos en catalán provoquen accidentes de tráfico . Ninguna estadística demuestra lo que dice Antena 3, un medio que es un claro ejemplo del bajo nivel del periodismo español, considerado como el peor de Europa. Y el mal periodismo quizás no mata, pero avergüenza a quien lo sufre y debería avergonzar a quien lo hace.

23 maig 2016

LA FONT DE CANALETES A LA “PLAZA CANALETAS”, SEGONS TELECINCO / LA FUENTE DE CANALETES EN LA "PLAZA CANALETAS", SEGÚN TELECINCO


LA FONT DE CANALETES A LA “PLAZA CANALETAS”, SEGONS TELECINCO

 

 

 

  href="https://www.flickr.com/photos/yeagovc/14325117580/in/photostream/" title="FONT DE CANALETES - RAMBLA">FONT DE CANALETES -
RAMBLA

 

La font de Canaletes és una font de ferro amb quatre brolladors i quatre fanals. L’actual font data de 1890 quan va ser instal·lada en el mateix lloc on era la font dels Estudis Generals. El nom té el seu origen en els canals d’aigua que alimentaven el barri.

Als peus de la font en una placa podem llegir: “Si beveu aigua de la font de Canaletes /

sempre més sereu / uns enamorat de Barcelona / i per lluny que us n'aneu / tornareu sempre.”

La font està situada al capdamunt de la Rambla, a tocar de la Plaça Catalunya, en el tram que rep el nom de Rambla de Canaletes.

Al voltant d’aquesta font es celebren els triomfs del Barça des dels anys 30, En aquella època en que encara no existia la televisió i la ràdio estava encara en les beceroles, els aficionats del Barça corrien a la Rambla a conèixer els resultats, ja que en aquell punt de la Rambla hi havia la redacció del diari La Rambla, fundat per Josep Sunyol, que va també va ser president del Barça, president del RACC i diputat per ERC, assassinat per l’exèrcit franquista el 1936.

Un cop fet aquest breu apunt històric i situant la font en el seu lloc, la Rambla de Canaletes passaré a comentar un fet que em va xocar de la informació que van donar per Telecinco sobre la celebració del triomf del Barça a Canaletes. La “cadena amiga”, una mena de malnom amb que Telecinco s’autoanomenava a ella mateixa durant els primers anys, van connectar amb el seu reporter a Canaletes, fins aquí tot normal, però en lloc de dir que connectaven des de la font de Canaletes o des de la Rambla de Canaletes, fins i tot, podien haver dit que connectaven des de la Rambla, doncs no, Telecinco va decidir “crear” una nova plaça, la “Plaza Canaletas”. Telecinco i els seus reporters van demostrar un desconeixement absolut sobre Barcelona, van inventar-se un nom que no existeix, Plaza Canaletas, per referir-se a una via el nom de la qual és Rambla Canaletes.

 

 

 

 

 

 

 

 

LA FUENTE DE CANALETES EN LA "PLAZA CANALETAS", SEGÚN TELECINCO

 

 

 

  href="https://www.flickr.com/photos/yeagovc/14325117580/in/photostream/" title="FONT DE CANALETES - RAMBLA">FONT DE CANALETES -
RAMBLA

 

La fuente de Canaletas es una fuente de hierro con cuatro surtidores y cuatro faroles. La actual fuente data de 1890 cuando fue instalada en el mismo lugar donde estaba la fuente de los Estudios Generales. El nombre tiene su origen en los canales de agua que alimentaban el barrio.

A los pies de la fuente en una placa podemos leer: "Si bebe agua de la fuente de Canaletas / siempre seréis / unos enamorado de Barcelona / y por lejos que se vaya / volveréis siempre."

La fuente está situada en lo alto de la Rambla, junto a la Plaça Catalunya, en el tramo que recibe el nombre de Rambla de Canaletes.

Alrededor de esta fuente se celebran los triunfos del Barça desde los años 30, En aquella época en que aún no existía la televisión y la radio estaba todavía en pañales, los aficionados del Barça corrían a la Rambla a conocer los resultados, ya que en ese punto de la Rambla estaba la redacción del diario la Rambla, fundado por Josep Sunyol, que también fue presidente del Barça, presidente del RACC y diputado por ERC, asesinado por el ejército franquista en 1936.

Una vez hecho este breve apunte histórico y situando la fuente en su lugar, la Rambla de Canaletas, pasaré a comentar un hecho que me chocó de la información que dieron por Telecinco sobre la celebración del triunfo del Barça en Canaletes. La "cadena amiga", una especie de mote con que Telecinco autodenominaba ella misma durante los primeros años, conectaron con su reportero en Canaletes, hasta aquí todo normal, pero en lugar de decir que conectaban desde la fuente de canaletas o desde la Rambla de Canaletes, incluso, podían haber dicho que conectaban desde la Rambla, pues no, Telecinco decidió “crear” una nueva plaza, la "plaza canaletas". Telecinco y sus reporteros demostraron un desconocimiento absoluto sobre Barcelona, ​​inventaron un nombre que no existe, Plaza Canaletas, para referirse a una vía cuyo nombre es Rambla Canaletas.

20 maig 2016

LA COPA DEL REI: ESTELADES

LA COPA DEL REI: ESTELADES 

 

Estelada sota l'Arc de Triomf, al Passeig Lluís Companys, 11 de setembre de 2014. Autor: Jaume Cusó.
 
 
Dimecres passat, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable. la delegada del Govern (la virreina “madrilenya”, la Llanos de Luna “madrilenya”) espanyol a Madrid, Concepción Dancausa va decidir que prohibia l’entrada d’estelades a l’Estadi Vicente Calderón.

Dancausa va autoritzar alhora una manifestació neonazi que se celebrarà dissabte.


Segons Dancausa, s’ha de prohibir l’estelada per que pot generar actes de violència, suposo que es refereix a gent de la mateixa ideologia que Dancausa que tenen el costum d’estomacar tota persona que no tingui la seva ideologia o tingui un aspecte una mica diferent, o creguin que se’ls a mirat malament. Curiosament autoritza una manifestació d’un d’aquests grups. És allò que algú va dir de prohibir les minifaldilles per que provoquen als violadors.

Concepción Dancausa és filla d’un antic alcalde franquista de Burgos, el qual també va ser un dels fundadors de la Fundació Francisco Franco. Diguem que la senyora Dancausa no ve d’una tradició democràtica precisament.

Javier Tebas, l’inefable president de la Lliga, que en aquest tema no pinta res ja que la Copa del Rei és organitzada per la RFEF, ha dit que “les estelades defensen la destrucció d’Espanya”. Es veu que Espanya és una cosa molt fràgil, com una figureta de Lladró, que es trenca per qualsevol cosa, l’estelada com a “arma de destrucció de les Espanyes”, quina imatge. Javier Tebas va ser delegat provincial de les joventuts de Fuerza Nueva a Osca.

 



El dirigent del PP, Rafael Hernando, també ha volgut posar-hi cullerada en el tema, i com és habitual en ell, ho ha fet sense pensar el que diu i sense informar-se: “La estelada muestra un símbolo que quiere la ruptura de España, es ofensiva para muchos españoles y no es constitucional”. Anem a pams i començaré pel final. No, l’estelada no és ni inconstitucional, ni preconstitucional, ni anticonstucional, ni il·legal, ni al·legal. A molts catalans ens ofenen altres coses, per exemple, que les estructures de poder del Regne d’Espanya estiguin plenes de feixistes i dels fills d’aquests.

L’any 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució497/X del Parlament de Catalunya, de reconeixement de l’estelada com a símbold’un anhel i d’una reivindicació democrática . En l’articulat de la resolució es pot llegir:

1. El Parlament de Catalunya reconeix l’estelada com a símbol que representa un anhel i una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta.

2. El Parlament de Catalunya condemna les manifestacions que enalteixen la violència, el racisme, la xenofòbia i els totalitarismes antidemocràtics. Concretament, en el món de l’esport, el Parlament comparteix l’esperit de la Llei de l’Estat 19/2007, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport, llegida segons el seu preàmbul.

3. El Parlament de Catalunya demana al Govern de l’Estat que investigui els casos en què els cossos i les forces de seguretat de l’Estat han impedit l’exhibició en esdeveniments públics esportius de símbols o banderes com l’estelada, que representen anhels plenament democràtics i pacífics i en favor de la convivència ciutadana, i que adopti les mesures pertinents per tal que no es tornin a repetir.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer, per mitjà del Departament d’Interior, les gestions pertinents davant del Govern de l’Estat per a garantir que no s’impedeixi als aficionats catalans d’exhibir estelades en els camps de futbol de l’Estat i en altres manifestacions esportives, i que no siguin sancionats per aquest motiu. El Govern de la Generalitat ha de vetllar perquè els ciutadans de Catalunya no siguin pertorbats indegudament en llur exercici del dret a la llibertat d’expressió.

Continuem: L’estelada no és, doncs, cap de les coses que afirma Hernando. És una bandera reivindicativa i democràtica, i això és el que fa més mal a gent com Dancausa, Hernando i Tebas.

L’estelada neix el 1918, obra de Vicenç Albert Ballester. Ja el 1906 hi va haver un model previ d’estelada, les quatre barres tradicionals de la Senyera amb un rombe blau al mig i una estrella blanca, però no va ser fins el 1918 que es crea l’estelada que tots coneixem, la Senyera amb un triangle blau i l’estrella blanca al mig d’aquest. Els creadors de l’estelada van inspirar-se en la bandera cubana. Tot i que l’estelada amb el triangle blau és la més habitual, també es fan servir altres variants, la més coneguda és aquella on el triangle és groc i l’estrella vermella. 

Llegeixo que un tribunal a anul·lat la prohibició de dur estelades al Calderón, una prohibició que mai n’hauria d’haver produït. Sembla que encara queda algú amb dos dits de seny a Madrit (amb T).

7 març 2016

XARNEGO / CHARNEGO


XARNEGO

 

 

Amb certa periodicitat el terme “xarnego” apareix a les pàgines dels diaris i surt de les boques de tertulians, periodistes i polítics. N’hi ha què exhibeixen un orgull xarnego, d’altres en fan un ús pejoratiu per menystenir persones a les que consideren part d’aquesta categoria. Però tots en fan un ús equivocat.

Comencem per definir que és un xarnego realment.

Les cinc accepcions del terme xarnego comentades són:

-Gos llebrer.

-Fill d’una persona catalana i una altra francesa: Quan parlem de persona francesa, hem de parlar més exactament gascons i occitans. Durant el segle XVI van arribar a Catalunya un gran nombre de persones d’origen gascó i occità. Els fills van rebre el malnom pejoratiu de xarnego. Podríem dir,  doncs, que xarnego és el fill mestís fruit de la relació d’un català amb una occitana o gascona, o d’una catalana i un occità o un gascó.

-Persona espanyola que viu a Catalunya.

-Immigrant castellanoparlant a Catalunya.

-Persona de llengua castellana no adaptada lingüísticament al català.

Les tres últimes accepcions només van comença a usar-se amb la massiva arribada d’immigrants procedents d’Espanya durant els anys 50 i 60, especialment aplicada als seus fills.

Alguns polítics catalans han estat titllats de xarnegos erròniament. Per exemple, de José Montilla (PSC) va dir el també socialista Jordi Sevilla, que era un xarnego i que per aquesta raó mai podria arribar a ser president de la Generalitat. Sevilla no va encertar ni una. Montilla és fill d’andalusos, ell va nàixer a Andalusia, no és, doncs, un xarnego. I va arribar a ser President de la Generalitat. Per cert, Montilla no ha estat l’únic president de la Generalitat de Catalunya nascut fora de Catalunya. N’hi ha, com en Gabriel Rufián (ERC) que mostra públicament el seu orgull xarnego. Els seus pares són andalusos, ell va nàixer a Santa Coloma de Gramanet (Catalunya), no és, doncs, xarnego.

Crec que és un terme que hauria de desaparèixer del llenguatge, o si més no, començar a usar-lo només quan sigui apropiat.

Si us plau, comencem a usar els termes correctament.

 

 

 

 

 

 

 

CHARNEGO

 

 

Con cierta periodicidad el término "charnego" aparece en las páginas de los periódicos y sale de las bocas de tertulianos, periodistas y políticos. Hay quienes exhiben un orgullo charnego, otros hacen un uso peyorativo para menospreciar personas a las que consideran parte de esta categoría. Pero todos hacen un uso equivocado.

Empecemos por definir que es un charnego realmente.

Las cinco acepciones del término charnego comentadas son:

-Perros lebreles.

-Hijo de una persona catalana y otra francesa: Cuando hablamos de persona francesa, hemos de hablar más exactamente gascones y occitanos. Durante el siglo XVI llegaron a Cataluña un gran número de personas de origen gascón y occitano. Los hijos recibieron el mote peyorativo de charnego. Podríamos decir, pues, que charnego es el hijo mestizo fruto de la relación de un catalán con una occitana o gascona, o de una catalana y un occitano o un gascón.

-Persona española que vive en Cataluña.

-Immigrante castellanohablante en Cataluña.

-Persona de lengua castellana no adaptada lingüísticamente al catalán.

Las tres últimas acepciones sólo empiezan a usarse con la masiva llegada de inmigrantes procedentes de España durante los años 50 y 60, especialmente aplicada a sus hijos.

Algunos políticos catalanes han sido tachados de charnegos erróneamente. Por ejemplo, de José Montilla (PSC) dijo el también socialista Jordi Sevilla, que era un charnego y que por esta razón nunca podría llegar a ser presidente de la Generalitat. Sevilla no acertó ni una. Montilla es hijo de andaluces, él nació en Andalucía, no es, pues, un charnego. Y llegó a ser Presidente de la Generalidad. Por cierto, Montilla no ha sido el único presidente de la Generalidad de Cataluña nacido fuera de Cataluña. Los hay, como Gabriel Rufián (ERC) que muestra públicamente su orgullo xarnego. Sus padres son andaluces, él nació en Santa Coloma de Gramanet (Cataluña), no es, pues, charnego.

Creo que es un término que debería desaparecer del lenguaje, o por lo menos, empezar a usarlo cuando sea apropiado.

Por favor, empecemos a usar los términos correctamente.

4 oct. 2015

L’UNIONISME NO SAP DE NÚMEROS / EL UNIONISMO NO SABE DE NÚMEROS


L’UNIONISME NO SAP DE NÚMEROS

 

 

 

 

 

Deia Groucho Marx que “la política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar els remeis equivocats”. Posem les dades sobre la taula, les dades dels resultats obtinguts pels partits polítics.

 

Partits partidaris de la Independencia:

Junts pel Sí (JxSí) - Vots: 1.620.973 - Percentatge de vots: 39,54% - Escons: 62

Candidatura d'Unitat Popular (CUP) - Vots: 336.375 - Percentatge de vots: 8,20% - Escons: 10

Junts pel Sí i la CUP sumen 1.957.348 vots, 72 escons i són el 47,74%.

 

Partits contraris a la independencia:

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's) - Vots: 734.910 - Percentatge de vots: 17,93% - Escons: 25

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) - Vots:  522.209 - Percentatge de vots: 12,74% - Escons: 16

Partit Popular (PP) - Vots: 348.444 - Percentatge de vots: 8,50% - Escons: 11

C’s, PSC i PP sumen 1.605.563 vots, 52 escons i són el 39,17%.

 

Partits ambigús:

Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) - Vots: 366.494 - Percentatge de vots: 8,94% - Escons: 11

CSQEP aconsegueix 366.494, 11 escons i són el 8,94%.

 

He recuperat les dades de l’anterior post, publicant només les d’aquells partits que van aconseguir representació parlamentària. Sé que des de que jo anava a l’escola hi ha moltes coses que han canviat, per exemple la geografia, la política, s’han produït molts canvis al Món, i un llarg etcètera. Però mai m’hauria pensat que en aquests 27 anys canviessin les matemàtiques fins l’extrem que 25 siguin més que 62. I qui diu això? Doncs bé, la candidata lerrouxista Inés Arrimadas afirma que ella ha guanyat les eleccions amb 25 escons. Els mitjans de comunicació espanyols, en concret el diari esportiu Marca presenta la candidata lerrouxista Inés Arrimadas en els següents termes: “La triomfadora de les eleccions catalanes exhibeix a Marca esperit esportiu i defensa la importància de seguir junts per ser més forts. "El Barça no pot sortir de la Lliga espanyola ni un minut". Un incís, no eren aquests els que deien que no s’havia de barrejar política i esport?. La mateixa Inés Arrimadas, poc després de conèixer-se els resultats de les eleccions demanava la dimissió d’Artur Mas. Només un detall, la llista on es presentava Artur Mas, Junts Pel Sí, va aconseguir 62 escons i 1.620.973 de vots, C’s amb Inés Arrimadas va aconseguir 734.910 vots i 25 escons. Demanar la dimissió del candidat que ha tingut més del doble de vots i escons que tu, Inés, és fer el ridícul. En pocs dies, la candidata lerrouxista ha fet el ridícul demanant la dimissió del candidat que té més del doble de vots i escons que ella, i l’ha fet quan ha estat presentada com la “triomfadora de les eleccions”.

El PP amb García Albiol de cap de llista ha passat de 18 a 11 escons respecte als resultats obtinguts per Alicia Sánchez Camacho. Alguns “crèiem” que el nivell de bajanades assolit per n’Alicia Sánchez Camacho no podria superar-se, García Albiol ens ha demostrat que en el PP ho poden superar. García Albiol ha afirmat que “milers de catalans volen votar al PP però no ho saben”. Recorden quan n’Alicia parlava de la “majoria silenciosa”?. Arriben les eleccions i la “majoria silenciosa” no apareix enlloc. Els unionistes organitzen un acte el 12-O, on assisteixen PP i C’s, fan venir gent de fora de Catalunya, la majoria de grups d’ultradreta, i la demostració de l’existència de la majoria silenciosa queda com una demostració d’ultres arribats des d’Espanya, i uns quans espanyolistes autòctons que no arriben a omplir ni el centre de la Plaça Catalunya. García Albiol va presentar-se a les eleccions sota el lema “Netejant Badalona”, i va acabar perdent l’alcaldia. Els badalonins si van netejar Badalona, de la presència d’en García Albiol. A les eleccions al Parlament de Catalunya en García Albiol va presentar-se amb l’amenaçador i xulesc lema “Plantem cara”. Doncs bé, a García Albiol ha pagat car a les urnes les desbarrades contra Catalunya d’ell i del seu partit, de 18 a 11.

Si no entens que hi ha un partit que té més del doble d’escons i vots que tu, tens un seriós problema, no és ideologia, no és política, són matemàtiques, i se’n diu democràcia. García Albiol ha comés l’error de menystenir els votants.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL UNIONISMO NO SABE DE NÚMEROS

 

 

 

 

 

Decía Groucho Marx que "la política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar los remedios equivocados". Ponemos los datos sobre la mesa, los datos de los resultados obtenidos por los partidos políticos.

 

Partidos partidarios de la Independencia:

Juntos por el Sí (JxSí) - Votos: 1620973 - Porcentaje de votos: 39,54% - Escaños: 62

Candidatura de Unidad Popular (CUP) - Votos: 336375 - Porcentaje de votos: 8,20% - Escaños: 10

Juntos por el Sí y la CUP suman 1.957.348 votos, 72 escaños y son el 47,74%.

 

Partidos contrarios a la independencia:

Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C 's) - Votos: 734910 - Porcentaje de votos: 17,93% - Escaños: 25

Partido de los Socialistas de Cataluña (PSC-PSOE) - Votos: 522209 - Porcentaje de votos: 12,74% - Escaños: 16

Partido Popular (PP) - Votos: 348444 - Porcentaje de votos: 8,50% - Escaños: 11

Ciudadanos, PSC y PP suman 1.605.563 votos, 52 escaños y son el 39,17%.

 

Partidos ambiguos:

Cataluña Sí Que Se Puede (CSQEP) - Votos: 366494 - Porcentaje de votos: 8,94% - Escaños: 11

CSQEP consigue 366.494, 11 escaños y son el 8,94%.

 

He recuperado los datos del anterior post, publicando sólo las de aquellos partidos que consiguieron representación parlamentaria. Sé que desde que yo iba a la escuela hay muchas cosas que han cambiado, por ejemplo la geografía, la política, se han producido muchos cambios en el Mundo, y un largo etcétera. Pero nunca pensé que en estos 27 años cambiaran las matemáticas hasta el extremo de que 25 sean más que 62. ¿Y quien dice esto? Pues bien, la candidata lerrouxista Inés Arrimadas afirma que ella ha ganado las elecciones con 25 escaños. Los medios de comunicación españoles, en concreto el diario deportivo Marca presenta la candidata lerrouxista Inés Arrimadas en los siguientes términos: "La triunfadora de las elecciones catalanas exhibe en Marca espíritu deportivo y defiende la importancia de seguir juntos para ser más fuertes. El Barça no puede salir de la Liga española ni un minuto". Un inciso, ¿no eran éstos los que decían que no había que mezclar política y deporte?. La misma Inés Arrimadas, poco después de conocerse los resultados de las elecciones pedía la dimisión de Artur Mas. Sólo un detalle, la lista donde se presentaba Artur Mas, Junts Pel Sí, consiguió 62 escaños y 1.620.973 de votos, C 's con Inés Arrimadas consiguió 734.910 votos y 25 escaños. Pedir la dimisión del candidato que ha tenido más del doble de votos y escaños que tú, Inés, es hacer el ridículo. En pocos días, la candidata lerrouxista ha hecho el ridículo pidiendo la dimisión del candidato que tiene más del doble de votos y escaños que ella, y lo ha hecho cuando ha sido presentada como la "triunfadora de las elecciones".

El PP con García Albiol de cabeza de lista ha pasado de 18 a 11 escaños respecto a los resultados obtenidos por Alicia Sánchez Camacho. Algunos "creíamos" que el nivel de tonterías alcanzado por Alicia Sánchez Camacho no podría superarse, García Albiol nos ha demostrado que en el PP lo pueden superar. García Albiol ha afirmado que "miles de catalanes quieren votar al PP pero no lo saben". ¿Recuerdan cuando n'Alicia hablaba de la "mayoría silenciosa"?. Llegan las elecciones y la "mayoría silenciosa" no aparece en ninguna parte. Los unionistas organizan un acto el 12-O, donde asisten PP y C 's, hacen venir gente de fuera de Cataluña, la mayoría de grupos de ultraderecha, y la demostración de la existencia de la mayoría silenciosa queda como una demostración de ultras llegados desde España, y unos cuantos españolistas autóctonos que no llegan a llenar ni el centro de la Plaza Cataluña. García Albiol se presentó a las elecciones bajo el lema "Limpiando Badalona", y terminó perdiendo la alcaldía. Los badaloneses si limpiaron Badalona, ​​de la presencia de García Albiol. En las elecciones al Parlamento de Cataluña en García Albiol se presentó con el amenazante y chulesco lema "Plantemos cara". Pues bien, a García Albiol ha pagado caro en las urnas las desbarrades contra Cataluña de él y de su partido, de 18 a 11.

Si no entiendes que hay un partido que tiene más del doble de escaños y votos que tú, tienes un serio problema, no es ideología, no es política, son matemáticas, y se llama democracia. García Albiol ha cometido el error de menospreciar los votantes.

30 set. 2015

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA – 2015


ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA – 2015

 

 

 

 

 
 
 


S’han celebrat les eleccions al Parlament de Catalunya. Han votat 4.115.807 persones de les 5.314.913 que tenen dret a vot, una xifra que suposa el 77,44% del total del cens i una abstenció de 1.199.106 (22,56% del cens).

 

Partits partidaris de la Independència:

Junts pel Sí (JxSí)

Vots: 1.620.973

Percentatge de vots: 39,54%

Escons: 62

Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

Vots: 336.375

Percentatge de vots: 8,20%

Escons: 10

Junts pel Sí i la CUP sumen 1.957.348 vots, 72 escons i són el 47,74%.

 

Partits contraris a la independència:

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's)

Vots: 734.910

Percentatge de vots: 17,93%

Escons: 25

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

Vots:  522.209

Percentatge de vots: 12,74%

Escons: 16

Partit Popular (PP)

Vots: 348.444

Percentatge de vots: 8,50%

Escons: 11

C’s, PSC i PP sumen 1.605.563 vots, 52 escons i són el 39,17%.

 

Partits ambigus:

Catalunya Sí que es Pot (CSQEP)

Vots: 366.494

Percentatge de vots: 8,94%

Escons: 11

CSQEP aconsegueix 366.494, 11 escons i són el 8,94%.

 

Sense escons:

Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

Vots: 102.870

Percentatge de vots: 2,51%

Escons: 0

Recortes Cero-Els Verds

Vots: 14.390

Percentatge de vots: 0,35%

Escons: 0

Guanyem Catalunya (GANEMOS)

Vots: 1.158

Percentatge de vots: 0,03%

Escons0

Pirates de Catalunya - Per decidir-ho tot (Pirata.cat/XDT)

Vots: 326

Percentatge de vots: 0,01%

Escons: 0

Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA)

Vots: 29.785

Percentatge de vots: 0,73%

Escons: 0

UDC, RC-EV, GC(G), Pirata.cat/XDT i PACMA sumen 134.139 vots, cap escó i un 3,63 % del vot.

 

L’unionisme ha volgut incloure en el NO no només el vot a les tres opcions que clarament s’han pronunciat contràries a la independència (PP, PSC i C’s) sinó també els vots nuls, en blanc, als partits que no s’han pronunciat ni en un sentit ni en l’altre com CSQEP i els que no han entrat al Parlament per no superar el 3% dels vots. Això és fer trampes.

Amb les xifres a la mà podem dir que les opcions partidàries de la independència han aconseguit: 1.957.348 vots, 72 escons i són el 47,74%.

Les opcions contràries: 1.605.563 vots, 52 escons i són el 39,17%.

Els que no saben o no contesten, es mouen en l’ambigüitat: 366.494, 11 escons i són el 8,94%.

El 47,74% del vot favorable a l’independentisme és a parer meu més gran que el 39,17%.

En un referèndum on les respostes a la pregunta serien SI o NO, el SI guanyaria per un 54,93%, el NO aconseguiria el 45,06%.

Ens ho podem mirar del dret i del revés però les dades són les que són ens les mirem com ens les mirem.

200.000 persones, el vot exterior, és a dir, el dels catalans residents a l’exterior han tingut entrebancs per poder exercir el vot. Les ambaixades espanyoles no han donat facilitats, en alguns casos han posat entrebancs, i en alguns, directament s’han negat a permetre el vot. Un cas curiós és el de l’ambaixada espanyola a Roma, que va donar una direcció falsa als sol·licitants del vot.

Davant de les dificultats (per no dir impediments) per exercir el vot que tenien molts catalans residents a l’estranger es va demanar que el termini per votar s’allargués, la Junta Electoral Central s’hi va negar, en canvi va allargar-lo en el cas dels militars en missions a l’estranger. Un altre fet sospitós és que la Junta Electoral Central va estar molt atenta a que no es fessin invitacions a votar, vull dir, que els partits tenen permès demanar el vot, normal, però no es pot promoure l’exercici del vot. La Junta Electoral Central va estar molt atenta que ningú no es mogués, però no va veure fins el mateix dia de la votació que tots els dies, inclòs el dia de reflexió i el dia de la votació, publicitat del grupuscle ultradretà SCC. Només el mateix dia 27 la JEC va dir que no estava permesa la publicitat de SCC. És evident que el paper de la Junta Electoral Central va ser partidista a favor de l’unionisme.

 

 

ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA - 2015

 

 

 

 

 

 
 
 



Se han celebrado las elecciones al Parlamento de Cataluña. Votaron 4.115.807 personas de las 5.314.913 que tienen derecho a voto, lo que supone el 77,44% del total del censo y una abstención de 1.199.106 (22,56% del censo).

 

Partidos partidarios de la Independencia:

Juntos por el Sí (JxSí)

Votos: 1620973

Porcentaje de votos: 39,54%

Escaños: 62

Candidatura de Unidad Popular (CUP)

Votos: 336.375

Porcentaje de votos: 8,20%

Escaños: 10

Juntos por el Sí y la CUP suman 1.957.348 votos, 72 escaños y son el 47,74%.

 

Partidos contrarios a la independencia:

Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C 's)

Votos: 734910

Porcentaje de votos: 17,93%

Escaños: 25

Partido de los Socialistas de Cataluña (PSC-PSOE)

Votos: 522209

Porcentaje de votos: 12,74%

Escaños: 16

Partido Popular (PP)

Votos: 348444

Porcentaje de votos: 8,50%

Escaños: 11

Ciudadanos, PSC y PP suman 1.605.563 votos, 52 escaños y son el 39,17%.

 

Partidos ambiguos:

Cataluña Sí se Puede (CSQEP)

Votos: 366494

Porcentaje de votos: 8,94%

Escaños: 11

CSQEP consigue 366.494, 11 escaños y son el 8,94%.

 

Sin escaños:

Unión Democrática de Cataluña (UDC)

Votos: 102870

Porcentaje de votos: 2,51%

Escaños: 0

Recortes Cero-Los Verdes

Votos: 14390

Porcentaje de votos: 0,35%

Escaños: 0

Ganamos Cataluña (GANEMOS)

Votos: 1158

Porcentaje de votos: 0,03%

Escons0

Piratas de Cataluña - Para decidirlo todo (Pirata.cat/XDT)

Votos: 326

Porcentaje de votos: 0,01%

Escaños: 0

Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA)

Votos: 29785

Porcentaje de votos: 0,73%

Escaños: 0

UDC, RC-EV, GC (G), Pirata.cat/XDT y PACMA suman 134.139 votos, ningún escaño y un 3,63% del voto.

 

El unionismo ha querido incluir en el NO no sólo el voto a las tres opciones que claramente se han pronunciado contrarias a la independencia (PP, PSC y C 's) sino también los votos nulos, en blanco, a los partidos que no se han pronunciado ni en un sentido ni en el otro como CSQEP y los que no han entrado en el Parlamento por no superar el 3% de los votos. Eso es hacer trampas.

Con las cifras en la mano podemos decir que las opciones partidarias de la independencia han conseguido: 1.957.348 votos, 72 escaños y son el 47,74%.

Las opciones contrarias: 1.605.563 votos, 52 escaños y son el 39,17%.

Los que no saben o no contestan, se mueven en la ambigüedad: 366494, 11 escaños y son el 8,94%.

El 47,74% del voto favorable al independentismo es a mi juicio más grande que el 39,17%.

En un referéndum donde las respuestas a la pregunta serían SI o NO, el SI ganaría por un 54,93%, el NO alcanzaría el 45,06%.

Nos lo podemos mirar del derecho y del revés pero los datos son los que son nos las miramos como nos las miramos.

200.000 personas, el voto exterior, es decir, el de los catalanes residentes en el exterior han tenido obstáculos para poder ejercer el voto. Las embajadas españolas no han dado facilidades, en algunos casos han puesto obstáculos, y en algunos, directamente han negado a permitir el voto. Un caso curioso es el de la embajada española en Roma, que dio una dirección falsa a los solicitantes del voto.

Ante las dificultades (por no decir impedimentos) para ejercer el voto que tenían muchos catalanes residentes en el extranjero se pidió que el plazo para votar se alargara, la Junta Electoral Central se negó, en cambio lo alargó en el caso de los militares en misiones en el extranjero. Otro hecho sospechoso es que la Junta Electoral Central estuvo muy atenta a que no se hicieran invitaciones a votar, quiero decir, que los partidos tienen permitido pedir el voto, normal, pero no se puede promover el ejercicio del voto. La Junta Electoral Central estuvo muy atenta que nadie se moviera, pero no vio hasta el mismo día de la votación que todos los días, incluido el día de reflexión y el día de la votación, publicidad del grupúsculo ultraderechista SCC. Sólo el mismo día 27 la JEC dijo que no estaba permitida la publicidad de SCC. Es evidente que el papel de la Junta Electoral Central fue partidista a favor del unionismo.