21 oct. 2016

SLEEPY PACOW


SLEEPY PACOW

 

 

L’agost passat va filtrar-se a la premsa que l’Ajuntament de Barcelona, presidit per Ada Colau, instal·laria a les portes del Born dues escultures franquistes, la Victòria i l’escultura eqüestre del dictador Franco. L’argument de la camarilla colauer era fer una mostra per interpretar el franquisme. Que la notícia es filtrés no va agradar l’alcaldessa Colau ni el seu grup, i tampoc no van tenir gaire sort escollint els arguments per explicar aquell despropòsit.

Finalment a inicis d’aquesta setmana operaris de l’Ajuntament van començar a instal·lar les escultures polèmiques. Des del mateix minut que l’escultura va arribar a la Plaça del Comerç – on és el Born – l’escultura ha rebut l’impacte d’ous i altres productes peribles, li han pintat la bandera gai, li han penjat estelades, li han posat un cap de porc i li han posat una nina inflable. És sorprenent que a un dictador feixista, homòfob, catalanòfob, monotesticular, asexual i amb veu de “castrato”, li hagin pintat una bandera gai als lloms del cavall, li hagin posat una bandera estelada – símbol de l’independentisme català – li hagin tirat ous i li hagin posat una nina inflable. S’ha de reconèixer que la gent té un gran sentit de la ironia.

L’escultura eqüestre del dictador ha acabat sent tombada – com ja li va passar, per exemple, a l’escultura d’un altre tirà, en Saddam Hussein, enderrocada també – i l’Ajuntament ha decidit retirar tot el muntatge.

 

LA VICTÒRIA, DE FREDERIC MARÈS

 

La Victòria: Obra de Frederic Marès. Des de 1940 va formar part del monument dels Cinc d’Oros.

Història del monument del Cinc d’Oros: “Monument format per un obelisc i que ha patit tota mena de modificacions en funció de la situació històrica del moment. Situat a la Plaça Joan Carles I, a la cruïlla de l'Avinguda Diagonal amb el Passeig de Gràcia, és obra d'Adolf Florensa i Josep Vilaseca, originalment estava rematat amb una figura nua que sostenia un ram de llorer que representava la República, la I República. Inicialment estava dedicat Pi i Margall que va ser president de la I República. Va ser inaugurat l'any 1936 durant la II República. En produir-se la victòria del feixisme i instaurar-se la dictadura franquista el monument va patir serioses modificacions ordenades per les noves autoritats municipals afins al dictador. La figura que rematava l'obelisc va ser eliminada i a la base del monument va instal·lar-se una nova escultura obra de Frederic Marès. El lloc que ocupava la al·legoria nua de la República va ser substituït per una àliga imperial, retirada uns anys més tard, mentre que l'escultura de Marès va romandre fins el 2011. El monument actualment ha estat desposseït de tota la simbologia, tot i que han instal·lat a la base un escut. Actualment algunes persones nomenen el monument "el llapis" perquè ha quedat l'obelisc sense cap ornamentació. El nom del "cinc d'oros" neix perquè el monument original tenia quatre fanals al voltant de l'obelisc i això va fer que la ciutadania "bategés" el monument com el monument del cinc d'oros.”

 

ESCULTURA EQÜESTRE DE FRANCO, DE JOSEP VILADOMAT

 

L’escultura de Franco va ser inaugurada el 17 de juny de 1963 al pati d’armes del Castell de Montjuïc. Josep Maria de Porcioles, alcalde franquista de Barcelona va encarregar aquesta escultura a Josep Viladomat, amb motiu de la cessió del Castell de Montjuïc a la ciutat. Viladomat va crear aquesta escultura a contracor, a canvi que la Guàrdia Civil li retornés el cotxe d’importació que li havien confiscat. L’escultura va romandre al pati d’armes fins el 1985, quan uns activistes van ruixar-la amb pintura rosa, llavors van decidir amagar-la en una sala del museu militar de Montjuïc, durant l’operació de trasllat van haver de tallar-li una cama perquè no passava per la porta. L’any 2008 l’escultura eqüestre va ser traslladada a un magatzem municipal on es guardaven altres escultures franquistes. L’any 2013 van descobrir que l’havien decapitat.

26 set. 2016

LA CUP ENVESTEIX CONTRA EL MONUMENT A COLOM / LA CUP EMBISTE CONTRA EL MONUMENTO A COLÓN


LA CUP ENVESTEIX CONTRA EL MONUMENT A COLOM

Però va abstenir-se en la votació contra les escultures franquistes que l’alcaldessa Colau vol col·locar al Born. 

La CUP demana que es retiri del seu emplaçament actual el monument a Colom, situat a la Plaça Portal de la pau, al capdavall de La Rambla, a tocar del Port de Barcelona. La CUP demana enviar l’escultura, la columna, la base i tota la ornamentació a un museu, i substituir aquest monument per un altre que representi "un símbol de la resistència americana contra l'imperialisme, l'opressió i la segregació indígena (i afroamericana". Anem a pams. El monument a Colom fa 60 metres d’alçada, d’aquest, només l’escultura de Colom fa 7 metres. Les dimensions totals d’aquest monument fan impossible traslladar-lo a un museu.

Més avall podeu llegir una breu descripció d’aquest monument, obra de Gaietà Buigas, l’escultura de Colom és obra de Rafael Atché, autor també del monument a Pau Claris situat al Passeig Lluís Companys. El monument a Colom va ser inaugurat el 1888.

Hi ha vegades que la CUP patina, aquesta n’ha estat una. I no són gaire creïbles quan fa un parell de setmanes el grup municipal de la CUP va abstenir-se en la votació sobre la col·locació de l’escultura eqüestre de Franco i la de la Victòria (franquista) a les portes del Born. Podien haver votat en contra de la col·locació de dues escultures franquistes però van abstenir-se. 

Una mica sobre el monument a Colom:

MONUMENT A COLOM

MONUMENT A
COLOM


Data de càrrega: 28 des. 2007

És una de les imatges de Barcelona més coneguda. Fins i tot qui no ha visitat Barcelona mai però si que ha vist imatges amb tota seguretat aquest monument n'era una d'aquestes imatges.
Visible des de molts punts de la ciutat, sigui la Rambla, Montjuïc o el Tibidabo aquesta escultura ha estat un dels emblemes de la ciutat. Es troba al Portal de la Pau, al final de la Rambla barcelonina. Fa un total de 60 metres i la pròpia escultura de Colom fa uns 7 metres d'alçada. A sota de l'escultura hi ha un mirador des d'on podem veure tota la ciutat i al qual podem accedir amb l'ascensor que puja per la columna. Gaietà Buigas va dissenyar el monument i l'escultura és obra de Rafael Atché. Va inaugurar-se l'1 de juny de 1888.
 

Per iniciativa del promotor cultural Antoni Fages i Ferrer, el 1881 l'Ajuntament de Barcelona, presidit per l'alcalde Rius i Taulet, va convocar un concurs per erigir un monument a Cristòfor Colom. Els guanyadors del concurs van ser dos projectes, un de Maurici Auger i l'altre de Gaietà Buigas. Aquest darrer, que tenia un pressupost més ajustat, fou el que finalment es va realitzar. Va ser inaugurat l'1 de juny de 1888. El monument consta d'una columna de ferro, decorada amb grius i caravel·les i al·legories dels quatre continents, obra de Rossend Nobas. Al capdamunt hi ha l'estàtua de bronze de Colom, de 7,20 m, realitzada per Rafael Atché. Recolzat sobre la bola del món, el seu dit assenyala l'Orient (les Índies). Al seu voltant, en front dels contraforts, hi ha quatre estàtues de pedra representant Catalunya, Aragó, Castella i Lleó; i entre els contraforts, quatre estàtues més de catalans que van ajudar Colom en el seu descobriment: Lluís de Santàngel, financer; fra Bernat Boïl, monjo de Montserrat; Jaume Ferrer de Blanes, astrònom, i Pere de Margarit, capità de vaixell. Hi ha també vuit lleons, obra d'Agapit Vallmitjana, i vuit relleus amb escenes de la vida de Colom. En total hi van participar més d'una desena d'artistes, d'entre els més reputats de la Catalunya de l'època, i constitueix, per tant, una bona síntesi de l'escultura catalana de la Restauració. 

 

 

LA CUP EMBISTE CONTRA EL MONUMENTO A COLÓN

Pero se abstuvo en la votación contra las esculturas franquistas que la alcaldesa Colau quiere colocar en el Born. 

La CUP pide que se retire de su emplazamiento actual el monumento a Colón, situado en la Plaça Portal de la Pau, al final de La Rambla, a tocar del Port (Puerto) de Barcelona. La CUP pide enviar la escultura, la columna, la base y toda la ornamentación a un museo, y sustituir este monumento por otro que represente "un símbolo de la resistencia americana contra el imperialismo, la opresión y la segregación indígena (y afroamericana)". Vayamos por partes. el monumento a Colón mide 60 metros de altura, de éste, sólo la escultura de Colón mide 7 metros. Las dimensiones totales de este monumento hacen imposible trasladarlo a un museo.

Más abajo se puede leer una breve descripción de este monumento, obra de Gaietà Buigas, la escultura de Colón es obra de Rafael Atché, autor también del monumento a Pau Claris situado en el Passeig Lluís Companys. El monumento a Colón fue inaugurado en 1888.

Hay veces que la CUP patina, ésta ha sido una. Y no son muy creíbles cuando hace un par de semanas el grupo municipal de la CUP se abstuvo en la votación sobre la colocación de la escultura ecuestre de Franco y la de la Victoria (franquista) a las puertas del Born. Podían haber votado en contra de la colocación de dos esculturas franquistas pero se abstuvieron. 

Un poco sobre el monumento a Colón: 

MONUMENTO A COLÓN 

Foto más arriba.


Fecha de carga: 28 dic. 2007

Es una de las imágenes de Barcelona más conocida. Incluso quien no ha visitado Barcelona nunca pero si que ha visto imágenes con toda seguridad este monumento era una de esas imágenes.

Visible desde muchos puntos de la ciudad, sea la Rambla, Montjuïc o el Tibidabo esta escultura ha sido uno de los emblemas de la ciudad. Se encuentra en el Portal de la Pau, al final de la Rambla barcelonesa. Mide un total de 60 metros y la propia escultura de Colón mide unos 7 metros de altura. Debajo de la escultura hay un mirador desde donde podemos ver toda la ciudad y al que podemos acceder con el ascensor que sube por la columna. Gaietà Buigas diseñó el monumento y la escultura es obra de Rafael Atché. Se inauguró el 1 de junio de 1888. 

Por iniciativa del promotor cultural Antonio Fages y Ferrer, en 1881 el Ayuntamiento de Barcelona, ​​presidido por el alcalde Rius i Taulet, convocó un concurso para erigir un monumento a Cristóbal Colón. Los ganadores del concurso fueron dos proyectos, uno de Mauricio Auger y el otro de Gaietà Buigas. Este último, que tenía un presupuesto más ajustado, fue el que finalmente se realizó. Fue inaugurado el 1 de junio de 1888. El monumento consta de una columna de hierro, decorada con grifos y carabelas alegorías de los cuatro continentes, obra de Rossend Nobas. En lo alto está la estatua de bronce de Colón, de 7,20 m, realizada por Rafael Atché. Apoyado sobre la bola del mundo, su dedo señala a Oriente (las Indias). A su alrededor, en frente de los contrafuertes, hay cuatro estatuas de piedra representando Cataluña, Aragón, Castilla y León; y entre los contrafuertes, cuatro estatuas más de catalanes que ayudaron Colón en su descubrimiento: Luis de Santángel, financiero; hermano Bernardo Boil, monje de Montserrat; Jaume Ferrer de Blanes, astrónomo, y Pedro de Margarit, capitán de barco. Hay también ocho leones, obra de Agapit Vallmitjana, y ocho relieves con escenas de la vida de Colón. En total participaron más de una decena de artistas, de entre los más reputados de la Catalunya de la época, y constituye, por tanto, una buena síntesis de la escultura catalana de la Restauración.

9 set. 2016

ATXES I SEGADORS

ATXES I SEGADORS

ENDAVANT LES ATXES!


 
 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
La Diada de 2016 tindrà un himne oficial, “Endavant les atxes!”, obra de Francesc Ribera Titot.

José Domingo, que va ser diputat de C’s al Parlament de Catalunya, i ara és membre del grupuscle ultradretà SCC, va creure que les atxes de les que parla el tema són destrals,  i en la tertúlia de Catalunya Ràdio va afirmar que era, a parer seu, una cançó molt violenta. Però anava errat el senyor Domingo, si s’hagués pres la molèstia en informar-se no hauria fet el ridícul.

Endavant les atxes és una frase feta que significa “la voluntat de prosseguir en una acció, malgrat les dificultats”. Però que són aquestes atxes i quin és l’origen de la dita? Aquestes atxes són uns “ciris grossos i gruixuts de forma prismàtica de quatre blens”, és cert que una atxa també és una petita destral usada pels cavallers medievals, però les atxes de les que parlem són uns ciris. Segons Sapiens les atxes són ciris gruixuts i grossosencapçalaven les comitives funeràries.

 

ELS SEGADORS, SEGONS FERRER MOLINA


 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
El diari El Español, dirigit per Pedrojota Ramírez, publica una columna de Ferrer Molina, aquest molest amb la intervenció al Congrés del diputat d’Esquerra, Gabriel Rufián, durant la sessió d’investidura de Rajoy, on Rufián va fer algunes preguntes incisives al candidat Rajoy, preguntes que han molestat molt la caverna mediàtica. Ferrer Molina pregunta a en Gabriel Rufián: “Per què l'Himne d'Espanya que ni tan sols té lletra oficial li irrita tant i un himne com 'Els segadors', que anima segar caps, com fa l'Estat Islàmic, l'emociona tant, senyor Rufián?”.

M’atreveixo a dir que el senyor Ferrer Molina no entén el català, tot i que no ho sé del tot, no conec aquest senyor – ni en tinc ganes de conèixer-lo - i segurament la seva font d’informació deu ser alguna web espanyolista ultradretana, on s’afirma que Els Segadors és un cant a les decapitacions. Cal dir, que cap vers d’Els Segadors parla de tallar caps, és una fal·làcia. El senyor Ferrer Molina ha fet una afirmació que no pot demostrar perquè és fals. El senyor Ferrer Molina quan afirma que Els Segadors parlen de tallar caps menteix, no té dret a al·legar ignorància ja que té al seu abast eines per assabentar-se de la veritat, pot fer servir o no aquestes eines, el que no té dret és a mentir, i encara menys a al·legar ignorància. Si ho ha llegit en alguna web ultra la seva obligació és comprovar si això és cert o no.

 

Alguns sectors de l’espanyolisme polític i mediàtic més ultra intenten atribuir als catalans una propensió a la violència, malgrat que durant els cinc anys que hem fet la Via Catalana, la V, etc. on 1,5 milions de persones o més han omplert carreteres i carrers de Catalunya, i no hem trencat ni una paperera. És molt més del que poden dir els amics del senyor Domingo.

8 set. 2016

LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA / LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA


LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA / LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA

 

 

 

 

 

LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA

 

 

 

 

 

1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) a Vicky Álvarez (examant de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministre de l'Interior) a Daniel De Alfonso (ex Cap de l'oficina Antifrau): "Ésto la fiscalia te lo afina".

3-Consuelo Madrigal (fiscal general del Estado): Promete mano dura contra los independentistas.

 

 

 

 

 

TINC UN FISCAL DE CONFIANÇA

 

 

 

 

 

El 7 de juliol de 2010, Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP a Catalunya i diputada del PP al Parlament de Catalunya – en aquell moment – va mantenir una conversa al restaurant La Camarga amb Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol i Ferrusola, una conversa molt lamentable gravada per una gravadora dins d’un gerro comprat en una botiga xinesa de tot a 1 euro. La líder del PP a Catalunya i l’examant de Pujol i Ferrusola van parlar dels Pujol, amb el clar propòsit per part de la dirigent pepera d’aconseguir informació sobre el fill gran de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, sobre la família Pujol, que permetés al PP envestir contra CDC. Com he dit, la conversa entre la política pepera i l’examant rebutjada és lamentable. En un moment donat de la conversa Alicia Sánchez Camacho li diu a Victoria Álvarez: “Tinc un fiscal de confiança”.

Una dirigent d’un partit que parla amb l’examant rebutjada del fill d’un expresident de la Generalitat per treure informació sobre la família d’aquest i de pas sobre un partit opositor que afirma que té al seu servei un fiscal és greu, molt greu, i posa en evidència que el PP fa molt que controla el poder judicial, Montesquieu (separació de poders) ha mort, si més no a Espanya. Però tots sabem que Sánchez Camacho acostuma a desbarrar i a atribuir-se un poder que realment no té.

 


1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) a Vicky Álvarez (examant de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

 

 

 

 

 

AIXÒ LA FISCALIA T’HO AFINA

 

 

 

 

 

Però es confirmen les mancances democràtiques de l’Estat espanyol, la falta d’independència judicial i la inexistent separació de poders quan apareix una altra gravació o conjunt de gravacions d’una conversa entre l’encara ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz (PP) i el llavors Cap de l’Oficina Antifrau – ja cessat – Daniel de Alfonso. En aquestes converses el ministre i el (llavors encara) cap de l’oficina Antifrau parlen amigablement de fabricar informes falsos sobre els opositors polítics, específicament polítics independentistes catalans i politics de Podemos. La fiscalia apareix un altre cop quan en Fernández Díaz li diu en Daniel de Alfonso que “això la fiscalia t’ho afina”. Cal dir, que la majoria d’aquells informes fabricats per la UDEF, dels quals no se’n coneix autor i que eren convenientment filtrats durant les eleccions catalanes no tenien cap credibilitat, i van perjudicar polítics catalans honestos com l’exalcalde Xavier Trias, a qui se li van atribuir comptes a l’estranger, i després es va demostrar que les acusacions eren falses. Els informes falsos de la UDEF van ser convenientment filtrats durant les eleccions a mitjans afins al Règim. Quan després es va demostrar que eren falsos, ni els autors materials dels informes (UDEF), ni els autors “intel·lectuals” i impulsors (Fernández Díaz) ni els mitjans que els van publicar van demanar disculpes. Clar que en aquell moment només hi havia sospites sobre la intencionalitat i l’autoria, si més no, l’autoria “intel·lectual”, però ara sabem que l’autor “intel·lectual” és el ministre de l’Interior del Govern espanyol, en Jorge Fernández Díaz, amb la col·laboració inestimable d’alts funcionaris de l’Estat com l’ex-Cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, cessat pel Parlament després de la publicació d’unes converses on els dos personatges es descobreixen al Món com dos conspiradors. Fernández Díaz continua sense dimitir ni ser cessat, el ministre que posa medalles a santes de fusta, prega als peus de la tomba del dictador Franco i fa que un àngel de la guarda, de nom Marcelo, li aparqui el cotxe, aspirava a ser ambaixador d’Espanya al Vaticà però allà no el volen. Deuen tenir por que espiï al Papa Francesc. De moment es mantingut en el seu càrrec malgrat que fa temps que aquest ministre hauria d’haver estat cessat. L’altre personatge d’aquesta “equació”, en Daniel de Alfonso, va ser cessat pel Parlament de Catalunya, i l’Estat el va premiar reincorporant-lo als Tribunals.


2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministre de l'Interior) a Daniel De Alfonso(ex de l'oficina Antifrau): "Ésto la fiscalia te lo afina".

 

 

 

 

 

LA FISCAL MADRIGAL PROMET “MANO DURA CONTRA LOS INDEPENDENTISTAS”

 

 

 

 

 

I si ASC ens parlava que tenia fiscals de confiança i en JFD prometia que la fiscalia afina (acusacions falses contra polítics independentistes, ja només ens quedava que la fiscalia ens confirmés tot, i la fiscal general de l’Estat, Cosuelo Madrigal, va fer un discurs davant del Rei Felip VI (uve palito pels amics) on va prometre “mà dura contra els independentistes.

3-Consuelo Madrigal (fiscal general del Estado): Promete mano dura contra los independentistas.

 

 

 

 

 

 

35 anys després una alta funcionària de l’Estat espanyol, la fiscal general (de confiança) fa que “Homenatge de La Trinca” segueixi estan vigent.

Quatre versos de la cançó “Homenatge”, de La Trinca (Disc: Nou de Trinca (1981):

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA

 

 

 

 

 

1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) en Vicky Álvarez (ex amante de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministro del Interior) Daniel De Alfonso (ex Jefe de la oficina Antifraude): "Ésto la fiscalía tiene el afina".

3-Consuelo Madrigal (fiscal general del Estado): Promete mano dura contra los independentistas.

 

 

 

 

 

TENGO UN FISCAL DE CONFIANZA

 

 

 

 

 

El 7 de julio de 2010, Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP en Catalunya y diputada del PP en el Parlament de Catalunya - en ese momento - mantuvo una conversación en el restaurante La Camarga con Victoria Álvarez, ex amante de Jordi Pujol i Ferrusola, una conversación muy lamentable grabada por una grabadora dentro de un jarrón comprado en una tienda china de todo a 1 euro. La líder del PP en Catalunya y el ex amante de Pujol y Ferrusola hablaron de los Pujol, con el claro propósito por parte de la dirigente pepera de conseguir información sobre el hijo mayor del ex presidente de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol y Soley, sobre la familia Pujol, que permitiera al PP embestir contra CDC. Como he dicho, la conversación entre la política pepera y la ex amante rechazada es lamentable. En un momento dado de la conversación Alicia Sánchez Camacho le dice a Victoria Álvarez: "Tengo un fiscal de confianza".

Una dirigente de un partido que habla con la ex amante rechazada del hijo de un ex presidente de la Generalitat para sacar información sobre la familia de éste y de paso sobre un partido opositor que afirma que tiene a su servicio un fiscal es grave, muy grave, y pone en evidencia que el PP hace mucho que controla el poder judicial, Montesquieu (separación de poderes) ha muerto, al menos en España. Pero todos sabemos que Sánchez Camacho suele desbarrar y en atribuirse un poder que realmente no tiene.

 


 

1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) en Vicky Álvarez (ex amante de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

 

 

 

 

 

ESTO LA FISCALÍA TE AFINA

 

 

 

 

 

Pero se confirman las carencias democráticas del Estado español, la falta de independencia judicial y la inexistente separación de poderes cuando aparece otra grabación o conjunto de grabaciones de una conversación entre el todavía ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz (PP) y el entonces Jefe de la Oficina Antifraude - ya cesado - Daniel de Alfonso. En estas conversaciones el ministro y el (entonces todavía) jefe de la oficina Antifraude hablan amigablemente de fabricar informes falsos sobre los opositores políticos, específicamente políticos independentistas catalanes y políticos de Podemos. La fiscalía aparece de nuevo cuando en Fernández Díaz le dice en Daniel de Alfonso que "esto la fiscalía te afina". Hay que decir, que la mayoría de aquellos informes fabricados por la UDEF, de los que no se conoce autor y que eran convenientemente filtrados durante las elecciones catalanas no tenían ninguna credibilidad, y perjudicaron políticos catalanes honestos como el ex alcalde Xavier Trias, a quien se le atribuyeron cuentas en el extranjero, y luego se demostró que las acusaciones eran falsas. Los informes falsos de la UDEF fueron convenientemente filtrados durante las elecciones a medios afines al Régimen. Cuando después se demostró que eran falsos, ni los autores materiales de los informes (UDEF), ni los autores "intelectuales" e impulsores (Fernández Díaz) ni los medios que los publicaron pidieron disculpas. Claro que en ese momento sólo había sospechas sobre la intencionalidad y la autoría, por lo menos, la autoría "intelectual", pero ahora sabemos que el autor "intelectual" es el ministro del Interior del Gobierno, Jorge Fernández Díaz, con la colaboración inestimable de altos funcionarios del Estado como el ex-Jefe de la Oficina Antifraude de Catalunya, cesado por el Parlamento tras la publicación de unas conversaciones donde los dos personajes se descubren al Mundo como dos conspiradores. Fernández Díaz sigue sin dimitir ni ser cesado, el ministro que pone medallas a santas de madera, reza a los pies de la tumba del dictador Franco y hace que un ángel de la guarda, de nombre Marcelo, le aparque el coche, aspiraba a ser embajador de España en el Vaticano pero allí no lo quieren. Deben tener miedo a que espíe al Papa Francisco. De momento se mantuvo en su cargo pese a que hace tiempo que este ministro debería haber sido cesado. El otro personaje de esta "ecuación", Daniel de Alfonso, fue cesado por el Parlament de Catalunya, y el Estado lo premió reincorporándolo a los Tribunales.


2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministro del Interior) a Daniel De Alfonso (ex de la oficina Antifraude): "Ésto la fiscalía tiene el afina".

 

 

 

 

 

LA FISCAL MADRIGAL PROMETE "MANO DURA CONTRA LOS INDEPENDENTISTAS"

 

 

 

 

 

Y si ASC nos hablaba que tenía fiscales de confianza y JFD prometía que la fiscalía afina (acusaciones falsas contra políticos independentistas, ya sólo nos quedaba que la fiscalía nos confirmara todo, y la fiscal general del Estado, Cosuelo Madrigal, hizo un discurso ante el Rey Felipe VI (uve palito para los amigos) donde prometió "mano dura contra los independentistas.


 

 

 

 

 

 

35 años después una alta funcionaria del Estado español, la fiscal general (de confianza) hace que "Homenaje de La Trinca" siga están vigente.

Cuatro versos de la canción "Homenaje", de La Trinca (Disco: Nueve de Trinca (1981):


 

 

31 ag. 2016

LA DIADA 2016


LA DIADA 2016

 

 

Que celebrem amb la Diada? Aquesta pregunta sorgeix davant d’un fet que cada any es repeteix quan s’acosta la data de l’11 de setembre. Entre els catalanistes la cosa està clara, es commemora la derrota patida l’11 de setembre de 1714 que va suposar l’abolició de les nostres Constitucions i de les nostres institucions suprimides a canonades i a cop de Decret de Nova Planta pels borbònics. No és, doncs, cap celebració.

La primera Diada va “celebrar-se” l’11 de setembre de 1886. L’acte va ser una missa a Santa Maria del Mar que es va veure entorpida per una prohibició governamental que no va autoritzar l’acte considerant-lo un acte catalanista.

El 1888 va inaugurar-se el monument a Rafael de Casanova, tot i que no on és ara, Ronda sant Pere – Carrer d’Ali Bei. Els primers anys els actes van ser principalment misses, però poc a poc la reivindicació catalanista va anar in crescendo. Durant la Diada de 1901 les autoritats van realitzar les primeres detencions arran dels enfrontaments amb els lerrouxistes que van intentar rebentar els actes de la Diada. Sembla un “déja vu”, oi?. Entre els 30 detinguts hi havia Josep Maria Folch i Torres, autor teatral i novel·lista.

El 1905 s’hi van sumar el CADCI i la Lliga Regionalista. Van fer una crida a fer ofrenes florals i a posar banderes amb crespons negres en honor als caiguts el 1714. Les autoritats espanyoles van respondre amb prohibicions i multes, i les organitzacions catalanistes van patir atemptats terroristes, que lògicament les autoritats espanyoles no van investigar perquè n’estaven al darrera.

Durant les dues dictadures espanyolistes del segle XX, la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, els actes de la Diada van quedar prohibits, i quan hi va haver algun acte les autoritats van respondre amb violència, el 1923, durant la dictadura de Primo de Rivera amb 17 ferits. Durant la dictadura franquista, el 1946, Josep Corbella, de les JNC, va ser assassinat per la policia franquista que li va disparar mentre enganxava pasquins. La repressió franquista va aconseguir que la commemoració de l’11S perdés força mitjançant l’empresonament de la majoria dels militants de les FNC.

L’any passat, 2015, l’alcaldable lerrouxista Carina Mejías va demanar que es prohibís la Diada. És un avenç que “només” demanés prohibir-la i que no enviessin els seus gossos de presa a estomacar als que vam assistir a la Via Meridiana, com van fer l’any 1901.

La Diada commemora una derrota militar i la posterior supressió “manu militari” de les institucions pròpies de Catalunya (Consell de Cent (govern de la ciutat de Barcelona), Parlament i Generalitat de Catalunya), i la derogació, també “manu militari” de les Constitucions de Catalunya.

Puc entendre que els (neo)franquistes del PP i els neolerrouxistes de C’s no estiguin còmodes amb la Diada. Per ells, que reivindiquem el que vam perdre el 1714 és un fracàs, vol dir que com a poble seguim vius.

C’s, PP i altres amics seus de l’ultradreta organitzen actes paral·lels per “explicar” que els borbònics que durant 14 mesos van sotmetre a un setge brutal eren els bons, i que les 30.000 bombes borbòniques que van caure sobre Barcelona (ciutat llavors amb 30.000 habitants) eren mostres d’amor borbònic. Que PP, C’s i els seus amics ultres – vinguts des de les Espanyes perquè amb els d’aquí no omplirien ni una cabina telefònica - facin aquests actes paral·lels és semblant a aquelles escenes de pel·lícules de mafiosos on "il capo di tutti capi" es presenta en un funeral i dóna les condolences a la família del difunt que va ser assassinat per ell. Els borbònico-feixistes ja tenen el seu 12-O per celebrar els seus crims. Que ens deixin la nostra Diada on commemorem les institucions i els drets perduts el 1714 i homenatgem aquells que van morir en la defensa de les Constitucions i institucions pròpies de Catalunya.

10 juny 2016

ANTENA 3 I LA FALSA TURISTA QUE NO ENTENIA EL CATALÀ / ANTENA 3 Y LA FALSA TURISTA QUE NO ENTIENDE EL CATALÁN

ANTENA 3 I LA FALSA TURISTA QUE NO ENTENIA EL CATALÀ

 

 

 

O el cas de la desconeguda turista que no entenia el català entrevistada per Antena 3 però que no era ni turista, ni desconeguda, si entenia el català i havia treballat a Antena 3.

 

Espanya no és un país que destaqui gaire als rànquings internacionals però de tant en tant aconsegueix sobresortir, malauradament acostuma a ser en rànquings negatius, per exemple, la premsa espanyola ésconsiderada la pitjor d’Europa. Ho diu la premsa estrangera que entre d’altres coses critica la falta de veracitat dels mitjans espanyols i també critica al govern espanyol pel control de la premsa.

Parlem d’Antena 3, podríem dir que és el buc insígnia del grup mediàtic A3Media, el grup mediàtic dels Lara, propietaris també de l’infame pamflet La Razón, diari recentment condemnat (amb el seu director,Paco Marhuenda, i el seu columnista estrella, Alfonso Ussía) per difamar LeoMessi. Aquest mitjà ha estat acusat de manipular la informació en altres casos, per exemple, quan els dos presentadors de l’informatiu, Álvaro Zancajo i SandraGolpe, emetien un reportatge sobre Veneçuela, la CUP, Podemos i ETA, on els mateixos presentadors eren conscients que estaven emetent un “reportatge” manipulat amb un clar biaix ideològic. Diguem-ho clar, Antena 3 i la resta de mitjans dels Lara, incloent La Razón, són l’òrgan de propaganda del Règim Rajoyista, i ho fan sense escrúpols. Mentir sobre i difamar els opositors polítics del Règim Rajoyista, d’una banda, i lloar al líder del PP d’una manera que recorda molt als locutors de la televisió del Corea del Nord lloant l’”estimat líder” és la línia editorial d’A3Media.

Però hi ha vegades que en la dèria de mentir, difamar i manipular acaben cometent errors dels que t’has de riure (per no plorar). Trist és estudiar la carrera de periodisme per acabar fent el que va fer Laura Herrera, Álvaro Zancajo o Sandra Golpe, prestar-se a un lamentable exercici de manipulació barroer.

Estem en el segle XXI, alguns mitjans i algunes persones no són conscients d’això. Internet pot servir tant per difamar i assetjar a una persona com per desmuntar enganyifes.

Antena 3 va emetre una peça (en diuen així) informativa sobre la senyalització en català a València. El delegat del Govern espanyol al País Valencià, Juan Carlos Moragues - el Llanos de Luna o Dancausa valencià - havia amenaçat l’Ajuntament de València amb accions legals si l’Ajuntament no retolava els senyals de trànsit (també) en castellà. Antena 3 va voler ficar cullerada en el tema i va il·lustrar el reportatge amb preguntes als vianants que passaven per allà. Entre les persones entrevistades hi havia una noia que afirmava en castellà que “doncs la veritat és que no, no em queda molt clar sihe de passar amb el cotxe”. Amb aquesta resposta d’una noia desconeguda que no entenia el català Antena 3 volia demostrar que la retolació en català podia provocar accidents. Avui, per cert, s’ha produït un accident entre un cotxe i un tramvia a Saragossa, ciutat castellanoparlant, si l’accident s’hagués produït a València o a Barcelona segurament la culpa la tindrien els rètols en català, a Saragossa no han pogut donar la culpa, clar, que segur que el tramvia té peces catalanes o el conductor del tramvia és d’origen català. Tot el muntatge ha saltat pels aires quan s’ha descobert la identitat de la desconeguda turista castellanoparlant que no entén el català. Laura Herrera, periodista de elperiodic.com, que va ser delegada de Mediterráneo TV, i, oh, what a surprise, va ser treballadora d’Antena 3, i a més parla i entén perfectament el català. Laura s’ha volgut justificar dient que "es tracta d'una mala utilització que només vol crear polèmica. És un tall de veu d'uns segons. S'està fent esment d'una cosa que no ho és". La polèmica l’ha creat Antena 3,  tu hi has col·laborat i us han enxampat, Laura.

L’argument d’Antena 3 que la retolació en català causa accidents no té ni caps ni peus. Cada dia hi ha milers de persones, moltes d’elles estrangeres, circulant per ciutats i carreteres de països que parlen altres llengües, qualsevol de nosaltres pot haver viatjat a països on es parlen idiomes que no entenem, i això no ens ha suposat cap problema. Probablement Antena 3 creu que els espanyols són idiotes i que cal defensar-los de llengües estranyes, però que ho creguin a Antena 3 i alguns polítics espanyolistes no vol dir que sigui cert, com no és cert que els rètols en català provoquin accidents de trànsit. Cap estadística demostra el que diu Antena 3, un mitjà que és un clar exemple del baix nivell del periodisme espanyol, considerat com el pitjor d’Europa. I el mal periodisme potser no mata, però avergonyeix a qui el pateix i hauria d’avergonyir a qui el fa.

 

 

 

 

 

ANTENA 3 Y LA FALSA TURISTA QUE NO ENTIENDE EL CATALÁN

 

 

 

O el caso de la desconocida turista que no entendía el catalán entrevistada por Antena 3 pero que no era ni turista, ni desconocida, si entendía el catalán y había trabajado en Antena 3.

 

España no es un país que destaque mucho en los rankings internacionales pero de vez en cuando logra sobresalir, desgraciadamente suele ser en rankings negativos, por ejemplo, la prensa española es considerada la peor de Europa. Lo dice la prensa extranjera que entre otras cosas critica la falta de veracidad de los medios españoles y también critica al gobierno español por el control de la prensa.

Hablamos de Antena 3, podríamos decir que es el buque insignia del grupo mediático A3Media, el grupo mediático de los Lara, propietarios también del infame panfleto La Razón, diario recientemente condenado (con sudirector, Paco Marhuenda, y su columnista estrella, Alfonso Ussía) para difamarLeo Messi. Este medio ha sido acusado de manipular la información en otros casos, por ejemplo, cuando los dos presentadores del informativo, Álvaro Zancajo y Sandra Golpe, emitían un reportaje sobre Venezuela, la CUP, Podemos y ETA, donde los mismos presentadores eran conscientes de que estaban emitiendo un "reportaje" manipulado con un claro sesgo ideológico . Digámoslo claro, Antena 3 y el resto de medios de los Lara, incluyendo La Razón, son el órgano de propaganda del Régimen Rajoyista, y lo hacen sin escrúpulos. Mentir sobre y difamar a los opositores políticos del Régimen Rajoyista, por un lado, y alabar al líder del PP de una manera que recuerda mucho a los locutores de la televisión del Corea del Norte alabando el "amado líder" es la línea editorial de 'A3Media.

Pero hay veces que en la manía de mentir, difamar y manipular terminan cometiendo errores de los que te tienes que reír (por no llorar). Triste es estudiar la carrera de periodismo para acabar haciendo lo que hizo Laura Herrera, Álvaro Zancajo o Sandra Golpe, prestarse a un lamentable ejercicio de manipulación torpe.

Estamos en el siglo XXI, algunos medios y algunas personas no son conscientes de ello. Internet puede servir tanto para difamar y acosar a una persona como para desmontar engaños.

Antena 3 emitió una pieza (llaman así) informativa sobre la señalización en catalán en Valencia. El delegado del Gobierno en Valencia, Juan Carlos Moragues - el Llanos de Luna o Dancausa valenciano - había amenazado el Ayuntamiento de Valencia con acciones legales si el Ayuntamiento no rotulaba las señales de tráfico (también) en castellano. Antena 3 quiso meter baza en el tema e ilustró el reportaje con preguntas a los peatones que pasaban por allí. Entre las personas entrevistadas había una chica que afirmaba en castellano que "pues la verdad es que no, no me queda muy claro si tengo que pasar con elcoche". Con esta respuesta de una chica desconocida que no entendía el catalán Antena 3 quería demostrar que la rotulación en catalán podía provocar accidentes. Hoy, por cierto, se ha producido un accidente entre un coche y un tranvía en Zaragoza, ciudad castellanohablante, si el accidente se hubiera producido en Valencia o Barcelona seguramente la culpa la tendrían los rótulos en catalán, en Zaragoza no han podido echarle la culpa, claro, que seguro que el tranvía tiene piezas catalanas o el conductor del tranvía es de origen catalán. Todo el montaje ha saltado por los aires cuando se ha descubierto la identidad de la desconocida turista castellanohablante que no entiende el catalán. Laura Herrera, periodista de elperiodic.com, que fue delegada de Mediterráneo TV, y, oh, what a surprise, fue trabajadora de Antena 3, y además habla y entiende perfectamente el catalán. Laura se ha querido justificar diciendo que "se trata de una mala utilización que sólo quiere crear polémica. Es un corte de voz de unos segundos. Se está haciendo mención de algo que no lo es". La polémica la ha creado Antena 3, tú has colaborado y os han pillado, Laura.

El argumento de Antena 3 que la rotulación en catalán causa accidentes no tiene ni pies ni cabeza. Cada día hay miles de personas, muchas de ellas extranjeras, circulando por ciudades y carreteras de países que hablan otros idiomas, cualquiera de nosotros puede haber viajado a países donde se hablan idiomas que no entendemos, y eso no nos ha supuesto ningún problema . Probablemente Antena 3 cree que los españoles son idiotas y que hay que defenderlos de lenguas extrañas, pero que lo crean en Antena 3 y algunos políticos españolistas no quiere decir que sea cierto, como no es cierto que los rótulos en catalán provoquen accidentes de tráfico . Ninguna estadística demuestra lo que dice Antena 3, un medio que es un claro ejemplo del bajo nivel del periodismo español, considerado como el peor de Europa. Y el mal periodismo quizás no mata, pero avergüenza a quien lo sufre y debería avergonzar a quien lo hace.